SIMÒNIDES
Marxà del poble
sol, jove i pobre.
Va anar passant
contant amb gràcia
relats d’encant
fins enllà d’Àsia.
Al cap dels anys,
amb uns companys
es va embarcar
per al regrés.
El vaixell pres
va naufragar.
A tots se’ls veu,
menys ell, que han pres
part del botí.
-No agafes res?
-Tot el que és meu
ho porte amb mi.
Carles Subiela