Els mestres Edurne Aizpurua, Aina Martinez i Marcel.lí Garcia han preparat una cançó per a encoratjar a mestres i alumnat davant la Pandèmia: “Hui va per tu”. Un nou projecte d’estos mestres que han estat al llarg del confinament i d’estos mesos de Coronavirus creant noves iniciatives per donar suport a la cultura i l’educació.
Estes són les seues reflexions que els han portat a no parar de crear projectes per donar ànims als altres al llarg d’esta Pandèmia.
Què hem fet per animar el cotarro a la pandèmia?
Aina Martinez:
Sóc mestra al CRA Alt Carraixet d’Olocau i Gàtova, havia de pensar de quina
manera poder arribar durant aquell confinament al meu alumnat. Com que vaig tindre la
sort de poder compartir amb Marcel·lí l’àrea d’artística, jo des de l’àrea de crafts i
Marcel·lí des de l’àrea de música, vam pensar que seria una gran idea preparar coses
conjuntament. Tal va ser la resposta de l’alumnat i famílies davant les nostres
propostes musicals i artístiques que vam pensar que havíem de continuar creant junts i
així va sorgir la cançó “passarà”.
Tantes hores a casa, acostumats a portar una vida super activa, va fer despertar la
nostra creació, pot ser com a via d’escape, però aleshores jo em sentia super agraïda
de poder ajudar amb el que anàvem creant.
Així és com va començar aquesta aventura. El dia 7 de setembre, Marcel·lí va tindre
una idea fantàstica, em va proposar fer una cançó de benvinguda a l’alumnat per al
primer dia de classe, on animar els més menuts en aquest estrany inici de curs. Així
doncs va néixer la cançó “Què xula, la mascareta”. Una vegada estava composada,
vam decidir gravar-la i pujar-la en vídeo a Youtube. Però el que no ens imaginàvem per
res del món era tindre una repercussió tan gran entre el professorat. De sobte el
Conseller d’Educació havia vist el nostre vídeo i li va agradar tant que ens va proposar
fer un videoclip que serviria de tancament a escola de tardor
Jo no donava crèdit. Però sí així va ser, vam gravar junt amb uns pocs alumnes del
nostre centre el videoclip que vam tindre la sort de presentar nosaltres mateix a la
cloenda de (la escola de tardor) a Castelló. Una experiència que mai no oblidaré. Arrel
d’aquest esdeveniment, vaig saber que a moltes escoles de la comunitat s’escoltava la
nostra cançó, una cançó que havia nascut sense cap pretensió, més que animar a
l’alumnat del centre. Quina meravella!
Vos deixe l’enllaç de la cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=3G4CZDEvPXA&ab_channel=LaColla-%C3%80Punt
Després vam decidir encetar Marcel·lí i jo un projecte d’innovació educativa al centre
que ens van aprovar per part de la Conselleria d’Educació. Amb el qual ensenyem a
tocar l’ukelele a tot l’alumnat, famílies i mestres que volen desde zero. Aquesta
experiència està sent molt gratificant perquè veiem la motivació i implicació de la
comunitat educativa i eixes ganes ens donen forces per seguir creant. I així ha sigut
com ha eixit aquesta nova cançó que hem fet Marcel·lí, Edurne i jo per donar gràcies a
tothom però en especial a les mestres i professorat per tot el que estan fent. Gràcies
perquè traieu de vosaltres sempre el millor, ensenyeu amb el cor i feu d’aquest món un
món millor cada dia.
Una abraçada a tots i totes, ànim, passarà!
Edurne Aizpurua :
Tot va començar quan van declarar l’estat d’alarma el 14 de Març i va ser un xoc total
per a tots i totes. Tot es va aturar…
Tantes hores a casa, acostumats a portar una vida super activa i sense temps per a
res, va fer despertar la creació i se’m va ocórrer gravar la cançó de “Mi gran noche” de
Raphael, per la frase que diu: “Qué pasará, qué misterio habrá”, donada la incertesa
que patíem aquells dies…
Així és com va començar aquesta història. Cada dia publicava a les xarxes socials
(youtube, facebook i instagram) una cançó i un vídeo dedicat a algun col·lectiu o a
alguna persona especial, als meus pares, al meu aitona, que ens havia deixat feia uns
dies, als meus amics i amigues, a algun personatge històric i famós/a que aquell dia
celebrava anys o es commemorava la seva mort, o a algun esdeveniment important…
amb la intenció d’acompanyar a totes aquelles persones que ho estaven passant
malament i treure un somriure. La gent s’animava i cada dia, després dels
merescudíssims aplaudiments als i les sanitàries de les 20 h, esperaven la meva cançó
(milions de gràcies per estar al peu del canó!!) Va ser molt bonic, saber que allò que
millor sé fer, treia somriures i ajudava a la gent a què aquells dies passaren millor.
Vos deixe l’enllaç d’una cançó que vaig dedicar a tots els Llirians i les Llirianes, pel dia
de Sant Vicent :
També vaig fer alguna participació en programes educatius virtuals com l’aula virtual
PIANOTIE per al CEIP Las Vaguadas de badajoz i resta de centres educatius
d’Extremadura. Gràcies Pedro Monty!
El meu colega Carles Font de la Ràdio de Parets del Vallès, a Catalunya,va voler
fer-me una entrevista, ja que sóc professora de música a un institut d’ací. Gràcies
Carles!
Vaig posar punt final el dia 23 de Maig, després de gravar més de 60 cançons,
coincidint amb el primer dia que podíem eixir al carrer!
En primer lloc vull donar les gràcies a tota la gent que em va estar seguint, escoltant i
animant-me que ho continuara fent cada dia, Gràcies infinites, creeu-me que per a mi
va ser super bonic rebre tantes mostres d’estima i agraïment, i em va ajudar moltíssim
a portar aquella situació tan complicada de la millor manera possible.
En segon lloc, fer una reflexió, que si ens adonem, quan tot es va detenir, no podíem
fer res, ens van privar del més important, la nostra llibertat, ahí va estar la CULTURA.
La música, l’art, l’esport van estar en els pitjors moments i ens van ajudar a fer que les
hores, els dies passaren més ràpidament, és per a aquest motiu que hem de cridar als
quatre vents: CUIDEM LA CULTURA!!!
MARCEL·LÍ GARCIA
Davant de la situació que vivim i que és socialment la crisi més forta que hem viscut, doncs una persona que és sensible al seu entorn, i li preocupen el món cultural i educatiu, no pot fer altra cosa que activar-se. Amb Aina Martínez, una companya que porta l’àrea plàstica del CRA Carraixet fem projectes junts a base de cançons i vídeos, i anima a la família i els xiquets. Ferem “Passarà” Després vingué “Que xula la mascareta”, i em telefonaren de la Conselleria, i ens conviden a fer un vídeo. Alhora ens conviden a fer la cloenda de l’Escola de Tardor amb esta cançó. Anem al Teatre Principal de Castelló i es projecta el vídeo de la cançoneta que xula la mascareta, amb 73.000 visites a les xarxes, es fa viral.
Els vertaders protagonistes són els sanitaris, però tot i això, els mestres tenen un paper fonamental. “Jo vaig estar confinat 10 dies per contacte estret amb un positiu, i en tornar al col·le vaig tindre por. El bitxo ja està per tot arreu, i també als centres educatius. I vaig pensar que hauríem de fer alguna cosa per mantindre l’alegria i l’ànim als mestres que estan cuidant dels més menuts amb molta il·lusió i cura.
Vàrem demanar fotos als mestres,i en uns dies tenim quasi 300 fotos dels professors que de seguida ens vàrem unir a este projecte. Més de “dos-cents docents” als quals fer un homenatge davant la situació que estem vivint, i reconèixer el seu paper educatiu ..