LLETRES D’HORABAIXA: “VICENT YUSÀ: LITERATURA I FILOSOFIA DE PROXIMITAT“, per Josep Mª Jordán Galduf
El químic i escriptor Vicent Yusà Pelechà torna a Llíria per a participar en l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults. Ja ho va fer, ara fa nou anys, en una sessió dedicada al tema de la seguretat alimentària. Aleshores treballava sobre aquesta matèria en els laboratoris de salut pública de la Generalitat Valenciana (dels quals ell va ser també director). Ara en canvi torna a l’Aula (el dimecres 6 de maig, a les 19h, en el local de l’EPA, antic IES del Camp de Túria) per a parlar d’un tema ben diferent: de literatura i filosofia de proximitat.
En jubilar-se de la seua tasca com a doctor en química (treballant a la Generalitat i com a professor associat de la Universitat de València), Vicent Yusà va fer estudis de filosofia i va encetar una nova activitat com a escriptor. Tot el qual s’ha plasmat, fins ara, en un assaig i quatre novel·les. L’assaig porta per títol: Ascenso a la Torre. Apuntes para una filosofia de proximidad (2024). Quant a les novel·les, les tres primeres composen una trilogia (produïda el 2025) protagonitzada per un professor de filosofia: Otro fin del amor es possible, Obra abierta i El común desorden del amor. D’altra banda, recentment, l’autor acaba de publicar una quarta novel·la (editada tant en castellà com en valencià) amb el títol de: Allò que no s’escriu (2026).
D’acord amb Vicent Yusà, la filosofia ha de ser pròxima i accessible si pretén convertir-se en un instrument útil per al pensament i la reflexió sobre nosaltres mateixos i sobre el món que ens envolta. Per això l’autor va orientar el seu assaig (i primer treball) a abordar temes com la felicitat, l’amistat, l’envelliment, el caràcter de la veritat, el fluir del temps i l’humanisme, de la mà de grans autors (entre ells, Bertrand Russell i Paul Sartre).
Però l’interés de Vicent Yusà per la filosofia (per una filosofia de proximitat) se projecta igualment en les seues novel·les. En la trilogia que té com a protagonista el professor de filosofia, queda patent un bon coneixement del comportament humà. L’escenari principal del relat és la ciutat de València, on tracta de misèries que hi apareixen per certes pugnes internes en determinats àmbits acadèmics i institucionals. També s’hi dona notícia de nombrosos aspectes culturals i artístics de caràcter actual. La narració resulta molt fluida, amb un ric llenguatge, gran ingeni i bon humor. A la fi, hi ha una reflexió de fons sobre en què consisteix l’amor, i si és possible un amor ben conscient i autèntic.
Quina és la trama de la quarta novel·la de Vicent Yusà (Allò que no s’escriu)? El protagonista és un autor “negre literari” que se dedica a escriure treballs que acaben signant altres persones. És un personatge amb una vida (tant professional com sentimental) precària que somia en publicar un dia una novel·la pròpia de gran èxit. Mentrestant, dona classes (per a guanyar-se la vida) en un taller de literatura creativa. Els embolics de la trama el porten a relacionar-se amb el món dels “influencers”, les xarxes socials i els bufets d’advocats. Una magnífica oportunitat per a parlar també sobre literatura (en totes les seues variants), filosofia (introduint-hi a Walter Benjamin) i observar la realitat social i cultural de València.
En aquesta darrera novel·la, a l’igual que en les anteriors, Vicent Yusà es revela com un esplèndid analista i narrador. El bon coneixement d’una filosofia de proximitat nodreix la seua obra narrativa, la qual cosa combina amb una notable ironia i desimboltura. A la fi, un tractament divertit de temes que resulten de gran interés humà. Per això estem molt satisfets de poder comptar novament amb ell en l’Aula de Ciutadania, mitjançant una conversa que serà sens dubte entretinguda i estimulant. Una sessió a la qual invitem a assistir de bon grat a tots els interessats en el tema.
