LLETRES D’HORABAIXA: “UNA MIRADA SENTIMENTAL DE VALÈNCIA I LA VIDA“, per Josep Mª Jordán Galduf
L’escriptor Rafa Lahuerta Yúfera (València, 1971), autor de la novel·la Noruega (editorial Drassana, 2020), ha participat en un acte que va organitzar ahir el Club de Lectura Edeta a la Biblioteca de Llíria. El llibre s’ha convertit en un autèntic fenomen literari perquè ha estat capaç de traslladar un món en el qual es reconeixen, d’una manera o d’altra, els diversos lectors.
També a mi m’ha agradat molt la novel·la. M’he reconegut en la visió d’una ciutat que, al cap dels anys, s’ha transformat i ha deixat enrere part de la seua identitat més característica. I m’ha emocionat el retrat d’uns personatges (els principals i els secundaris) que fan la seua vida en connexió amb una realitat urbana i social, afrontant distintes dificultats en el camí que transiten.
La novel·la Noruega ofereix una mirada sentimental de València, especialment de la ciutat vella. Hi ha molta ironia i bon humor, combinats amb una notable tendresa i melancolia. L’autor viatja al cor de València, però també a la ciutat submergida, esgotada i oblidada. Els personatges de la trama viuen allí, pegats als carrers i el paisatge urbà. Tenen una complexa relació entre ells. Els caràcters principals pertanyen als grups de tenders vinculats al Mercat Central, però a prop també hi apareix un món marginal castigat per un implacable determinisme social.
El protagonista de la narració és un jove que va descobrint el camí de la vida al llarg dels anys vuitanta i, de sobte. afronta la crisi que representa la pèrdua dels sers més estimats. La novel·la va fent cercles concèntrics per a mostrar-nos el paper essencial d’aquestes persones en la vida del protagonista: els iaios, els pares, la germana. Un protagonista convertit en un xic extraviat i desesperat que se busca a si mateix sense acabar de trobar-se ni madurar. ¿Com recuperar el nord quan s’han patit uns colps tan forts en la vida? ¿Com aconseguir escapar d’una espiral de dolor, angoixa i desesperació?
Junt a la València que se transforma en les últimes dècades, el protagonista de la novel·la intenta successivament redimir-se i aconseguir passar pàgina. La lectura de llibres i el somni d’escriure una gran novel·la sobre la ciutat el motiven d’una manera especial: “escriure és despullar la realitat i fer-la comprensible, que les passions dels hòmens prenguen cos en el paper”. I es llança per aquest camí de superació personal, però sense evitar trobar també ací noves dificultats.
Atenció a la intensitat que mostren els últims fulls del relat, especialment l’epíleg a càrrec d’una estimada amiga del protagonista. Un protagonista a qui, segons confessa, agrada molt la cançó Simulacro, de Rafael Berrio. Una cançó que he volgut escoltar i diu així: “Temo haver vivido la vida como si ello fuera un simulacro… De no saber que la vida sucede a medida que sucede”.
L’autor de Noruega, Rafa Lahuerta Yúfera, va participar ahir molt amablement en una tertúlia sobre el seu llibre organitzada pel Club de Lectura Edeta. I va ser un plaer escoltar-lo: planer, cordial, sincer, honest. Tots van mostrar-li la seua gratitud per haver plasmat en el llibre un món interior que eixampla, sens dubte, el de cadascú de nosaltres.
