LLETRES D’HORABAIXA: “TEMPS DE REGENERACIÓ“, per Josep Mª Jordán Galduf
Ara fa quatre anys que el filòsof i teòleg Joaquín Garcia Roca va visitar l’Aula de Ciutadania de Llíria i ens hi va fer una magnífica xarrada sobre el tema de la solidaritat, tot destacant tres dimensions complementàries d’aquesta: la ciutadania, el veïnatge i la fraternitat. Un tema sobre el qual acaba de publicar recentment un nou llibre que té com a rerefons la greu situació sanitària causada pel coronavirus i les històries de vida i de dolor derivades del Covid-19.
El títol del llibre és Supervivientes: tiempo de reconstrucción (Atrio Llibres). Un text que aporta algunes profitoses llums a dos interrogants bàsics: Com sobreviure després d’un naufragi? Quina reacció personal i col·lectiva pertoca a partir d’una crisi social tan extraordinària com la que estem vivint?
De sobte hem sentit que som molt vulnerables, que vivim a la intempèrie. Però la vulnerabilitat, que forma part de la vida, ens hauria de preparar millor per a tindre una major cura els uns dels altres. El futur de la humanitat dependrà en gran mesura de com reaccionem davant tot allò que ha estat vulnerat per la pandèmica. La tesi del professor Ximo Garcia Roca és que no es tracta simplement de millorar el que fèiem i retocar superficialment les regles del sistema ja existent, sinó que cal anar més lluny i revisar a fons el nostre model de vida i de societat. Altrament no serem capaços de resistir una nova pandèmia.
El llibre està organitzat en tres parts. La primera se dedica a observar una realitat atacada per la crisi i conté una aproximació als diferents relats, pràctiques socials i polítiques públiques. La segona part s’orienta a presentar les alternatives i opcions fonamentals per a poder elegir una eixida racional de la crisi. I la tercera se centra en l’àmbit de l’actuació, tot considerant les energies potencials que hi ha en la societat actual i que cal mobilitzar per a forjar un futur més esperançador.
En el cor del text hi ha una inquietud essencial: serem capaços d’aprendre d’aquesta catàstrofe i emprendre un camí d’autèntica regeneració social? Vivim en un món comú i hi ha una raó plural: quins actors poden liderar aquesta regeneració necessària? Quin paper hi poden jugar les religions, les quals han estat també vulnerades? En opinió del sacerdot i activista social Ximo Garcia Roca, cal construir i desenvolupar una major amistat cívica, avançar en la via d’una fraternitat universal, activar de manera més intensa la cooperació i la cultura solidària, i treballar en pro d’una vertadera ciutadania global.
A la fi del llibre, l’autor replega un ampli llistat de paraules clau que resulten summament útils per a fer pedagogia sobre el tema abordat. En ressenyaré només uns quants, per ordre alfabètic: amistat cívica, bé comú, benestar, ciutadania, condició humana, democràcia, drets humans, educació, exclusió social, fraternitat, fronteres, individualisme, llibertat, participació, regeneració, responsabilitat, seguretat, solidaritat i veïnatge global.
Hi ha una connexió del llibre amb altres textos anteriors de l’autor, com ara: Cristianismo. Nuevos horizontes, viejas fronteras (Diálogo, València, 2016) i Turbulencias, mudanzas y equipajes (Atrio Llibres, València 2017). Una connexió que queda patent en algunes de les frases utilitzades en el present llibre. Atenció a les paraules que hi serveixen de cloenda: “Els processos de ciutadania mundial, veïnatge global i fraternitat universal han quedat aturats per la pandèmia i esperen tornar-se a reprendre en la nova realitat”. I atenció també als versos d’Alexis Valdés que hi han servit d’inspiració a Ximo García Roca: “quan la tempesta passe, et demane Déu, apesarat, que ens retornes millors, com ens havies somiat”.
