LLETRES D’HORABAIXA: “L’OBRA NARRATIVA DE VICENT YUSÀ“, per Josep Mª Jordán Galduf
Vicent Yusà (La Pobla de Vallbona, 1956) es un Doctor en Química que ha dirigit els laboratoris de salut pública de la Generalitat Valenciana i ha exercit com a professor associat de la Facultat de Química de la Universitat de València. L’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria tingué la sort de comptar amb la seua intervenció en una sessió molt instructiva dedicada al tema de la seguretat alimentària. Però, a banda d’aquesta àrea científica, Vicent Yusà ha realitzat també estudis de filosofia i és autor d’una interessant obra narrativa.
En aquest sentit, la primera aportació va ser un assaig de caràcter molt didàctic i personal: Ascenso a la Torre. Apuntes para una filosofia de proximidad (2024). I tot seguit ha escrit (al llarg de 2025) una trilogia novel·lística que va començar amb Otro fin del amor es possible. Diario de un professor de filosofia, va continuar en Obra abierta, i s’ha completat recentment amb la publicació de El común desorden del amor. Dedicaré només un breu comentari per a glossar el tipus de novel·la que escriu Vicent Yusà, per si resulta d’interés del lector.
Es tracta, al meu parer, d’un obra narrativa plena d’ingeni i bon humor. És un tipus de novel·la urbana (amb la ciutat de València com a principal escenari de fons) que utilitza un ric llenguatge i mostra un bon coneixement del comportament humà. Hi ha perspicàcia en les intrigues que hi apareixen (referint les misèries de determinades pugnes internes en determinats àmbits acadèmics o institucionals). El relat va agafant ritme i intensitat conforme avança, alhora que dona notable informació sobre nombrosos aspectes culturals i artístics de caràcter molt actual.
El protagonista de les novel·les es veu embolicat en unes trames professionals i relacions sentimentals que el fan considerar distintes contradiccions de tipus moral. Té sentit una ambició desmesurada, un relativisme ètic, un comportament cínic, hipòcrita, opac i egocèntric que ignora el sentir de les altres persones? En què consisteix realment l’amor? És possible un amor conscient i autèntic? És ingenu creure en aquest sentiment (i tot és pura conveniència i interés propi) o estem davant una relació crucial per a les persones (la més important, encara que no resulte sempre fàcil) que val la cultivar d’una forma madura i responsable?
A la fi, un relat àgil i amé, ben escrit, i nodrit de reflexions i frases interessants. “Sabemos desde antiguo que todo fluye, que el cambio nos define, y que siempre hay que esperar lo inesperado”. “Toda relación se encuentra en un permanente equilibrio inestable”. “Cada pareja puede buscar el equilibrio adecuado entre intimidad y libertad”. “Concibo el amor como un intenso encuentro con el otro”. Bona lectura, si la voleu fer.
