LLETRES D’HORABAIXA: “LA COSTA DE GENER“, per Josep Mª Jordán Galduf
Han passat ja les festes nadalenques i pugem preocupats la costa de gener. Un nou any està ja en curs i seguim aclaparats per un enèsim rebrot de la pandèmia del coronavirus. Però hem de mantindre viva l’esperança de poder remuntar la situació i consolidar la recuperació en les nostres vides.
Tots els informes de prospecció global indiquen que hi ha grans transicions en marxa com ara la digital, la verda i la laboral. Tanmateix, pareguem incapaços de dur-les a terme de manera col·lectiva i inclusiva, i domina un escenari de fractura i desacord polític. Per què no acostar-nos més els uns als altres i pilotar conjuntament totes aquestes transformacions amb els menors costos socials possibles?
La recuperació econòmica avança, però es troba amenaçada encara pels riscos en l’àmbit sanitari i les tensions geopolítiques globals. Caldrà seguir aplicant els plans d’estímul perfilats a escala de la Unió Europea, i confiar en el progressos realitzats en matèria de vacunació. També seria de gran ajuda una desinflamació política i una major concòrdia social.
En aquest context ens cal un clima d’autèntica fraternitat com el que demana el papa Francesc. Un clima de veritable estima i humanitat com el que manifesta la paràbola del bon samarità. Cadascú de nosaltres hi hem d’ajudar amb un comportament apropiat en les nostres activitats de cada dia, i igualment han de saber fer-ho els responsables polítics cooperant en la gestió solidària de les distintes administracions públiques.
Aquesta ha estat la meua carta als Reis Mags. Uns Reis d’Orient que em van deixar com a lectura la novel·la La Bestia, de Carmen Mola, el darrer premi Planeta. Una entretinguda novel·la ambientada en el Madrid de 1834, quan la ciutat i el país patien una terrible epidèmia del còlera. Un difícil situació sanitària que ha experimentat tantes vegades la humanitat en la història. I en situacions com aquestes, hi ha lloc per al fanatisme i els comportaments egoistes. Però també abunden els testimonis que dignifiquen l’esser humà, mitjançant actituds de major trellat i comportaments realment solidaris. Ací hem de saber fiar el nostre futur col·lectiu, sense enganyar-nos.