LLETRES D’HORABAIXA: “EUROPA, AHIR I HUI“, per Josep Mª Jordán Galduf
Aquesta setmana se commemora el 80 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i el 75 aniversari del Discurs de Robert Schuman que va llançar endavant el projecte d’integració Europea (9 de maig de 1950). Quina tasca tan formidable la d’aquella generació de mandataris que tractaren d’assentar les bases per a construir una Europa democràtica, en pau i plenament respectuosa amb els drets humans.
Què és Europa, em preguntaven l’altre dia en una emissora radiofònica. I la meua resposta inicial va centrar-se en tres noms, representatius d’infinits noms més. Europa és, per exemple, Franco Battiato i la seua cançó Centre de gravetat permanent. Com també ho és tota l’obra artística i cultural del conjunt de creadors europeus. Europa és Albert Camus, que quan va replegar el Premi Nobel de Literatura l’any 1957 va indicar que: “cada generació creu sens dubte que el seu destí és refer el món, però la tasca de la meua (generació) és encara major: evitar que el món s’enfonse”. Unes paraules que semblen més vàlides l’any 2025 que mai. I Europa és el Papa Francesc que, en un discurs pronunciat davant el Parlament Europeu el 25 de novembre de 2014, va llançar “un missatge d’alé per a seguir la ferma convicció dels Pares Fundadors de la Unió Europea i treballar junts per a superar les divisions i afavorir la pau, tot promovent la dignitat humana contra les múltiples violències i discriminacions”.
Sobre l’evolució històrica de la UE i els difícils reptes actuals, acabe de publicar un llibre que presentem a City Books (Llíria, carrer de la Llibertat) el 23 de maig a les 18h: Amar Europa. Dietario de vivencias europeas (editorial Barlin). Un llibre que vol transmetre a les noves generacions la passió i estima pel projecte europeu, una utopia possible en un món amb tantes amenaces i manca de brúixola moral com el que tenim en el present. Un llibre que al llarg de 7 capítols desgrana els diferents aspectes de la Unió Europea en un diàleg constant entre l’Europa d’ahir i la de hui.
La UE ha seguit un camí amb notables consecucions, però traspassat també de constants dificultats. S’ha anat aprenent pas a pas en el trajecte, però ara s’enfronta novament amb problemes de gran magnitud i complexitat. Després de la pandèmia ha vingut la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i l’arribada a la presidència dels Estats Units de D, Trump que ha capgirat la política comercial, mediambiental i de seguretat a escala mundial. Tot això, unit a l’augment electoral de l’extrema dreta en el continent, obliga als dirigents actuals a prendre decisions valentes i de llarg recorregut en diferents àrees d’actuació. Unes decisions coherents amb els valors i principis fundacionals de la UE.
Què haguera sigut de cadascun dels nostres països sense la Unió Europea? Sens dubte, en el projecte europeu, units en la diversitat, està la solució als problemes actuals, tot tenint en compte que, com assenyala la professora Adela Cortina, la veritable fortalesa de la Unió Europea està en el seu capital ètic.
