LLETRES D’HORABAIXA: “DELS EMIGRANTS I ELS REFUGIATS“, per Josep Mª Jordán Galduf
El diumenge 5 d’octubre l’església catòlica celebra la Jornada Mundial dels Migrants i els Refugiats. En un moment tan confús i problemàtic com l’actual, en què hi ha qui aprofita el tema migratori, de forma tan poc reflexiva, com un element de divisió social, val la pena escoltar serenament el missatge del Papa Lleó XIV, o les paraules del mateix Arquebisbe de València, Enrique Benavent, per a guanyar en perspectiva i posicionar-se correctament davant l’autèntica realitat del fenomen migratori.
El context actual ve marcat per dramàtiques guerres, violències, injustícies i desigualtats socials (a banda de certs fenòmens climàtics) que obliguen a moltes persones a abandonar la seua terra natal, mogudes per l’esperança de trobar en altres llocs una vida més digna i millor. Ho podem entendre molt bé els espanyols, que no fa molt fórem també emigrants, i que, igual com els emigrants i els refugiats actuals, haguérem de fer front a tantes adversitats i dificultats per veure realitzades les nostres esperances.
A hores d’ara, el fenomen migratori ha adquirit una notable dimensió en els nostres pobles i ciutats, de manera que vivim en societats en les quals es percep una major diversitat social, cultural i religiosa. Però això no pot ser causa d’una por irracional que ens porte a veure’ns atrapats en recels mutus que dificulten la convivència. Com indica Monenyor Enrique Benavent: “només el coneixement mutu pot ajudar a superar estes dificultats”.
L’Arquebisbe de València, i el mateix Papa, subratllen que els cristians anhelen un futur de pau i dignitat per a tots els éssers humans. Això es correspon amb la convicció cristiana que tots som fills de Déu i formem una única família. Hem de treballar així, tots plegats, pel bé comú, fent de la solidaritat un valor que consolide el benestar social d’una manera més ferma i robusta. A la fi, els emigrants que viuen i treballen entre nosaltres estan contribuint al progrés econòmic de la nostra societat.
En paraules d’Enrique Benavent: “Tampoc hem de caure en la temptació del menyspreu, referint-nos a ells amb termes que tenen matisos despectius; criminalitzant persones pel simple fet de pertànyer a un determinat col·lectiu, o limitant l’exercici dels drets humans fonamentals com pot ser el dret a viure i expressar lliurement la seua religió, quan això no atempte contra la dignitat de les persones o contra el bé comú, ni pose en perill l’ordre públic”.
A la fi, tots tenim dret a l’esperança, i entre tots hem d’ajudar a construir una societat millor, més justa i fraterna.
