L’EMPERADOR I EL POETA
amb tot l’honor,
l’emperador
mana i decreta
el seu final:
-Siga expulsat,
i destruïts
els seus escrits!
Exiliat,
que ningú
li preste ajut!
Fent una vida
desposseïda
allà a l’aldea
on l’han deixat,
cavil·la, crea
i ha perfilat
algun sonet,
com sempre ha fet.
Que el poble atent
distribueix
secretament
i que els gaudeix
a vora foc
les nits d’hivern
o quan té lloc
l’estiu fratern.
Destituït
l’emperador,
mort el poeta,
els sobreviu
l’obra perfeta
del que ha escrit
el pensador
i el poble ho viu
com un regal
d’art divinal.
Carles Subiela