Carolina Marín, Mireia Belmonte, Ruth Beitia, Lydia Valentín… són moltes les dones que han fet gran l’esport femení espanyol al llarg de la història. Però no sols parlem de noms propis en aquesta història, sinó que a vegades és un equip, un col·lectiu, el que aconsegueix fer-se gran, i aqueix és el cas de ‘Las Guerreras’.
Amb 14 participacions en el Campionat d’Europa, 22 en el Campionat del Món, 11 en els Jocs Olímpics i 20 Tornejos Internacionals d’Espanya, la selecció espanyola femenina d’handbol ha aconseguit convertir-se en tot un referent de l’esport a nivell mundial, d’ací l’apel·latiu de ‘guerreras’ que ja es van guanyar a pols en el 2012, any en què van guanyar el bronze a Londres. A més, entre el seu impressionant palmarés destaca el seu títol més recent, la medalla plata obtinguda en l’últim Mundial, arrabassada tan sols per un penal més que dubtós en els últims sospirs de la trobada davant la selecció de Països Baixos.
I ha sigut precisament aquest últim títol el que ha portat a la selecció de Carlos Viver pel cap alt alt quant a reconeixement social. La massa social que ha aconseguit traslladar a l’esport femení és impressionant, perquè fins i tot aquells que no són aficionats a l’handbol sí que ho són a ‘Las Guerreras’. Aquest fet és realment important, principalment entre les esportistes més joves. On abans els referents eren homes, ara les xiquetes tenen com a ídols de l’handbol a ‘Las Guerreras’.
Però si per alguna cosa destaca, per damunt de tot, la selecció espanyola d’handbol femení és per encarnar a la perfecció l’esperit de la lluita de la dona per la igualtat, ja que si alguna cosa defineix a les guerreres és la seua incansable batalla i la seua capacitat de no rendir-se mai en els partits, independentment del resultat, siga aquest bo o dolent. No obstant això, com algunes d’elles mateixes reclamen, encara queda molt camí per recórrer. Tal com anunciaven en unes declaracions oferides a la revista MujerHoy després d’haver aconseguit la medalla de plata, encara hi ha moltes jugadores amb contractes precaris i que no poden dedicar-se en exclusiva a les seues carreres esportives, el contrari del que ocorre en l’esport masculí. Amb això, són moltes les esportistes que es veuen obligades a jugar en altres països europeus amb millors condicions contractuals, com el cas de les estreles de la selecció Nerea Pena, Lara González, Shandy Cabral o Carmen Martín.
Ara com ara, ‘Las Guerreras’ tractaran de continuar sumant gestes al seu palmarés. Tot això passarà per Llíria en tot aproximadament 10 dies, perquè el Preolímpic d’Handbol Femení es disputarà en el Pavelló Pla de l’Arc del 19 al 21 de març. Després de l’ajornament fa quasi un any a causa de la COVID-19, la selecció espanyola torna a afrontar aquesta importantíssima cita en la localitat valenciana, en la qual es jugarà davant Suècia, el Senegal i l’Argentina una de les dues places que donen accés als Jocs Olímpics de Tòquio, la que seria la tercera cita olímpica consecutiva per al combinat nacional femení. La convocatòria està formada per les següents jugadores:
Portería | Silvia Navarro (Rocasa Gran Canaria), Mercedes Castellanos (Rincón Fertilidad Málaga), Darly Zoqbi (Gloria Bistrita 2018)- Central | Nerea Pena (Team Esbjerg), Alicia Fernández (SCM Ramnicu Valcea)
- Lateral Esquerre | Ivet Musons (Elche Visitelche.com), Lara González (ES Besançon), Carmen Campos (JDA Dijon Handball)
- Lateral Dret | Mireya González (SCM Ramnicu Valcea), Almudena Rodríguez (Gloria Bistrita 2018), Irene Espínola (Neckarsulmer)
- Extremo Esquerre | Jennifer Gutiérrez (Borussia Dortmund), Soledad López (Rincón Fertilidad Málaga)
- Extremo Dret | Carmen Martín (CSM Bucaresti), Marta López (SCM Ramnicu Valcea)
- Pivot | Ainhoa Hernández (Zubileta Evolution Zuazo), Lysa Tchaptchet (Elche Visitelche.com), Eli Cesáreo (Super Amara Bera Bera)
