A l’última aula de ciutadania d’enguany s’ha donat a conéixer a José Estivalis conegut com a Armand Guerra, un cineasta, director, guionista i actor nascut a Llíria que va marcar el principi del cine mudo. En 1913 va filmar la que s’ha considerat la primera pel·lícula feminista de la Història: “Les miseries de l’agulla”.
El professor d’Història de la Universitat de València, Antoni Llibrer ha rescatat esta figura amb la xarrada “El compromís des de la càmera: Armand Guerra (1886-1939) Silenci i Oblit d’un director de Llíria”.
José Estivalis Cabo va nàixer al carrer Xelva de Llíria de família de llauradors en febrer de 1886. Després es va traslladar amb la família a València on va estudiar en el seminari. En la seua joventut va començar a treballar en una impremta on va conèixer les idees anarquistes i revolucionàries que volien transformar la societat de l’època. Encoratjat per les seues idees llibertàries va treballar en diferents diaris anarquistes des de València, a París, Atenes, Constantinopla, Constança, Belgrad, Salònica… fins i tot en Egipte on va ser empresonat. Com a periodista va escriure en el prestigiós diari “Tierra y Libertad” de Barcelona.
A més de periodista en París en 1913 va establir relacions amb el món artístic i polític de l’època, i va dirigir una pel·lícula: “Un crit en la jungla”. La cinta va ser observada pel secretari de la Unió de Sindicats de França qui li van proposar rodar pel·lícules de caràcter social. Serà l’aventura de la cooperativa “Cinema du peuple”, en el curs de la qual va aparéixer per primera vegada el seu pseudònim, Armand Guerra.
L’historiador Valencià, Francesc J. Hernández va escriure un llibre amb la biografia d’este cineasta de Llíria on assegura que Armand Guerra destaca, entre altres coses, per dues significatives fites vinculades a la història del cinema. Guerra va dirigir i va produir a París, en 1913, Les misèries de l’agulla, considerada pels experts com la primera pel·lícula feminista del cinema. Així, utilitzant encara els habituals recursos del teatre, aconsegueix desplegar elements tècnics molt innovadors per a l’època, i sobretot, situar la figura femenina com a protagonista en les denúncies contra l’assetjament a les dones i les misèries de la societat urbana.
L’altra fita ineludible va ser la projecció de la primera pel·lícula sonora a Espanya. L’esdeveniment va tindre lloc a la ciutat de València, en el desaparegut Teatre Líric, en 1926, amb l’ajuda d’uns tècnics que van vindre expressament des de Dinamarca.
A més va rodar una pel·lícula amb la diva del moment Imperio Argentina.
Unes pel·lícules i un director que varen estar a l’oblit durant molt de temps, fins que en 1992 es va descobrir a la filmoteca de Saragossa una de les pel·lícules d’Armand Guerra, i va començar l’estudi sobre este director nascut a Llíria.
Tipògraf, actor, escenògraf, escriptor i director d’escena, entre moltes altres facetes, Armand Guerra va ser, a més, un incansable defensor de les lluites socials de les classes treballadores.
Va ser també un dels primers corresponsals de guerra, arribant a cobrir la guerra de trinxeres en la proximitat de Madrid en 1936, amb el documental “A través de la metralla”.
Després, es va haver d’exiliar a França. Va morir a París en 1939 i la seua vida i obra va passar a l’oblit. Des de l’aula de ciutadania s’ha demanat la recuperació per part de les Institucions locals d’este llirià que va marcar l’inici del cine a Europa i al qual consideren els experts com el director de la primera pel·lícula feminista de la Història.