(EFE).- Raúl, Blanca i Jerónimo són jóvens agricultors i tres dels quinze participants que integren el programa Relleva, una incubadora llançada per la cooperativa agroalimentària Anecoop per a impulsar el relleu generacional i reforçar la visió empresarial de l’agricultura.
Tenen entre 39 i 46 anys i els tres es van dedicar abans a una altra activitat: Raúl va treballar en la construcció fins a la crisi de 2009, Blanca va estudiar Educació Infantil i Jerónimo és enginyer topògraf. I els tres creuen que del camp es pot viure.
Van ser seleccionats per al Programa Relleva-Incubadora d’Empresaris Agraris Cooperatius, una iniciativa d’Anecoop en col·laboració amb les seues cooperatives sòcies dirigida a jóvens agricultors, un projecte pioner en l’àmbit agrari valencià i del qual no s’ha trobat res semblant a nivell nacional.
En els pròxims dotze mesos es desenrotllarà el pla pilot en el qual participen quinze jóvens agricultors i agricultores de les cooperatives de Benaguasil, Cheste, Bugarra, Llíria i Univall (que integra a les cooperatives de Llutxent-Otos, La Pobla del Duc i La Llosa de Ranes), totes a la província de València, explica a EFE el responsable del projecte, David Ruiz.
El programa se centra en una major professionalització de les explotacions agràries, l’elaboració i execució d’un pla de negoci individualitzat, l’adopció de valors cooperatius i models de lideratge rural, el desenrotllament de capacitats empresarials, digitals i financeres, i la creació d’una comunitat d’agricultors referents, capaç d’inspirar a noves generacions.
El president de la cooperativa Ruralfruit de Benaguasil resumix així el programa: «Volem tindre una xarxa de gent jove que agafe el relleu» i tinga mentalitat cooperativa, un món on «ningú camina només».
En esta cooperativa ara són 380 socis però va arribar a tindre 7.000, tot el poble. «Han canviat les coses», diu José Vicente Navarro Arnal, que, amb 65 anys, és el quint més jove en l’entitat.
Blanca Mateu, de la cooperativa de Llíria, assenyala que els seus pares tenen terres per herència i han anat comprant més, però que el seu no va ser vocacional sinó conseqüència d’un impàs en la seua vida després d’estudiar Educació Infantil i pensar a enfrontar-se a una oposició.
«El meu pare em va dir: ‘com veig que no estàs interessada en l’explotació, ho vendré tot'», un moment en el qual el seu cap va fer ‘clic’ i es va plantejar un projecte «fanfarró, innovador i de ruptura d’estereotips de gènere».
Esta dona de 39 anys va veure en l’empresa de sistemes hidràulics de la família un valor afegit per a seguir amb el negoci, per aportar control i domotización al reg.
I no considera el tipus de treball com un obstacle, sinó el risc i el marge de beneficis que genera l’agricultura per cicles: «Si saps portar l’explotació, la coneixes, saps quan és l’abonat, si hi ha pluja o pedra, al final és com qualsevol treball, i et dona molta llibertat» en els mesos de menor treball.
Del programa espera guanyar habilitats, però sobretot tindre un pensament més crític de l’explotació que li facilite la vida en les seues 230 fanecades (19 hectàrees) de cítrics i alvocat.
