LA NÚVIA
El xic un dia
veu una xica,
realment bonica,
que amb goig lluïa
vestit de núvia
i al cotxe puja.
La singular
autoestopista
va a la ciutat
al casament
amb el fulgent
enamorat
que va trobar
d’oficinista.
La deixa on diu
i para esment
que el ram votiu
queda al seient.
Torna a la casa
on la deixava.
Allí l’atén
una anciana
que dol vestia,
que prompte entén
què li demana.
Molt oportuna,
del pit trau una
fotografia:
-És esta? -Sí!
-Ester morí
ja fa molts anys
en accident
el dia abans
del casament.
Els seus laments
són persistents
i molt sovint
torna insistint
que hi ha pendent
el casament.
Sent ell els plors
de la veu tendra
de la volguda
mare abatuda
i allí les flors
se li fan cendra.
Carles Subiela
