LA TRAJECTÒRIA DE LA REVISTA “LAURO, QUADERNS D’HISTÒRIA I SOCIETAT” 40 ANYS DESPRÉS DE LA SEUA FUNDACIÓ
Francesc Rozalén Igual
Ahir divendres 20 de desembre es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Llíria la presentació del número 14 de la revista Lauro, quaderns d’història i societat. Un nou exemplar de la revista en l’any en què es compleixen 40 anys de l’edició del primer número. La revista va ser fundada l’any 1984 amb la vocació de publicar-la anualment, i des dels inicis sempre ha estat editada per l’Ajuntament de Llíria, que és el que en finança la impressió. Tots els nombrosos col·laboradors que ha tingut durant tants anys sempre han aportat els seus estudis de manera altruista. Veiem, no obstant, que la seua trajectòria ha estat bastant irregular, ja que en 40 anys sols s’han publicat 14 números. Per exemple, en 15 anys (del 2003 al 2017) no es publicà cap número, i tampoc se’n publicaren entre els anys 1996 al 2000. El que ha passat és que les diferents corporacions municipals de Llíria no han tingut el mateix interés en continuar editant Lauro. Però malgrat aquests entrebancs, el resultat dels 14 números publicats és molt positiu i ha aportat estudis i treballs que han enriquit el coneixement de Llíria i de la comarca del Camp de Túria. En total han sigut més de 3.000 pàgines editades en les quals han participat 175 col·laboradors de diverses disciplines científiques: historiadors, economistes, geògrafs, arqueòlegs, educadors, filòlegs, arquitectes, biòlegs, etnòlegs…, que han presentat 218 treballs de temàtiques molt diverses.

Acte de celebració dels 40 anys de la revista Lauro i presentació del número 14 a la Biblioteca Municipal de Llíria (20-12-2024).
Abans de continuar parlant sobre la trajectòria de la revista, volguera recordar com fou el seu origen i per quin motiu es va fundar. A principis de 1980 els redactors de la revista La Veu de Llíria, òrgan de l’Associació de Veïns, vàrem incorporar una secció mensual dedicada a la història de Llíria que tingué molt bona acceptació. Més endavant, a finals de 1982, pensàrem en crear uns quaderns més extensos d’història de Llíria per a publicar-los en la revista. Aleshores ens posàrem en contacte amb un grup de joves historiadors que feia poc havien finalitzat els seus estudis universitaris. El grup estava format per Joan Josep Adrià, Francesc Rozalén, José Daniel Simeón, Pere Soriano, Conxa Mas, Pura Tomás i Josep Maria Jordán, que aleshores era professor en la Facultat d’Econòmiques. Una vegada elaborats els articles del primer quadern, pensàrem que havien de tenir una presentació i una impressió dignes, però el projecte s’escapava de les possibilitats econòmiques de l’Associació de Veïns. Aleshores presentàrem el projecte a la corporació municipal de Llíria, presidida per Vicent Soldevila, i al seu regidor de cultura, Miquel Nàcher, els quals acolliren favorablement el projecte; però en convertir-lo en una publicació municipal, s’amplià el camp de recerca no sols a la història sinó també a altres ciències socials. Naixia així Lauro, quaderns d’història i societat.
Cal recordar també que la revista Lauro va sorgir en una època en què al País Valencià ja s’havia començat a conrear una nova història local que tenia els precedents en el que es feia als anys setenta en alguns països europeus. Aquesta nova història local científica i progressista estava a càrrec de joves historiadors universitaris, i s’oposava a la història decimonònica, nostàlgica i normalment reaccionària que feien la major part dels erudits locals. Aquest reviscolament historiogràfic va ser molt potent al País Valencià i donà lloc a la fundació de moltes revistes de carácter històric d’àmbit local i comarcal.
Els que iniciàrem l’aventura de Lauro tinguérem ben clar des d’un principi que la revista havia de tenir una dimensió no sols local sinó sobretot comarcal, que l’àmbit d’estudi s’estenguera a tot el Camp de Túria. I aquest compromís s’ha mantingut durant els 40 anys fent un gran treball de cohesió social i aportant estudis de temàtiques diverses sobre els problemes del territori. Fins i tot va ser el jove nucli d’historiadors de Lauro els qui tinguérem la idea de fundar un Institut d’Estudis Històrics de la comarca que finalment donaria lloc el 1989 a l’actual Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, que amplià el camp de recerca a altres disciplines socials i mediambientals alhora que incorporà l’activisme cultural per crear consciència de comarca.
La revista ha comptat des dels inicis amb un nucli d’estudiosos habituals que amb el temps s’anà ampliant, però des del primer moment ha tingut la voluntat de mantenir bones comunicacions amb el món acadèmic. Per això, des del primer número han col·laborat professors universitaris i altres investigadors prestigiosos que li donaven solvència a la revista. Als actes de presentació del primer i segon número participaren els professors de la Universitat de València Pedro Ruiz (que més endavant seria elegit rector), Aurora Bosch, Juan Piqueras i Enric Mateu. Aquets tres últims també aportaren estudis que es publicaren en alguns números, com també ho han fet investigadors tan diversos com Domingo Fletcher i Helena Bonet (ambdós foren directors del Museu de Prehistòria de València) o Joan Gregori, que seria més endavant el director del Museu d’Etnologia i del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. Altres professors universitaris que han publicat treballs han sigut Jorge Hermosilla, Josep Sorribes, Cándido Ruiz, Amparo Roca, Josep Corell, José Luis Miralles… Sense oblidar les aportacions des del primer número del també professor Josep Maria Jordán. Cal destacar també que la revista sempre ha estat oberta a rebre els descobriments i estudis que aportaven els quatre arqueòlegs que han format part en aquests 40 anys del departament d’arqueologia municipal.

L’alcalde de Llíria, Joanma Miguel, i la regidora de la Xarxa de Biblioteques, Reme Tordera, participaren en l’acte de presentació junt als membres del consell de redacció de Lauro: Joan Josep Adrià, Josep Mº Jordán i Francesc Rozalén.
A partir del número 6 de l’any 1992 la revista encetà una nova etapa que volgué superar les deficiències en què havia caigut en els tres números anteriors publicant articles que no eren apropiats per a una revista d’investigació. Es constituí per primera vegada un consell de redacció amb la finalitat de seleccionar uns treballs que garantiren uns mínims de qualitat i serietat i alhora oferir als investigadors una eina de comunicació amb la societat que tinguera credibilitat. La revista presentà un nou format, disseny i estructura que des d’aleshores ha estat vigent fins l’actualitat. La portada d’aquest número 6, una au fènix que renaix de les seues cendres, era ben simbòlica dels canvis que s’introuïen en una revista que ja tenia una tradició de vuit anys. Una portada elaborada per l’artista lliriana Reme Alamà, que també fou l’autora de les portades dels números 1 i 2.
Les tres seccions bàsiques que des del número 6 s’han mantingut fins l’actualitat estan formades, en primer lloc, per la secció d’Estudis, que recull una sèrie de treballs independents de les diverses branques de les ciències socials. Una altra secció va ser la de ressenyes bibliogràfiques sobre llibres que tenen com a objecte d’estudi la nostra comarca, tant foren investigacions com obres literàries. Cal destacar de manera especial la incorporació d’un Dossier central, dedicat cada vegada a un tema exclusiu que és abordat des de diferents treballs. Així, s’han publicat dossiers tan diversos com els següents: “Societat i llengua: aportacions des del Camp de Túria”, “Els sistemes de regadiu del Camp de Túria”, “L’ordenació del territori al Camp de Túria”, “La ciutat romana d’Edeta” i finalment el dedicat a la “Memòria Històrica”.

Foto de record dels 40 anys de la revista Lauro que s’ha repartit gratuïtament. La imatge de 1893 és inèdita i mostra el convent del Remei i un dels braços de la séquia Major que regava l’Horta de Baix (AMLL Fons José Durán Martínez. Donació recent de Marina Climent Durán).
El número 10 de l’any 2002 acollí les actes del Tercer Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria que amb el títol, “Una comarca diluïda”, recollia comunicacions tant del passat històric com del present, mostrant les inquietuds per les fortes transformacions que s’havien produït al territori. Per altra banda, el número 13, publicat l’any passat, va ser un monogràfic amb estudis dedicats al patrimoni bèl·lic valencià de la Guerra Civil, recollint també el catàleg de l’exposició dedicada a la línia fortificada de Llíria durant la citada guerra. Una exposició que es muntà a Llíria en el 2022 i que va ser comissariada per l’historiador i arxiver municipal Carles Asensi. Un jove historiador llírià que des dels darrers números de Lauro s’ha involucrat amb força en el futur de la revista.
Durant els 40 anys, altres historiadors llirians han treballat per engrandir Lauro en diferents etapes. És el cas del professor d’institut Vicent Ros o dels professors de la Universitat de València Josep Antoni Llibrer i Santiago Vicente. Tampoc volguera oblidar les aportacións en els últims números de Miguel Fernández amb els seus treballs recopilant informació i difonent-la sobre tantes i tantes víctimes oblidades i silenciades de la repressió franquista a Llíria.
Dels membres fundadors de la revista que encara estem participant sols en quedem tres: Joan Josep Adrià, Josep Maria Jordán i Francesc Rozalén. I això que des de la publicació del primer número sempre ha estat ben present la participació de joves estudiosos. Ara bé, després dels 15 anys d’absència, a partir del 2018 la revista tornà a publicar-se amb força i inicià una nova etapa caracteritzada per la incorporació d’una gran majoria de col·laboradors joves, com podrem comprovar en el número 14 que s’acaba de publicar. En total aquest últim número recull 17 treballs de diferents temàtiques i d’un alt nivell, a més de 8 ressenyes de llibrés d’interés comarcal.
També cal destacar l’aposta pel valencià en la revista des dels inicis, la llengua majoritària en els 218 treballs publicats, i per això mateix hem de reconéixer el bon treball de correcció lingüística que durant tants anys ha fet Miquel Martínez Arastey. Els darrers números també han presentat una important millora en el disseny i la maquetació que cal agrair al bon gust que sempre ha demostrat Marta Villazón. I a la Xarxa Pública Municipal de Biblioteques de Llíria per impulsar l’edició de les revistes i el treball necessari d’intercanvi amb altres publicacions.
No volguera finalitzar aquest article sense fer un record especial a tres membres de la revista que en alguna etapa es varen involucrar en el projecte i que ja ens varen deixar. En referisc, en primer lloc, a José Daniel Simeón Riera, que ens deixà en el 2021. José Daniel va ser un dels membres fundadors de la revista, en la qual col·laborà durant molts anys publicant interessants treballs sobre la història de Llíria, en concret de l’etapa de la Segona República i de la Guerra Civil. Les seues investigacions d’aquest període, basant-se especialment en l’estudi de les ideologies i la cultura popular, foren innovadores en els inicis dels anys vuitanta. José Daniel va ser un clar exemple d’aquells joves historiadors universitaris que conrearen aquella nova història local cièntifica i progressista que ja hem comentat a principis d’aquest article.
Un altre cas va ser el del camperol i històric dirigent anarquista de Llíria José Maria Peñarrocha Bori, que ens va deixar en 1992. Va ser un gran lluitador, autodidacta amb una gran cultura llibresca i humanista que destacava pel seu talant idealista. Tots els joves estudiants universitaris que a finals dels anys setanta freqüentàvem l’Associació de Veïns coneguérem allí a José Maria i tots quedàrem molt prompte captivats per aquesta figura tan excepcional. Els seus testimonis i experiències de vida narrades amb tanta memòria, escrites amb la seua prosa ampulosa i publicats en els sis primers números de Lauro foren un material de gran vàlua per als historiadors: sobre la comuna de Llíria, els models de vida i costums de les famílies llirianes de les primeres dècades del segle XX, com eren les escoles d’abans de la guerra, com eren els jocs de la infantesa i l’oci dels majors, sobre les eleccions en l’època caciquil, les pràctiques terapèutiques casolanes per a curar les malalties…
Finalment, també volguera recordar un altre jove historiador de Calp, Jaume Pastor Fluixà, que va exercir de professor de valencià a l’Institut Camp de Túria i que col·laborà al número 2, de 1986, amb la seua esposa Júlia Campon amb un interessant estudi sobre els veïns de Llíria i els seus llinatges al segle XVII. Jaume pretenia continuar publicant a Lauro, però malauradament tingué una mort tràgica uns anys després. Durant el temps que estigué a l’institut de Llíria es va interessar molt per la revista i la història de Llíria i s’involucrà en la vida cultural del poble, essent un dels membres del jurat dels certàmens literaris durant la corporació de Vicent Soldevila.
Revistes com Lauro encara són imprescindibles en una comarca que està experimentant tantes transformacions i rebent als seus pobles una nova població tan diversa. Per això són necessaris els estudis i les investigacions que ens ajuden a conéixer-nos millor i a dissenyar un futur en bona convivència amb la diversitat. En aquesta tasca les joves generacions tenen un paper essencial, i la joventut que ara domina en la revista és una garantia perquè continuen exercint el seu treball amb l’esperit que sempre ha estat present en la revista Lauro. Sols falta desitjar que les futures corporacions municipals siguen conscients de les eines de reflexió i recerca que aporta a la societat i continuen fent l’esforç de recolzar-la per molts anys.
Els qui tingueu interés en consultar qualsevol dels 14 números de la revista Lauro ho podeu fer còmodament a través de la web de la Biblioteca Pública Municipal de Llíria, on estan digitalitzats en la secció Col·lecció Local-Fons Digitalitzat. Ací teniu l’enllaç per entrar directament.