LA GRANDIOSITAT DEL MISTERI D’ELX REPRESENTAT A LA SUMPTUOSA BASÍLICA DE L’ASSUMPCIÓ DE LLÍRIA
Francesc Rozalén Igual
La vesprada del diumenge 16 de novembre hem tingut el privilegi d’assistir a l’espectacular concert escenificat del Misteri d’Elx celebrat a la sumptuosa basílica de l’Assumpció de Llíria, que mostrava un aforament complet. L’escenari elegit per a aquesta representació no podia ser millor: una basílica arxiprestal d’estil barroc un poc més antiga que la d’Elx. Les grans proporcions del temple amb una cuidada i artística il·luminació, ressaltava les qualitats i dimensions arquitectòniques de l’església i la dotava d’un ambient màgic per recrear la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu, tot cantat en valencià des del segle XV.
El Misteri d’Elx és l’únic drama sacre líric religiós d’arrels medievals que s’ha continuat representant sense interrupció a l’interior d’un temple fins a l’actualitat gràcies a un privilegi del papa Urbà VIII, que va permetre mantindre’l viu a pesar de les prohibicions del Concili de Trento al segle XVI.
Cal recordar que és la segona vegada que el Misteri d’Elx es representa a la basílica de l’Assumpció. La primera vegada fou el 14 de novembre de 1987, ara fa justament 38 anys. El gran temple assumpcionsita de Llíria ha sigut l’escenari perfecte per acollir novament els dos plans de l’escena: el terrestre i el celestial. Pel corredor principal de la nau de 50 metres de llarg accedien Maria i el seu seguici, els apòstols i els jueus. Les grades de l’enorme presbiteri presidit pel baldaquí d’estil neoclàssic, i sota la grandiosa cúpula de 40 metres d’altura, acollia el cadafal on tenia lloc la representació principal. El pla celeste amb la complexa i impossible tramoia aèria s’ha solucionat amb l’ús de la trona i un altre cadafal instal·lat als peus de l’enorme imatge de l’Assumpció que presideix el presbiteri.
La posta en escena de la representació ha estat molt cuidada i amb detalls de gran bellesa, com per exemple pujar l’àngel de l’aparell de núvol o magrana dalt de la trona del temple per a interpretar el seu cant d’anunci de la pròxima mort de la Mare de Déu, o situar al final de la representació als integrants de l’araceli de la coronació (la Santíssima Trinitat formada per un sacerdot i dos xiquets) dalt del cadafal que hi havia als peus de la imatge de l’Assumpció i així escenificar els cants de la coronació. Aquest final és el moment de major emoció en tota la representació: la Coronació de la Mare Déu com a Reina de la Creació, amb els apòstols i jueus en l’escalinata del presbiteri, l’oripell caient des de dalt de la volta com una pluja d’or, sense oblidar el cant del Glòria final amb les campanes de la Sang voltejant a festa pel jubileu i els focus de colors il·luminant amb tota potència l’arquitectura del temple. Un clímax perfecte i unes imatges amb una bellesa cinematogràfica.
Menció a part mereix comentar la qualitat musical de la representació amb els magnífics cors de tenors, barítons, baixos i veus blanques de l’escolania interpretant les melodies de clara ascendència medieval, renaixentista, barroca, fins a les aportacions del compositor Oscar Esplà ja al segle XX. La música instrumental ha estat interpretada per l’organista de la Capella del Misteri, que ha fet sonar magistralment el gran orgue de tubs, i que a més l’ha fet sonar amb uns acords contundents que omplien de musicalitat i solemnitat l’atmosfera del majestuós temple assumpcionista.
Enhorabona a tots els membres de la Capella del Misteri d’Elx per la excel·lent representació, a la basílica edetana per la perfecta organització i a l’Ajuntament de Llíria per haver patrocinat el concert escenificat d’aquesta relíquia del teatre medieval, declarat Monument Nacional l’any 1931 pel govern de la República i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco en el 2001.
En el canal de YouTube de la basílica de l’Assumpció de Llíria està penjat un vídeo amb tota la representació del Misteri d’Elx i que poden veure en el següent enllaç:
A continuació relacione una selecció d’imatges de la representació fetes per Josep Rozalén, Sime Jordán i un servidor.
