Francesc Rozalén: JOAN FUSTER A LLÍRIA. Alguns records en el centenari del seu naixement

JOAN  FUSTER  A  LLÍRIA

ALGUNS RECORDS EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 

Francesc Rozalén Igual

Enguany estem celebrant el centenari del naixement de Joan Fuster (1922-1992), l’escriptor i pensador contemporani més gran de la nostra literatura. Amb aquest motiu volguera recordar algunes visites que Fuster féu a Llíria i també els actes que el Casal Jaume I ha organitzat durant els dies 18 i 19 de juny en la seua memòria.

Celebrar el centenari del naixement d’un escriptor com Fuster no hauria de ser un compromís institucional per a quedar bé, sinó una gran oportunitat per a llegir o rellegir l’obra d’un dels intel·lectuals més destacats del segle XX. O bé també seria el moment de tornar a  rellegir-lo, que com deia Fuster, és l’única manera seriosa de llegir.

El professor Albert Hauf, una persona mesurada, definia Fuster com «el clàssic valencià més intel·ligent, ric i atractiu de la nostra contemporaneïtat». A Fuster podríem dedicar-li les seues pròpies paraules quan deia que «el clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè continua sent modern i actual, és a dir, vigent».

Fuster ens ha deixat una immensa obra per a llegir escrita durant quasi 50 anys. Segons el còmput del professor Antoni Furió, escrigué vora 70 llibres, milers de publicacions periodístiques,  centenars de col·laboracions en revistes, traduccions, a part de la seua correspondència de la qual ja s’han publicat 16 volums. A través d’aquesta immensa producció podem seguir el pensament d’un intel·lectual polifacètic, crític i escèptic, però també heterodox, irònic i amb bones dosis d’humor. A més de ser una persona amb un gran compromís cívic amb el seu poble i sobretot un gran conversador prolífic, perquè com deia l’escriptor Vicent Ventura, per a Fuster conversar era com una de les seues maneres de reflexionar. L’escriptor Francesc Pérez Moragón ens deia que «Llegir Fuster és sempre una ocasió per a la sorpresa, per a l’assentiment o per a la discrepància. Són les respostes que ell demanava». En definitiva i com afirma el professor Juli Capilla: «Fuster ens fa reflexionar sobre la nostra idiosincràsia. Va somoure els fonaments de l’ordre, va sacsejar consciències i ens va obligar a   pensar sobre qui érem i quin era el futur a que podríem arribar com a poble en funció dels moviments que férem». Una persona tan antidogmàtica com Fuster, que feia de la raó la seua ferramenta per al diàleg i la reflexió, hagué de patir tota mena d’atacs i  d’injúries i fins i tot dos atemptats  amb  bombes a la porta de la seua casa els anys 1978 i 1981.

Com he dit al principi, el Casal Jaume I de Llíria ja ha celebrat alguns actes sobre Fuster. El 18 de juny tingué lloc la presentació de l’Any Fuster a Llíria en un acte on vaig tindre l’oportunitat de participar. També s’aprofità aquesta ocasió per a presentar el llibre A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca, a càrrec de l’autor Salvador Vendrell, escriptor, columnista, professor de valencià i participant durant molts anys en les  tertúlies que Fuster feia a la seua casa de Sueca. Un llibre molt amè on l’autor ens introdueix en la intrahistòria de la vida de Fuster amb una sèrie d’anècdotes i vivències molt divertides i definidores de la seua personalitat.

A l’endemà, diumenge 19 de juny, un grup de llirianes i llirians férem una excursió a Sueca per a visitar la Casa-Museu de Joan Fuster i alhora fer un recorregut pels seus edificis modernistes, ja que la ciutat conserva bons exemplars d’aquesta arquitectura tan peculiar. En la visita a la Casa Museu-Espai Joan Fuster que ocupa dues cases amb façanes modernista i neogòtica, poguérem gaudir de la col·lecció d’art que els amics de Fuster li regalaren, així com descobrir els espais i el món on ell visqué i desenvolupà tot el seu treball literari. Per cert que l’arquitecte suecà Joan Guardiola, autor d’alguns dels millors edificis de la ciutat, també va ser el que dissenyà el teatre de la Unió Musical de Llíria de 1949. Aquest arquitecte construí alguns teatres més per la comarca de la Ribera i destacà per les solucions innovadores que introduí en la millora de la sonoritat de les seues sales.

 

Les visites que Joan Fuster féu a Llíria

I.- Visita per a assistir al Primer Aplec de la Joventut del País Valencià celebrat a Llíria el  16-10-1960  

Tenim documentades dues visites que Fuster va fer a Llíria el 1960 i 1981,  encara que, com després veurem,  hi ha indicis que ens fan suposar que vingué en més ocasions. Comencem, doncs, per la primera visita, que tingué lloc el diumenge 16 d’octubre de 1960. Sabíem que aquest dia  es va celebrar a la Font de Sant Vicent el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià, que es pot considerar el primer acte públic de l’incipient valencianisme que havia estat organitzat pel sector de joves més inquiets de Lo Rat Penat. En l’escrit  de crida, així es dirigiren als joves:

«Els joves de València criden als joves tots del País Valencià (…). Perquè cal conéixer-nos tots els qui sentim la valencianitat amb força de contemporaneïtat exigent (…). Té necessitat de nosaltres el recobrament de la personalitat del País Valencià, la nostra llengua, la nostra literatura, el nostre art, la nostra economia, el nostre estil de fer la història, les nostres possibilitats cara la nova Europa.»

Amb aquest aplec a la Font de Sant Vicent convocat en ple franquisme es recuperava la tradició de celebrar reunions i encontres dels republicans llirians com els dels anys vint. Cal recordar que l’any de la Revolució de 1868, la coneguda per la Gloriosa per les enormes esperances de canvi que hi posaren les classes populars, els llirians ja plantaren a la Font  un om inspirant-se en el que s’havia fet en la Revolució Francesa en convertir l’om en l’arbre de la llibertat.

Tonant al citat aplec de 1960, el centenar de joves valencianistes que hi participaren, així com Joan Fuster i altres futurs escriptors, intel·lectuals i activistes, arribaren a Llíria en tren i gaudiren d’un dia ple d’activitats. En primer lloc assistiren a una missa en la sumptuosa església de l’Assumpció, la qual visitaren posteriorment. A continuació anaren al palau renaixentista de Ca la Vila i a l’església romànico-gòtica de la Sang per a després pujar al santuari de Sant Miquel i visitar també el poblat ibèric d’Edeta, amb explicacions del catedràtic d’arqueologia de la Universitat de València, Miquel Tarradell, expert en el món ibèric i que també participà en l’aplec. Finalment dinaren a la Font de Sant Vicent, on tingué lloc l’acte central de l’aplec. En el fullet de convocatòria de l’aplec, així escrivien sobre Llíria:

«Llíria, un dels trossos més ferms i vius de la nostra geografia, antiquíssima i jove geografia de la dama d’Elx. Les ales de l’arcàngel sant Miquel, les fondes arrels de l’urbs edetana, les pedres velles de la Sang o de Santa Maria de l’Assumpció, les aigües de l’estany de Sant Vicent, ens donaran llacor i llum, caliu i saba, força al nostre ossam i ardidesa al nostre esperit. Jove valencià… a Llíria!»

En la recent visita a la casa-museu de Sueca hem vist que tenen exposada  una gran foto mural de Fuster passejant per un carrer de Llíria amb una parella d’amics. La foto està datada el 16 d’octubre de 1960, el dia de celebració de l’aplec, i és la que també es reprodueix en la capçalera d’aquest article. La foto es faria quan baixaven de visitar el poblat ibèric i el  santuari de Sant Miquel. El carrer de la foto per on passa Fuster és el del Clavel situat dalt dels escalons de la Gila, entre els carrers de Recared i del Salvador. Per cert, que com ja he dit en més d’una ocasió, el nom absurd de carrer del Clavel ha de ser un dels error que de vegades té la toponímia local. És l’únic carrer de Llíria dedicat a una flor. En els canvis de carrers que es feu el 1897 ja existia amb el nom de Travesía del Clavel. El que té més sentit és que el carrer antigament s’anomenara de la Claveria, que era una de les institucions municipals de l’època foral, el que actualment diríem la tresoreria o dipositaria de fons. Una institució que tenia la seua ubicació a Ca la Vila, molt pròxima per tant a aquest carrer. Amb el pas del temps i el procés de castellanització de la toponímia el nom de Claveria esdevindria en Clavel.

He consultat el catàleg de l’arxiu fotogràfic del Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster de Sueca  i he vist que hi ha dues fotos més de Fuster a Llíria fetes el 16 d’octubre de 1960. Les dues fotos  també  es publiquen en aquest article i corresponen al dinar  a la Font de Sant Vicent i a la visita que feren al santuari de Sant Miquel i al poblat ibèric. Aquesta segona imatge està presa des de l’esplanada del santuari i podem observar al fons la Serra Calderona. En la imatge també veiem els joves Màrius Garcia Bonafé, Lluís Alpera i Jordi Pérez Durà que posteriorment es convertirien en uns prestigiosos professors d’universitat. Vull agrair al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster de Sueca  (AFJP) les facilitats que m’han donat per a publicar-les en aquest article.

 

II.- Visita per a recollir informació per a redactar la guia El País Valenciano

El 1962 Fuster va publicar en castellà la  guia de viatges El País Valenciano, un llibre descriptiu de les terres valencianes però escrit amb la intenció de desmitificar els tòpics més arrelats del tipus jardín de flores. En aquest llibre dedica unes quantes pàgines a Llíria  a través de les quals podem observar que Fuster la va recórrer bé i per tant també la visitaria. Transcric  a continuació un fragment d’aquest llibre perquè veiem el seu esperit crític i que allunyat estava dels tòpics a l’hora d’escriure:

«Liria -Llíria-  es una ciudad parada, casi exclusivamente agrícola, con un terreno muy fértil pero sin agua bastante para hacerlo rendir. Liria riega donde puede con algunos manantiales dispersos en su término: uno de ellos, el que nace junto a la ermita de San Vicente, origina incluso una buena acequia. Le queda, pues, mucho espacio condenado, de momento, al secano. Y no es mal secano, por otra parte. Si alguna vez se deriva hacia aquí un canal desde el pantano de Benagéber, como está previsto, Liria cambiaría sin duda de fisonomía.

Ahora es aún un pueblo de calles costaneras y polvorientas, de una modestia bastante inusitada en las ciudades cabezas de partido de esta provincia. En la plaza mayor se improvisa cada día el mercado de carnes y verduras. Todo tiene un aspecto un poco viejo y desansiado. Los labradores van vestidos con blusa negra, y no es infrecuente encontrar algún anciano tocado con un pañuelo, a la manera antigua. No habíamos visto supervivencias de indumentaria de este tipo más que en algunos rincones del Maestrazgo, y quizás no volveremos a ver otras en lo que nos resta de correr en lo demás del país.

(…) Y no crea, con todo, que Liria pertenece al linaje de las ciudades dormidas en su pasado, como Catí o Morella. Carece, desde luego, de aquella fuerza expresiva y eufórica que pronto descubriremos en las de la Ribera del Júcar, por citar sólo una referencia agrícola. Pero todavía la vid y el algarrobo, todavía -y más que nada- la cebolla, dan a Liria una base económica bastante elástica, que ya querrían para sí los pueblos   del Maestrazgo. De la vitalidad de Liria econtramos claras señales en nuestro paseo por sus calles. Las bandas de música, sin ir más lejos, son uno de ellos (…).»

Cal destacar que en el tema de les terres de secà llirianes  i la necessitat de disposar d’aigua per a transformar-les en regadiu, Fuster va recollir l’esperit del botànic Cavanilles quan el 1792 visità Llíria per a recopilar informació i redactar les seues Observaciones sobre el Reyno de Valencia. El tema del pantà de Benaixeve es convertí  a Llíria en una obsessió sobretot a partir de la dècada dels vint i després de la plaga de la fil·loxera. Però aquestes aigües tan reivindicades no arribaren a Llíria fins al 1978.

 

III.-  Visita a l’Associació de Veïns el 21-02-1981 per a assistir a un sopar-tertúlia

Una altra visita de Fuster a Llíria va ser el dissabte 21 de febrer de 1981, dos dies abans de l’intent de colp d’Estat de Tejero. En aquesta ocasió l’Associació de Veïns l’invità per tal de  participar en un sopar-tertúlia que es va celebrar a la seu d’aquesta associació ubicada al carrer de Sant Francesc número 15. Vaig participar en aquest sopar al qual assistí moltíssima gent, omplint  totes les dependències d’aquell antic i gran casalot amb la seua llarga i típica entrada per al carro. També participaren algunes autoritats municipals com l’alcalde Josep Maria Jordan i el regidor de cultura, Enric Llopis. El qui va fer les gestions perquè Fuster vinguera a Llíria fou el seu amic i escriptor Vicent Ventura el qual també va assistir al sopar. Aquest fet ens ho confirma una carta que Fuster dirigí a Ventura en gener de 1981 la qual entre altres coses li deia:

«També he repassat el meu calendari, i el sopar de Llíria  podria ser el dissabte dia 21 (de febrer). Ja em diràs el diumenge si et convé la data.»

He dit anteriorment que el sopar va superar totes les previsions pel que fa a assistència de públic però Sime Jordan m’ha recordat alguna anècdota molt graciosa. Resulta que en desembre de 1980 l’Associació de Veïns havia organitzat una rifa amb una copiosa cistella de Nadal per a ajudar a finançar les seues activitats. Es veneren tots els números de la rifa però l’agraciat del número premiat no aparegué, així que es decidí que tot el menjar i beguda de la cistella es consumira en el sopar de Fuster. Una altra simpàtica anècdota que m’ha recordat Diego Marín feia referència al whisky de la cistella que es consumí al sopar. Quan aquest es va esgotar i sabent que per a Fuster era una beguda estimada, Tino Faubel hagué d’anar d’urgència a la seua bodega a per més whisky.

La tertúlia va ser molt participativa i Fuster ens va parlar de nombroses qüestions i evidentment d’un dels seus llibres més polèmics i llegits, Nosaltres els valencians, publicat el 1962, i considerat la primera reflexió sòlida i crítica sobre la història dels valencians, però alhora també una anàlisi de la societat actual i una invitació a transformar-la i modernitzar-la. Ismael Cantó va recollir  en un article publicat a La Veu de Llíria un comentari que Fuster féu al sopar en el qual ens  mostra el  tarannà inconformista de l’escriptor de Sueca amb aquesta autocrítica: «vist des d’avui el llibre presenta algunes llacunes, per exemple en quant a la visió econòmica, però era sense dubte el llibre que podria escriure’s llavors».

En el sopar, Fuster també va dirigir unes paraules en defensa de la llibertat d’expressió i  es va solidaritzar amb la revista La Veu de Llíria que publicava l’Associació de Veïns i en aquell moment estava en procés de judici. Cal recordar que en desembre de 1979 els regidors de l’Agrupación Independiente Valenciana de l’Ajuntament havia denunciat la revista per «desacato a la autoridad» i la Guàrdia Civil la va segrestar de les llibreries. Aquests regidors es proclamaven  independents encara que  uns mesos després de les eleccions municipals de 1979 s’afiliaren en bloc a la Unión de Centro Democrático (UCD).

Incloc dues fotos d’aquest sopar que  aparegueren publicades en la revista La Veu de Llíria el mes de maig de 1981, encara que les imatges no tenen massa qualitat.

 

IV.- Altres visites a Llíria 

Ja he comentat anteriorment que Fuster i l’escriptor i periodista Vicent Ventura eren amics, millor dit, gaudiren d’una intensa amistat que ja era antiga, de més de 40 anys. Ventura, almenys des dels inicis dels setanta, ja tenia un xalet a la urbanització Sant Gerard de Llíria (situada a 2 quilòmetres del nucli urbà) on residia tant els caps de  setmana com a l’estiu i li servia per a treballar amb més solitud. De fet en octubre de 1975 Ventura escrivia una carta a Fuster dient que «he estat uns dies reclòs a Llíria per acabar el llibre  El País Valencià i després he rodat pel món uns altres dies». Alguna vegada Ventura  visitava el bar Juanito, al carrer de la Llibertat, el lloc on es reunia la joventut més progressista, valencianista  i activista de Llíria. Des d’abans de finalitzar el franquisme  el xalet de Ventura es va convertir en el lloc de peregrinació d’una part d’aquesta  joventut procedent no sols de Llíria sinó també d’altres llocs de la comarca, allí es feien tertúlies i es debatia sobre múltiples aspectes del País Valencià.

Consultant la correspondència entre Ventura i Fuster que s’ha publicat,  he trobat algunes cartes datades a Llíria. Una d’aquestes és de l’any 1973 i Ventura li escriu a  Fuster el següent:

«Et decideixes o no a vindre a Llíria? Podríem organitzar un sopar paregut al de Beltran. L’únic que caldria és que vingueres un poc més prompte. Cap a les 5 o les 6 per si vols fer un tomb per Llíria. Després, si vols, et quedes, i si no, te’n vas.

Digues-li a Beltran la teua decisió. Si és un dia que estiga Burguera, millor. En parlarem.»

Per altra banda, Miguel Cintero m’ha informat que ell sí que recorda haver vist a Fuster passejant amb Ventura per la plaça de Partidors de Llíria en els inicis dels anys setanta. En aquestes visites Ventura portava a Fuster a Ca Susi, el forn llirià  més popular, del qual era un fidel client a més de mantindre bona amistat amb la propietària. Vicent Ventura era partidari de comprar en les botigues tradicionals de Llíria i per això també era client de la Bodega Ca Tino.

Tota aquesta correspondència escrita ens fa pensar que durant els nombrosos anys que Vicent Ventura tingué el xalet a Llíria invitava en moltes ocasions al seu  bon amic Fuster, convertint-se la nostra ciutat en un lloc bastant conegut per l’escriptor de Sueca. Perquè al xalet de Ventura, i segons podem llegir en la seua correspondència, també vingueren algunes figures destacades del valencianisme d’aquella època.