Francesc Rozalén: Francisco Casanovas (1899-1986): una vida de pel·lícula

FRANCISCO CASANOVAS (1899-1986): UNA VIDA DE PEL·LÍCULA

Director de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria i mestre de Zubin Mehta

Francesc Rozalén Igual

Durant la Fira i Festes de Sant Miquel 2025 s’exhibirà a  Ca la Vila una magnífica exposició  en commemoració del 125 aniversari del naixement de Francisco Casanovas Tallardà (Barcelona, 1899 – Múrcia, 1986), que va ser un prestigiós músic internacional: director d’orquestra, compositor, pedagog, virtuós de la flauta, saxofon i clarinet, a més de director titular de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria entre els anys 1967 i 1969. També va ser mestre de música a l’Índia del jove Zubin Mehta, al qual ensenyà harmonia i contrapunt.

Aquesta exposició serà la primera que s’exhibisca a la planta baixa arquejada de Ca la Vila, l’antic almodí renaixentista que ha deixat d’utilitzar-se com a saló de plens de l’Ajuntament.  La inauguració serà el divendres 19 de setembre a les 19:00 hores. Es podrà visitar des del dia  19 de setembre fins al 5 d’octubre, de dimarts a  diumenge, de 18.30 a 20:30 hores. L’exposició que es mostra a Llíria porta per títol Francisco Casanovas (1899-1986): una vida de pel·lícula. Està comissariada per Juan Francisco Cayuelas Grao, excatedràtic de flauta travessera  del Conservatori Superior de Música de Múrcia, biògraf i exalumne de Casanovas que ha portat endavant una extensa i llarga investigació de molts anys per poder oferir aquesta impressionant exposició que recupera la trajectòria artística d’un músic tan injustament oblidat. De fet, les nombroses investigacions del professor Cayuelas m’han servit per a elaborar aquest article de divulgació que pretén motivar al públic perquè assistisca als actes programats, tant a l’exposició com a la conferència que se celebrarà el pròxim dimarts 16 de setembre, a les 19:30 hores a Ca la Vila. A més, el director Zubin Mehta ha recolzat aquesta exposició acceptant ser el seu president d’honor

L’exposició ja ha estat exhibida a Torrevieja, al Real Conservatori Superior de Música de Madrid i a Amposta. Després de Llíria, l’exposició viatjarà a Barcelona on es podrà veure a L’Escola Superior de Música de Catalunya. També s’estan fent gestions perquè s’expose a l’Índia. Aquesta àmplia exposició ofereix una variada selecció de materials que es mostra en panells i vitrines: fotografies inèdites de l’època, cartells i programes de mà dels concerts, documents, notícies i reportatges a la premsa, instruments musicals, partitures, discos i  records de Casanovas durant la seua llarga estada a l’Índia… Alguns panells de l’exposició tenen incorporat un codi QR que ens porta a poder veure i escoltar  a través de YouTube uns 30 vídeos de la música composta per Casanovas, així com gravacions antigues dirigides pel mateix mestre i que mostren el laboriós treball que s’ha fet de digitalització dels discos de pissarra.  Finalment l’exposició inclou un documental amb testimonis dels músics que el tingueren com a mestre. L’exposició ha estat recolzada especialment per l’Ajuntament de Torrevieja i la col·laboració dels Ajuntaments de Llíria i d’Amposta, així com les societats musicals Unió Musical Torrevejense, La Lira Ampostina i la Unió Musical de Llíria. 

Amb motiu dels 25 anys de la mort de Francisco Casanovas, l’any 2013 vaig preparar una exposició per a la Unió Musical sobre la seua vida i estada del mestre a la societat com a director titular, així com les seues relacions d’amistat amb Zubin Mehta i el seu pare, Mehli Mehta. En aquella ocasió ja vaig comptar amb la col·laboració del professor Cayuelas, que ens prestà material gràfic de les relacions de Casanovas amb Mehli Mehta. També Jaime Coronel i Juan Antonio Bort m’ajudaren en aquest projecte. L’exposició portava per títol Francisco Casanovas, un “Grande de España” de la música, i va ser inaugurada per Zubin Mehta, el qual també participà en el concert d’homenatge pòstum a Casanovas, el seu antic i estimat mestre, dirigint la Banda Simfònica Unió Musical en un concert històric, ja que era la primera vegada que el prestigiós director internacional d’orquestra dirigia públicament una banda de música. Cal recordar que era la segona vegada que Zubin Mehta visitava la Unió Musical, ja que la primera va ser el 1979, quan va oferir un concert al teatre de la societat dirigint l’Orquestra Filharmònica d’Israel. En la visita que  Zubin feu als locals socials, en veure el retrat del mestre Casanovas va informar que havia sigut el seu professor de música a l’Índia.  

Francisco Casanovas va ser  un músic complet de prestigi internacional i una extraordinària persona dotada d’una elevada cultura humanista, parlava sis idiomes (castellà, català, anglés, hindi, francés i italià) i es va relacionar amb distingits  membres de l’elit intel·lectual i musical mundial.

De jove ja va formar part com a solista de l’orquestra de cambra de Pau Casals. Dirigí importants orquestres internacionals i solistes d’elevada reputació. Com a virtuós de la flauta, saxofon i clarinet oferí concerts per diverses parts del món i aconseguí destacats premis internacionals. Una altra faceta musical en la que va excel·lir  fou en la composició, amb nombroses obres simfòniques i de cambra que eren interpretades per les millors orquestres. Una selecció d’aquestes composicions han format part del repertori de la Banda Simfònica Unió Musical, la qual també ha estrenat en primícia algunes de les seues obres.  

Cap a 1930 Casanovas arribà a l’Índia i s’instal·là a Calcuta, considerada la capital artística i cultural de l’Imperi Britànic de les Índies. Durant els 27 anys que residí en aquest país, va ser el director del Conservatori de Música de Calcuta i de l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat, a més d’Inspector General de les Escoles de Música. També entaulà amistat amb destacats membres de la societat índia, com la mare Teresa de Calcuta, la família Mountbatten (últim virrei anglés a l’Índia), amb Pandit Nehru (primer ministre indi i gran amant de la música) i amb Gandhi, arribant a actuar al seu funeral. Però amb qui mantingué una amistat més intensa va ser amb Mehli Mehta, pare del director d’orquestra Zubin Mehta, de qui fou el seu professor de música, com ja he comentat anteriorment. Mehli Mehta i Casanovas varen col·laborar en molts projectes musicals. De fet Mehli fou el concertino i director de l’Orquestra Simfònica de Bombai, la qual també va ser dirigida en moltíssimes ocasions per Casanovas com a director invitat. Les col·laboracions amb Yehudi Menuhin, considerat un dels millors violinistes del segle XX, també foren nombroses amb les orquestres de Calcula i Bombai, dirigides per Casanovas i amb Mehli Mehta de concertino.

Casanovas també col·laborà a l’Índia amb el seu amic Rabindranath Tagore, premi Nobel de Literatura i gran amant de la música, al qual li harmonitzava les cançons que creava. L’actual himne nacional de l’Índia és de Tagore provinent d’una cançó inspirada en el folklore indi, però l’harmonització i l’orquestració fou obra de Casanovas. 

L’escriptor francés Dominique Lapierre en el seu best-seller portat al cine La ciutat de l’alegria, inspirat en Calcuta, cita el músic Francisco Casanovas en la primera part del llibre i el defineix com un “Grande de España” per les seues qualitats musicals.

Els nombrosos viatges que Casanovas feu als Estat Units d’Amèrica des de la seua residència a l’Índia ampliaren la seua activitat musical i augmentaren les seues amistats. Allí conegué i entaulà amistat amb el guitarrista Narciso Yepes, el pianista José Iturbi, el caricaturista Xavier Cugat i els trompetistes Lous Armstrong i Harry James, entre altres. Fins i tot dirigí a un jove Frank Sinatra en alguns dels seus recitals. Casanovas també va fundar la seua pròpia orquestra de jazz amb la qual va gravar les bandes sonores de nombroses pel·lícules de Hollywood. 

Quan s’independitzà l’Índia, Casanovas tornà a Espanya l’any 1947, però va seguir oferint concerts per Europa, Amèrica i Japó. Va deixar l’Índia definitivament el 1956 i es traslladà a Anglaterra, on residí alguns anys. En 1959 regressà  a Barcelona, on fou invitat a dirigir les millors orquestres de la ciutat i va fundar l’Orquestra Simfònica de Jazz. Entre 1959 i 1967 s’instal·là a Amposta i dirigí la Banda de Música La Lira Ampostina. Ací fundà la Banda Juvenil, l’orfeó “Ocells del Montsià” i l’Orquestra de Cambra, a més d’impulsar la participació de les dones en la banda.   

Casanovas conegué  la Unió Musical de Llíria durant la seua estada a l’Índia com a director de l’Orquestra Simfònica de Calcuta, on el timbaler, Rosell, era valencià i li parlava amb entusiasme de la Unió. Quan la societat volgué contractar a Casanovas en 1967, el mestre estava negociant amb les autoritats de Veneçuela per a ser el director titular de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de Caracas. Poc després, quan li confirmaren el càrrec, ho comunicà a la Unió però possiblement sorgiren alguns inconvenients d’última hora i Casanovas no viatjà a Caracas. Aleshores la Unió tancà el contracte amb el mestre i el nomenà director titular de la Banda Simfònica, de la Banda Juvenil i de la seua Escola de Música quan tenia 68 anys, càrrecs que ocupà durant més de dos anys, entre 1967 i 1969. Durant aquest temps la Banda Simfònica visqué una etapa de gran activitat musical sota la direcció del mestre Casanovas. Sols en el 1968  la banda oferí 31 concerts per les ciutats del País Valencià. Eren també els anys dels famosos Festivales de España  que organitzà la Unió  per primera vegada a partir de 1967 i on germinà la idea de fundar una Federació Regional de Bandes de Música. També a l’any següent la Banda Simfònica actuà a l’Auditori del Ministeri d’Informació i Turisme, que era la sala on actuava l’Orquestra Simfònica de la RTVE. La Unió era la primera banda espanyola que actuava en aquest lloc. Així mateix també oferí concerts a la ràdio i a la Televisió Espanyola i gravà discos amb la casa Columbia, enregistrant els primers discos estereofònics que per a música de banda foren impresos a Espanya. Per altra banda, el mestre Casanovas augmentà considerablement el prestigi i la qualitat educativa de l’Escola de Música, formant músics que posteriorment s’integrarien en la plantilla de les millors orquestres nacionals. Foren, en definitiva, uns anys de magistral saber musical que el mestre havia sabut transmetre als músics i als educands, i també va incorporar al repertori de la banda grans obres de  música simfònica que la Unió no havia interpretat mai.

Després de més de dos anys del mestre Casanovas en la Unió Musical, amb una gran activitat i frenètic ritme de treball per a la seua edat (70 anys), amb l’ajuda del president de la Unió, Enrique Portolés, que aleshores era el vicepresident de la Federació Regional de Bandes de Música, Casanovas es va traslladar a Torrevieja per fer-se càrrec de la direcció de la Banda Unió Musical Torrevejense fins a l’any 1981. En aquesta societat també desenvolupà  una important tasca musical. De fet, el conservatori professional de música de  Torrevieja porta el nom de Francisco Casanovas.  El mestre Casanovas sempre ha estat recordat a la Unió pels músics més veterans per la seua saviesa musical però també per la seua humanitat, senzillesa, bondat i paciència educativa, a més d’admirar amb què perfecció tocava la flauta, el saxofon i el clarinet.