ELS COLORS DE LA TARDOR A LA SERRA CALDERONA
Francesc Rozalén Igual
Matolls de bruc amb flors de color rosa i arbustos d’arbocer. A la dreta amb els seus fruits ataronjats i rojos i a l’esquerra amb les seues flors blanques que anuncien els fruits de la pròxima tardor.
En un dia assolellat de finals d’octubre he tingut l’oportunitat de fer una ruta senderista per la Calderona, en concret pels voltants del cim puntegut del Gorgo (907 m), el més alt del Parc Natural i el segon de tota la serra, però també un dels més icònics. El dia d’abans havia plogut i per això la serra tenia una bellesa especial, amb una vegetació coberta encara per l’aigua de la pluja que els raigs de sol il·luminaven amb més intensitat. Les abundants pluges des de finals de setembre han fet que tot reverdisca amb força i el bosc estiga més exuberant, per això vaig tornar a eixir uns altres dies de novembre per recórrer el cor de la Calderona entre Gàtova, Marines i Olocau; un territori d’una gran riquesa botànica i paisatgística i a més amb profundes arrels històriques.
Per al botànic Cavanilles, que recorregué aquests paratges a finals del segle XVIII, “crecen en aquellos montes pinos, alcornoques, encinas, enebros y un número prodigioso de arbustos y yerbas que tapizan el suelo hasta impedir el paso”.
A la tardor la serra Calderona ens ofereix un cromatisme molt especial, lluny dels colors que ofereixen els boscos caducifolis en el seu pas cap a l’hivern, quan les fulles canvien de color i acaben caient. Ací predominen els boscos de fulla perenne amb els pinars que ja fa temps varen substituir les espècies autòctones, però també carrascars que s’estan recuperant, sureres en menor mesura, amb un dens sotabosc de matollars i arbustos mediterranis de diverses espècies botàniques que li donen colorit a la serra. També existeix alguna reserva de roure valencià que ja comença a canviar de color, així com taques de xop, salze o àlber en les proximitats de les fonts.
A l’esquerra les Penyes de Pedralvilla i al centre les Penyes Altes.
Entre els arbustos que aporten color en la tardor cal destacar el llentiscle de fruits vermells brillants i fulles verdes que desprenen un intens perfum. Els nombrosos arbustos de bruc també entapissen el sotabosc dels pinars amb les seues flors rosades o blanques, uns matolls abans tan estimats pels fornillers gràcies a les seues propietats calorífiques per a cremar als forns de ceràmica de Manises.
En aquest paisatge tardorenc de la Calderona tampoc podia faltar un altre dels arbres de poca grandària que més aprecie, l’arboç o arbocer, carregats dels seus fruits ja madurs d’un roig intens. Si la primavera es mostra a la serra amb una explosió de colors per la gran varietat floral, a la tardor els colors dominants a moltes parts de la serra són els de les flors rosa o blanc del bruc amb la seua floració tan abundant i vistosa, tot combinat amb els arbocers plens de fruits ataronjats i rojos i de penjolls de flors blanques que es convertiran en els nous fruits de la pròxima tardor.
A les zones ombrívoles i als barrancs també podem veure els vistosos arbustos de galzeran, amb els seus fruits redons i vermells semblant al grévol de Nadal. Sense oblidar la diversitat de tonalitats de verd que aporten les pinedes, carrasques i sureres. Una varietat de matisos tardorals que contrasta amb els afloraments rogencs del rodeno de les penyes, moles i puntals i de vegades la molsa d’un verd intens que entapissa les zones ombrívoles de les vessants del nord. Sense oblidar el color tan característic dels camps de conreu de les valls, llaurats amb saó per les pluges de la tardor que fan ressaltar encara més el color rogenc de la terra procedent del rodeno erosionat.
També el roure de la Font de Sentig a Olocau ens mostra els colors de la tardor. Aquest roure solitari, plantat per iniciativa del desaparegut amic Ferran Zurriaga, procedia del bosc de la petita població italiana de Bomarzo que donà nom a la famosa novel·la de l’escriptor argentí Manuel Mujica Lainez i que motivà la plantació de l’arbre. El roure virgilià del Sacro Bosco de Bomarzo, tot un símbol màgic i mitològic en el cor de l’estimada Calderona.
Ací teniu una selecció de fotos amb els colors de la tardor a la Calderona i que he fet en diversos llocs del Parc Natural, la part de la serra amb major valor ecològic.
Els matollars de bruc entapissen el sotabosc amb les seues flors de color rosa tan abundants i vistoses.
Arbocer carregat de fruits.
Al centre el roure de Bomarzo a la Font de Sentig (Olocau).
A l’esquerra arbust de llentiscle amb els seus fruits rojos i al fons el cim del Gorgo vist des de l’aldea morisca d’Olla.
El bruc entapissa el sotabosc dels pinars de la Calderona.
Arbust de galzeran amb els seus fruits redons i vermells semblant al grévol de Nadal.
Matoll de bruc amb flors de color rosa.
Camp de conreu a la vall d’Olla. Destaca el color rogenc de la terra assaonada procedent del rodeno erosionat.
Arbust d’arbocer que ja ha perdut els fruits rojos però cobert de penjolls de flors blanques que es convertiran en els fruits de la pròxima tardor.
El bruc de color rosa o blanc domina en moltes zones de la Calderona.
