ALFONS CERVERA I LA SEUA ÚLTIMA NOVEL·LA “SINGAPUR”
Presentació: divendres 10 d’abril a les 18:30 h.
Biblioteca Municipal de Llíria
Francesc Rozalén Igual
Sempre és un plaer gaudir de la lectura dels llibres de l’escriptor Alfons Cervera i dels seus nombrosos articles periodístics, com també és un plaer escoltar-lo en les seues xarrades com a bon comunicador. Per això aquest divendres 10 d’abril tindrem una nova ocasió de gaudir de la seua literatura, del seu compromís cívic i de la seua saviesa en l’acte de presentació de la seua última novel·la, Singapur, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Llíria a les 18.30 h.
Alfons és un escriptor nascut a Gestalgar però molt vinculat a Llíria ja que ací visqué tota la seua adolescència i primera joventut. Manté viu encara molts vincles d’amistat entre els companys de l’antiga Acadèmia Edeta, la colla d’amics de la joventut, els companys del club de futbol local i sobretot la seua estima per Llíria i la societat edetana. Recordem la seua vinculació al primer Club de Lectura Edeta, que ja fa molts anys que es va fundar, la seua predisposició a participar en qualsevol acte cultural que s’organitze a la ciutat. I sobretot la seua estima per l’escriptor Pascual Enguídanos (George H. White), un dels escriptors de literatura popular que tant influí en les lectures juvenils d’Alfons, a més de ser veí del forn que a Llíria regentaven els seus pares.
La llarga trajectòria d’Alfons com a escriptor la podem seguir a través dels més de 30 llibres que té publicats, així com també a través de la seua extensa producció periodística col·laborant en mitjans de comunicació, tant en la ràdio com sobretot en la premsa escrita: Levante-EMV, InfoLibre, eldiario.es, Cartelera Túria… En 2009 va quedar finalista del Premi Nacional de Narrativa amb la novel·la Esas vidas. Alguns llibres d’Alfons han sigut traduïts al francés, a l’alemany i a l’italià i la seua obra literària també és estudiada als EE.UU i al Regne Unit. Però sobretot és molt valorada a França, país que visita freqüentment i on els seus llibres han format part de l’ensenyament tant als instituts com a la universitat.
Alfons està considerat un pioner de la recuperació de la memòria democràtica vinculada al món de la ficció. Per això en 1995 ja inicià amb El color del crepúsculo la publicació d’un cicle de llibres dedicats a la Memòria, cicle que continuà els anys posteriors amb les novel·les: Maquis que tingué una gran repercussió; La noche inmóbil; La sombra del cielo y Aquel invierno. Aquest cicle de la Memòria el tancà fa dos anys amb El boxeador. Deia Alfons que aquesta era una novel·la de novel·les, com una conclusió de les cinc anteriors del cicle de la Memòria, llibre que rebé molt bones crítiques publicades als principals mitjans de comunicació i en revistes literàries.
Com he exposat, la memòria és un tema ben present en la literatura d’Alfons, és l’eix creatiu de tota la seua obra, però en el cas de la nova novel·la, Singapur, ell mateix ens aclareix que “No es esta una novela de las que llevo treinta años escribieno. Esas que cuentan la memoria de quienes habían perdido la guerra y también la voz para contarla. Pero como dice Jean Cassou, intelectual y miembro de la resistencia francesa contra el nazismo, estamos hechos de memoria. Por eso pienso que todas las novelas son novelas de la memoria. Y Singapur también lo es. De los años ochenta del pasado siglo hasta casi ahora mismo, unos personajes que saben desde muy jóvenes que el futuro nunca estará de su lado. No sé si hay derrotas que sean para siempre. A veces pienso que sí y otras que no voy a claudicar a estas alturas de mi vida y escritura. Así que con esta novela me niego, una vez más, a firmar ninguna rendición. Ninguna”.
Singapur és la crònica coral dels barris perifèrics de qualsevol gran ciutat, uns barris marginals dels anys vuitanta envoltats de descampats, de precarietat on cresqué una joventut que mai tingué futur però si somnis i valors contundents, a més d’una lleialtat a l’amistat, a l’amor i a la música. Una novel·la plena de records que arriben fins l’actualitat, però on també està present la derrota dels somnis i l’obstinació de la memòria, escrita amb la qualitat literària tan característica d’Alfons.
Ja sabem també que Alfons Cervera és un bon comunicador, clar i contundent en les seues conviccions, per eixe motiu el divendres, en l’acte de presentació del nou llibre, gaudirem de la seua conversa i de la seua producció literària.


