Francesc Rozalén: Acte d’homenatge a l’historiador llirià José Daniel Simeón Riera

ACTE D’HOMENATGE A L’HISTORIADOR LLIRIÀ JOSÉ DANIEL SIMEÓN RIERA 

Francesc Rozalén Igual

José Daniel Simeón Riera

Ahir divendres 1 d’abril es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Llíria un acte d’homenatge en memòria de l’historiador llirià  i professor d’institut, José Daniel Simeón Riera (1959-2021), que ens va deixar el passat 24 de novembre. En aquest  acte participaren companys i col·legues de José Daniel com el catedràtic de la Universitat de València, Joan del Alcàzar,  l’historiador i professor d’institut, Joan Josep Adrià, l’historiador Francesc Rozalén i la bibliotecària de Llíria, Dolors López. L’acte estigué presidit per l’alcalde de Llíria, Joanma Miguel.

Tots ells parlaren de les experiències viscudes amb José Daniel al llarg de tota una vida i de la seua  rica i extensa trajectòria com a historiador i investigador excepcional format en la Universitat de València, a més de recordar el seu compromís cívic que des de la joventut mantingué amb aquella Llíria dels inicis de la transició democràtica.  Aquest compromís començà a manifestar-se quan a partir de 1978 s’involucrà en les activitats de la progressista  Associació de Veïns del carrer de Sant Francesc  que lluitava per obtenir millors dotacions per al nostre poble. Fruit de tot aquell treball reivindicatiu fou aconseguir traslladar l’ambulatori des de les seus instal·lacions tercermundistes de la Plaça Major a unes noves al carrer del Duc de Llíria. També s’aconseguí convertir la nova Avinguda dels Furs que tapava la Séquia Major en un passeig per a vianants o transformar l’antic pòsit del gra i després presó franquista del carrer de la Puríssima en l’actual Biblioteca Municipal.

Participants en l’acte d’homenatge a José Daniel

Aquella Associació de Veïns també publicava un butlletí d’informació local amb periodicitat  mensual anomenat La Veu de Llíria i José Daniel formà part del  jove equip de redacció que el gestionava. Aquesta revista fou molt combativa i crítica en els inicis democràtics i va ser denunciada pels regidors d’un dels partits de la Corporació Municipal de Llíria per “desacato a la autoridad”, segons les lleis franquistes que estaven en vigor en aquell moment.

Alguns exemplars de la revista La Veu de Llíria (1978-1982).

José Daniel també va ser un dels fundadors l’any 1984 de la revista LAURO, quaderns d’història i societat, de la qual fou membre del consell de redacció i on col·laborà durant molts anys publicant interessants treballs sobre la història de Llíria, en concret de l’etapa de la Segona República i de la Guerra Civil. Les seues investigacions d’aquest període, basant-se especialment  en l’estudi de les ideologies i la cultura popular,  foren innovadores en els inicis dels anys vuitanta. I és que José Daniel formava part d’aquells joves historiadors universitaris  que conreaven una nova història local científica i progressista que s’oposava a la història decimonònica i normalment reaccionària que feien la major part dels erudits locals.  Els temes que tracta en la revista “Lauro” són bastant significatius de les seues preocupacions investigadores: estudià les bases socials de la Llíria republicana, explicà el fenomen anticlerical des de la vessant de la Història de les Mentalitats o reflexionà sobre la ideologia de la burgesia terratinent lliriana i també de la comercial-industrial.

Diversos exemplars de la revista LAURO, quaderns d’història i societat.

A més de la tasca d’investigador i historiador, José Daniel també desenvolupà una destacada  faceta literària publicant a partir de 1987 en el Llibre de la Fira i Festes de Sant Miquel una sèrie de narracions on mostrava la seua capacitat d’imaginació i d’erudició, a més de mostrar-nos el seu peculiar estil caracteritzat per l’ús de la ironia, l’humor, sentit crític, incrèdul i fins i tot sarcàstic, com ho demostren els temes d’aquests peculiars relats: sobre demonologia casolana, fantasmes i apareguts, sobre tresors i altres meravelles, un divertit bestiari comarcal o la irònica biografia de barons  il·lustres llirians com la del popular Mariano Gambales, aquell adorador del déu Bacus  que convertí el vi i la taverna en l’últim recurs per a salvar la dignitat en aquella llarga nit del franquisme.  Totes aquestes narracions les va tornar a reelaborar i amb altres nous contes els publicà en el llibre Fantastiari i altres contes que publicà l’Ajuntament de Llíria l’any 2002. Un llibre amb destacades qualitats literàries on barreja amb  gran harmonia diversos registres de llengua. Tot adobat amb la seua enorme erudició enciclopèdica i de saviesa popular i evidentment també de la seua incredulitat, humor i ironia. Valga a tall d’exemple els títols d’alguns dels seus relats o contes a mode de manuals pràctics d’usos varis: “Manual del perfecte imbècil”, Manual del suïcida cívic”, “Manual del nou consumidor” o el “Manual de polític professional”.

José Daniel Simeón Riera

José Daniel publicà un total de 6 llibres propis i participà en altres 4 col·lectius: A més, publicà nombrosos treballs d’investigació recollits en revistes universitàries com “Saitabi” o “l’Espill” i altres prestigioses com “Afers, fulls de recerca i pensament”, “El contemporani”, “l’Avenç”, o la “Revista Valenciana d’Etnologia”.  Cal dir que fou molt fidel a la llengua dels valencians ja que la gran majoria de la seua  producció investigadora i literària l’escrigué en valencià. En la seua escriptura  mostrava un bon domini de la llengua culta i també de la llengua popular, a més de tindre una gran riquesa de vocabulari i ser molt expressiu i directe.

Dels 6 llibres propis, tres els dedicà a Llíria dels quals dos eren d’història i un de narrativa que he citat anteriorment (Fantastiari i altres contes). El primer d’història fou  Entre la rebel·lia i la tradició publicat el 1993, un magnífic estudi més complet de Llíria durant la Segona República i la Guerra Civil.  L’altre llibre, De la matèria dels somnis, editat el 1995 recull la vida i l’obra de l’anarquista llirià José Maria Peñarrocha Bori,  gran lluitador, autodidacta amb una gran cultura llibresca i  humanista que destacava pel seu talant idealista. José Daniel i tots els joves estudiants universitaris que freqüentàvem l’Associació de Veïns coneguérem allí a José Maria Peñarrocha i tots quedàrem molt prompte captivats per aquesta figura tan excepcional. L’amistat i l’apreci de José Daniel per Peñarrocha fou tanta que en el llibre que escrigué arriba a dir d’ell:  he rebut i fruït, d’un enorme cabal d’informació… i d’ensenyament. Els meus estudis sobre la República, la guerra i la cultura camperola li ho deuen quasi tot. 

Els sis llibres que publicà José Daniel

Un altre llibre que va publicar el 1998 fou Impasible el ademán,  un estudi sobre el franquisme a Xàbia que el va escriure durant els anys de professor d’història a l’institut d’aquesta ciutat. El 1986 publicà el llibre Valencia 1936-1937, una ciudad en guerra i l’escrigué en companyia de l’historiador Agustín Safón, un estudi sobre València durant l’any en què la ciutat es convertí en seu del govern de la República. Finalment el sisé llibre, El mite d’Àfrica,  publicat el 2002, és molt diferent als anteriors. José Daniel havia canviat la temàtica d’investigació i en aquest cas tractava sobre els exploradors europeus vuitcentistes i la seua visió de l’alteritat africana.

Els quatre llibres col·lectius en els quals participà José Daniel varen ser: Franquismo en Valencia;  Llíria, historia, geografía y arte;  Primer Congrés d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i Àfrica en l’imaginari occidental.

Alguns dels 4 llibres col·lectius i revistes on participà José Daniel

Finalment volguera fer al·lusió a una altra etapa, la de la fundació l’any 1989 de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, on José Daniel  va ser un dels socis fundadors i a més va  col·laborar molt activament durant els primers anys. La idea inicial de fundar aquest institut partí d’un grup d’historiadors de Llíria (on també estava present José Daniel) que volguérem crear una associació d’estudiosos d’adscripció voluntària. Però prompte s’adonàrem que per tal que  la iniciativa arribara a acomplir tots els seus objectius, l’associació havia de tenir una dimensió comarcal i no limitar-se exclusivament als historiadors, sinó també a altres disciplines.  Aquest institut d’àmbit comarcal tingué un gran èxit i per primera vegada es posava en marxa un projecte il·lusionant que pretenia aplegar, posar en relació i ensolcar les inquietuds intel·lectuals del Camp de Túria, a més d’esdevenir un fòrum obert on es poguera repensar la realitat històrica, social, econòmica, mediambiental i demogràfica de la comarca.

José Daniel s’involucrà molt activament en els primers anys de l’Institut d’Estudis participant en les comunicacions d’història i en l’organització  del  Primer Congrés d’Estudis Comarcals que celebràrem a Llíria el 1990, així com redactant ressenyes  del llibre que posteriorment es va editar. Fins i tot participava en el TuriaDiari que mensualment publicava l’Institut d’Estudis aportant alguns articles de reflexió i amb el sentit crític que sempre l’ha caracteritzat.

El catedràtic de la Universitat de València, Joan del Alcázar, durant la seua intervenció.

José Daniel ha sigut un historiador dotat d’una gran capacitat crítica, tenia una excel·lent formació intel·lectual  i un gran bagatge com a investigador amb un gran domini de les fonts, de la documentació i un coneixement exhaustiu dels millors historiadors nacionals i internacionals. Era a més des de la joventut un excel·lent lector que tenia una habilitat especial per a extreure amb facilitat i sintetitzar els missatges importants dels llibres. En les seues obres defensava que l’investigador no pot ser asèptic, perquè  el coneixement  té com a desideràtum actuar sobre la realitat. La seua aportació a l’estudi de la República i la Guerra Civil a Llíria és de gran vàlua perquè a més la féu en una època molt primerenca, quan encara hi havia pocs historiadors joves que començaven a estudiar aquest  període a nivell local, centrant l’objectiu sobretot en els oblidats per la història: les classes populars. També cal destacar que fou un dels historiadors valencians que més temps ha dedicat a l’estudi de la història africana al seu període colonial. El llibre El mite d’Àfrica que abans he citat i que li va publicar la Universitat de València, és molt valorat i s’ha convertit en un   referent dels estudis africans.

En l’acte d’homenatge d’ahir, el catedràtic de la Universitat de València, Joan del Alcázar, va dir que  José Daniel podia haver-se convertit en un excel·lent i exemplar professor de la universitat, si ell ho haguera volgut. José Daniel fou una persona íntegra que va voler viure segons els seus principis. Una persona clara, directa però molt honesta.  I tot açò encara té més valor en el tipus de societat en la que vivim on tot té un preu. A més, fou un llirià compromés tant  cívica com intel·lectualment amb el seu poble, un llirià que tant ens ha donat a canvi de res. Per això, ara que ens ha deixat, i com digué ahir el professor Joan del Alcázar, a Llíria no podem deixar perdre una figura tan excepcional com la de José Daniel i alguna cosa s’hauria de fer per a perpetuar la seua obra i la seua  memòria per a les futures generacions.

Invite als lectors a conéixer o aprofundir en la tasca històrica i literària de José Daniel Simeón Riera. Ho poden fer a la Biblioteca Pública Municipal de Llíria consultant tots els seus llibres i treballs d’investigació que estan disponibles en una nova secció que s’ha obert al seu nom.

Un nombrós públic omplí la sala de la Biblioteca Municipal.