BRETXA DE GÈNERE, TAMBÉ EN ELS PREMIS
Fina Pérez Lapiedra
Que també existix bretxa de gènere en la concessió de guardons ho va demostrar l’any passat un treball de la investigadora de la Universitat de Copenhaguen, Liselotte Jaufred. Ella va analitzar els Premis Nobel, en concret els de ciències, i va concloure que la proporció de científiques d’alt nivell que reben aquest guardó demostra que les dones estan infrarepresentades. El Premi Nobel, que s’atorga anualment com a reconeixement d’èxits intel·lectuals i acadèmics, ha sigut lliurat a més de 900 persones durant el transcurs de la seua història, des de 1901 fins a 2019. Només 53 d’aquestes persones guardonades són dones: 19 en les categories de física, química i fisiologia o medicina i 34 en les categories de literatura, pau i economia.
El mateix passa en els Premis Goya, en què, en la seva última edició celebrada al gener d’aquest any, al voltant del 26 per cent de les nominacions van recaure en dones, enfront del 74 per cent d’homes. Encara que això també passa en els altres premis atorgats en altres països, com en els Premis Oscar en què en els 92 anys d’història que tenen, només cinc dones han estat nominades en la categoria Millor Director i només una va guanyar el premi (Kathryn Bigelow ). Jane Campion, per la seva banda, segueix sent l’única dona directora de cinema que va guanyar el premi més important i prestigiós del Festival de Cinema de Cannes, la “Palme d’or”, en els seus 72 anys d’història (hi ha altres dos que el van rebre de manera conjunta juntament amb un home).
El mateix passa en un altre àmbit, l’alta cuina, en la qual veiem com només hi ha cinc dones al món en possessió de les tres estrelles Michelin, la classificació més alta que es pot obtenir, el que suposa el 4% de la totalitat. I això malgrat el paper assignat a les dones a la cuina de la llar.
Podia continuar parlant del que també passa a l’esport, el món rural, mitjans de comunicació, alta direcció d’empreses, política…. parlant de tots els àmbits de la societat en què, com no pot ser d’altra manera, la dona té dret a participar d’una manera plena i equitativa. No obstant això, no és així.
Apropant-nos a Llíria, avui m’arriba la llista de premiats en els premis Jaume I que atorga l’ajuntament de Llíria i que es van crear amb l’objectiu de reconèixer el treball de persones i entitats de la Comunitat Valenciana que han contribuït a la defensa de la llengua, la cultura, les tradicions, la vertebració del territori, l’economia, la societat i el benestar social. Unes finalitats molt àmplies en les quals sembla no hi caben dones.
La imatge que he vist quan m’he assabentat, és la imatge de la bretxa de gènere en tot el seu esplendor: 4 guardons, 3 d’ells a homes i el quart a una ONG (merescuts tots ells, no és aquest el tema). Però no acaba ací. En les tres edicions d’aquest guardó, no hi ha hagut cap dona, per si mateixa, mereixedora del premi, les dones que l’han recollit ho han fet en nom d’una associació o entitat. Més encara. Els anys anteriors, quan s’ha concedit a una entitat o associació, en l’acord de la concessió, no s’ha nomenat qui la representa, aquest any sí. Per casualitat, només per casualitat, també és un home.
A cap dels partits polítics dels asseguts al plenari de Llíria, que enguany han fet les propostes, se’ls ha ocorregut que una dona o una associació de dones, podia ser mereixedora d’un guardó?. Per exemple, aquest any és el 30 aniversari de l’associació Tyrius, era un bon motiu. I açò passa tot i que podem presumir de tindre un major nombre de dones regidores (11), que d’homes regidors (10), que tenim un pla municipal d’igualtat, que tenim una regidoria d’igualtat i polítiques inclusives. Espere que, al menys, hagen mostrat un punt de vista diferent, en les comissions o en el ple.
Si una imatge val més que mil paraules, el missatge que ens transmet la concessió de premis o guardons sense tindre en compte la participació de la dona en la societat, val per un milió. Cal canviar molts pensaments i estereotips per visibilitzar les realitats de les dones, també en la concessió de premis i guardons.
