Què passa quan dos dones creatives s’ajunten? Que es creen projectes com aquest, on la sororitat traspassa el paper fotogràfic, i es pot palpar. Per això en “8 dies, 8 dones”, volem destacar esta unió artística on d’Estefania Narbón amb la Música i dansa es fundeixen en una imatge de la fotógrafa Raquel Santos. Parlem amb elles sobre creativitat, i disciplines artístiques.
“Hi ha alguna cosa màgica en la manera en què les dones solem donar-li vida a un projecte”.
Estefania Narbón és ballarina i la directora de l’Escola Municipal de dansa de Llíria. Raquel Santos és una fotògrafa i enamorada de la dansa. Fa 3 anys Raquel va anar a provar a Ésdansa i va conèixer a Estefania. “Sempre m’he sentit molt atreta pel moviment i la dansa contemporània en particular com a forma d’expressió artística. Des del punt de vista artístic i creatiu és més fàcil aconseguir-ho quan ho fas junt amb una persona que t’inspira a crear coses. Li vaig proposar aquest projecte que tan sols està en fase inicial i que volem seguir ampliant més endavant, no tan sols fotogràficament sinó també incorporar una part audiovisual. Els ballarins són molt complets, quan hi ha ballarins que tenen cura tant sobre la seua ment com el seu cos és fascinant!. La dansa com a mitjà per expressar i comunicar el seu món interior” conta Raquel del principi del projecte.
Per la seua banda Estefania, porta més de 20 anys dedicada a la dansa. “La danza es una forma de vida, que engloba disciplina, sacrificio pero al final suma objectivos” comenta Estefania. Per ella la dansa és art en moviment, un llenguatge on el cos és la principal ferramenta per poder expressar l’art. Per això, el treball amb Raquel va ser tan enriquidor. “No partiamos de un concepto concreto, sino que dejamos fluir nuestra creatividad, e intentamos fusionar las artes escénicas con las artes plásticas. Además quisimos salirnos de algo meramente estético, para intentar contar e interpretar en imágenes. Lo más importante ha sido tener esas sinergias entre dos artes, y entre mujeres fieles a su rabajo y a su pasión” explica Estefania Narbón sobre este procés creatiu.
Raquel en este, com tots els projectes que fa, vol transmetre emocions: “No vull que siguen només una cosa bonica, m’agradaria anar més enllà, transmetre i contagiar la meua fascinació per la dansa. Dignificar el treball del ballarí i fomentar l’empatia entre espectador i artista. Ací el repte no és tècnic, és emocionar, connectar amb una persona que la faces sentir completament a gust, perquè mostre tot el que pot donar. És molt difícil que un ballarí es relaxe, són persones que sempre són molt conscients que estan sent vistos. Tot el seu art es tracta en ser vist, aleshores aconseguir que es relaxen i connecten és difícil, però no impossible i amb Estefania pense que ho vaig aconseguir” analitza contenta Raquel sobre el resultat del projecte.
RAQUEL SANTOS “La Fotografia és terapèutica, disparem cap a fora, mentre mirem cap a dins”
“Cada vegada tinc més dones creatives al meu voltant i em motiva moltíssim conéixer les seues històries, entendre per què emprenen i inspirar-me en els seus projectes. Crec que hi ha alguna cosa màgica en la manera en què les dones solem donar-li vida a un projecte. No té tant a veure amb els diners, si no és una mica més emocional, amb creure en una mateixa i donar-nos a nosaltres la importància, el valor i la confiança que, durant molts anys, no ens hem atrevit o se’ns ha vist negat” reflexiona sobre els seus últims projectes on les dones han estat protagonistes.
Per a Raquel el camp de la fotografia té un poder terapèutic increïble, “disparem cap a fora, mentre mirem cap a dins. Perquè tot en aquesta vida té una ànima i només la càmera de fotos és capaç de mostrar-ho. Amb el retrat artístic em sent molt identificada, vaig buscant l’intimisme, la bellesa …, en connexió amb l’altra persona. A més de la part emotiva, també cerque una estètica. És molt màgic descobrir en el resultat un trosset de mi en cadascuna de les imatges” explica de la seua manera d’entendre la fotografia.
“En aquesta societat sembla que el tron de la creativitat està reservat només per a uns pocs. Quan en realitat, tots som creatius. Per a mi es tracta entre altres coses, de ser sensible amb el teu entorn, és convertir un pensament o una emoció en realitat. La capacitat de fer visible el món de les idees i les emocions, fer visible, l’invisible” comenta Raquel.
Fotografie com respire: per pura necessitat.
La fotografia es va convertir en la seua forma de vida “Només sé que fa anys hi va haver una cosa que va començar a definir-me i aquesta va ser la fotografia. Gràcies a ella vaig aprendre que hi ha tres factors que són capaços de transformar qualsevol realitat,i són l’esforç, l’entrega i l’amor que li poses a cada projecte”.
“La fotografia és com una extensió del meu cos. Fins i tot quan no porte la càmera amb mi, seguisc disparant” finalitza esta fotógrafa que capta l’ànima i la bellesa encada imatge.
Pots trobar el seu treball a les xarxes, Facebook i Instagram