Abril ha estat el mes en què els veïns i veïnes de Llíria han pogut gastar les targetes de la Campanya dels Bons de Comerç que la Federació de Comerç de Llíria i l’Ajuntament han posat en marxa dins de les diferents accions d’estímul al consum i de dinamització del comerç del municipi.
Hem entrevistat al president de la Federació del Comerç de Llíria i d’Unió Gremial, Juan Motilla, perquè ens faça una valoració d’aquesta campanya.
-Bon dia Juan, com valora la Federació de Comerç de Llíria aquesta iniciativa? Els comerços han vist senzilla la seua participació en la campanya?
Des de la Federació del Comerç de Llíria valorem molt positivament aquesta campanya. Aquest tipus d’iniciatives són molt necessàries. D’una banda, suposen un estímul al consum i una ajuda a la població per l’ajuda econòmica que suposa per a les famílies. D’altra banda, fomenta el comerç local i ajuda a visibilitzar el teixit comercial del poble.
A més, el sistema de targetes moneder possibilita que les persones consumidores puguen gastar els fons en diferents comerços, triant la quantitat que volen gastar i quan volen gastar-ho. Pel que fa al comerç, les vendes en què s’utilitza la targeta es registraven pels TPV de cada comerç, com una targeta normal.
-Els comerços de Llíria han notat una major afluència de consumidors durant aquest mes d’abril?
Aquesta campanya ha servit, sobretot, per a potenciar la imatge del comerç local de Llíria i la seua oferta en varietat i qualitat. Així, estem contents pel que ha suposat quant a promoció del nostre teixit comercial i dinamització del comerç tradicional. L’estímul que han suposat les targetes de compra ha servit precisament perquè una part dels nostres veïns descobriren aquesta gran varietat d’oferta que ofereix el comerç de Llíria.
-Creus que aquesta bona dinàmica continuarà present ara que ha acabat aquesta campanya?
Esperem que sí. Com hem dit, per al comerç, aquesta campanya és important per la visibilitat que dona i per la promoció del nostre teixit comercial. Més enllà d’on i com s’han gastat els bons, el més important ha sigut que una part dels nostres veïns, que sovint per treball o per estudis passen bona part del temps fora del nostre poble, s’han retrobat amb el comerç llirià i l’amplíssima varietat que ofereix.
Nosaltres continuarem ací, donant el millor de nosaltres, amb aquesta vocació de servei i aquesta professionalitat que ens caracteritza i crec que la gent, la clientela de sempre i la que ens visita, ho sap, volem que aquest retrobament no siga passatger, sinó que la gent de Llíria es quede amb el seu comerç.
-Han sigut fructuoses les sinergies entre la Federació de Comerç de Llíria i l’Ajuntament de Llíria?
Des de la Federació mantenim una interlocució i un treball constant amb l’Ajuntament. Amb un programa anual ple d’actes, activitats i campanyes de dinamització comercial. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració i del treball rigorós i constant que fem amb l’Ajuntament de Llíria des de fa molts d’anys, sempre ha sigut així. Un esforç que, en aquest cas, ha afavorit la participació dels veïns i veïnes de Llíria i del teixit comercial del poble.
-Com veus la situació del comerç local de Llíria de cara al futur?
Llíria compta amb un teixit comercial molt ample i de gran qualitat, per tant, qualsevol veí o veïna de Llíria, així com les persones que ens visiten, trobaran als nostres comerços tot el que necessiten, sempre amb la màxima professionalitat i les millors propostes.
Som el cap de comarca del Camp de Túria i, com a tal, hem d’estar a l’avantguarda del comerç amb accions com aquesta. La història de Llíria es fonamenta precisament en el comerç. Des dels seus orígens, som un poble amb un gran arrelament comercial. El comerç forma part de la nostra història i, com no pot ser d’una altra manera, forma part del nostre futur, del futur de Llíria.
A més de ser president de la Federació del Comerç de Llíria, també sou el màxim representant de la Unió Gremial, la patronal que aglutina les associacions de comerç de la Comunitat Valenciana. Des de la Unió Gremial, esteu treballant per a que des dels ajuntaments s’implante una taxa per a les empreses de repartiment de venda online.
Si, entenem que ens trobem en un moment que cal demanar mesures reals i eficients de suport al comerç local i a un model econòmic de proximitat i sostenibilitat.
Demanem que s’implante esta taxa, per a que l’ús de l’espai públic amb finalitats comercials deixe de ser gratuït per a estes empreses. De la mateixa manera que no ho és per a l’hostaleria que vol muntar terrasses al carrer o els venedors que realitzen part de la seua activitat als mercats, etc.
No es tracta d’una mesura impositiva, sinó d’una proposta encaminada a penalitzar un model econòmic que no té res de sostenible, i incentivar el consum en el comerç físic per les aportacions que este fa a les nostres ciutats i per la seua importància com a sector estratègic. Amb l’Agenda 2030 a l’ordre del dia, i els ODS per un model de ciutat i de món més sostenible, no podem acceptar d’acceptar un model econòmic dominat per furgons de repartiment lliurant a domicili paquets de 300 grams i tot allò que això comporta.
– Com heu dit, els bons de comerç són una iniciativa per dinamitzar i promocionar el comerç local, a més d’una ajuda a les famílies davant la situació inflacionària que estem vivint. Quines altres ferramentes té l’administració per ajudar la societat davant una situació econòmica com l’actual?
Des de l’administració caldria articular mecanismes per evitar l’especulació i la pujada de preus que han fixat les grans cadenes de supermercats. Estes polítiques incideixen en l’encariment de la cistella de la compra que al final, repercuteix en el poder adquisitiu de les famílies. Accentuen la inflació i perjudiquen en bona mesura la cadena de producció.
– Com afecta al teixit comercial d’un poble com Llíria l’actual llei d’horaris comercials?
L’actual llei del comerç possibilita a les grans distribuïdores obrir 90 hores a la setmana. Per poder competir amb estes grans cadenes, com ha de gestionar el temps el xicotet comerç? Quin horari hem d’establir? L’argumentari de les grans cadenes de: “més treball i millor abastament”, va quedar desacreditat fa temps. Demostrant que la modificació dels convenis laborals per canviar diumenges treballats per dies de descans entre setmana, aprofitant les escletxes legals per estalviar-se el pagament de les hores extra, la fragmentació de les jornades laborals, etc. Únicament són les eines que estan fent servir estes empreses per propiciar una precarització laboral, cada volta més ferotge, sobretot amb la nostra població més jove.
Tenim clar, i així s’ha demostrat, que esta llibertat horària no ha beneficiat ni les persones consumidores ni les petites empreses del sector. L’anàlisi tant a nivell econòmic com social és absolutament negativa. Les grans cadenes de distribució han estat les úniques beneficiàries.
– Des del passat 20 d’abril, ja es pot sol·licitar el Bo Cistella de la Compra. Una ajuda a les famílies amb baixos nivells d’ingressos. La Unió Gremial és una de les entitats que col·labora amb la Generalitat en esta iniciativa. Quines expectatives teniu d’esta iniciativa?
Efectivament, des de la Unió Gremial fa més de tres mesos que estem mantenint reunions amb el departament de presidència de la Generalitat on, entre d’altres coses, hem aportat la nostra experiència en la gestió dels bons de comerç, per tal de facilitar tant la sol·licitud d’estos bons com el seu us.
El fet que siga un model de targeta de dèbit a efectos de compra, permet gastar en diferents compres i ajustant les quantitats de cada compra a les necessitats i voluntat de les famílies que disposen d’esta ajuda. Cal dir, que es tracta d’una ajuda social, no d’una acció d’estímul del comerç. Es tracta d’ajudar a aquelles famílies que ho necessiten en la seua compra en productes d’alimentació.
Així, només es podran gastar en comerços i productes d’alimentació. En el cas del comerç local, es podran gastar en verduleries, pescateries, carnisseries, etc.
Des de la Federació del Comerç de Llíria i també des de la Unió Gremial, volem fer una crida a les famílies per a que gasten estos bons als comerços de proximitat, a les tendes dels seus barris i pobles.
Com ja hem dit, al comerç local no especulem amb els preus ni amb les necessitats de la ciutadania, la nostra participació obeeix a la nostra vocació de servei i al nostre paper com a agent vertebrador.