ELS DOS OCELLS
Ens cal transcriure
aquell relat
del que parlaren
quan es trobaren
l’ocell tancat
i l’ocell lliure.
La coneixença
tot casual
obri un cabal
d’estima immensa
que els té absorbits
i embadalits.
Llurs cors bateguen
a una mateixa
tonalitat
mal que la reixa
els ha barrat
que amb goig s’entreguen.
-“Vine a l’arbreda
del rierol
i cantarem
junts quan el Sol
s’alça i estén
llum com la seda!”.
-“Queda’t amb mi
i aprendrem molt
dels saberuts
que ho lligen tot
tenint ací
llibres gruixuts!”.
-“No sóc capaç
de concentrar-me
ni prou sagaç
per a impregnar-me
dels mots apresos
en fulls impresos!”.
-“Al meu costat
estaràs ben
alimentat;
de nit s’encén
la xemeneia
amb foc de teia.”
-“Volem al mar
ban blau i immens!
De la ribera
estant, comprens
que ens cal deixar
tota quimera!”.
-“No m’assenyales
les valls florides,
els camps de blat
ni cap beutat,
que tinc les ales
esmorteïdes!”.
La intensitat
del seu voler
no pot desfer
l’encadenat
de durs anells
dels dos ocells.
L’amor tot just
entre ells encés
no fou august
ni mai permés
havent mancat
la llibertat.
Carles Subiela