EL REI I LES FLORS
Un rei volia
triar d’esposa
seua qui fóra
treballadora,
dolça, fermosa
i amb simpatia.
Lògicament,
les que acudiren
fou un torrent
de les que aspiren
a seure al tron
com un gran son.
A les titllades
de pretendents
se’ls donà un plat
amb tres sements
acompanyades
d’un clar mandat:
-“Cultiveu
la llavor
i serà
la millor
qui seurà
a prop meu!”.
Havent passat
algunes dates
es va cridar
les candidates
per comprovar
el resultat.
¿Quina es perdria
l’avinentesa
de ser un dia
reina consort
i per la cort
ser ben atesa?
I més
després
del dur
treball
que al tall
van dur.
Totes anaren
amb flors magnífiques
de les que emparen
les deus mirífiques
que un sols collís
al paradís.
Un espectacle
que impressiona
sense mesura,
que sols es dóna
com el miracle
de la natura.
Totes calculen
que els va la vida
en el concurs
i s’hi postulen
com qui convida
mil i un conjurs.
Totes excepte
una donzella
que en aquest repte
cap meravella
no porta allí
al rei fadrí.
Du l’únic vas
que no està ornat
amb un remat
bell i feraç
d’una flor tan
lluent com gran.
Callada aguanta
el xiuxiueig
i la mirada
de cada infanta
que en el torneig
vol ser triada.
I fins i tot
s’aparten d’ella,
li fan un buit
sense descuit,
li fugen com
si fos mesella.
No siga cosa
que es contaminen
per la humil posa
mentre caminen
més encrestades
que les pintades.
Quan es presenta
el dit monarca,
cascuna marca,
mostra i ostenta
l’esplendidesa
que en mans du presa.
El rei s’admira
d’aquesta fira,
uns jocs florals
sols comparats
amb els esclats
primaverals.
Després, la veu
seua retrona
de dalt la tona
des d’on ell veu
les pretendents
amb els presents:
-“Si les llavors
que us he donat
eren estèrils,
per quins misteris
m’haveu portat
tals esplendors?”.
La impressió
que a l’instant cau
sobre el saló
desorienta
tota l’atenta
gent del sarau.
La concurrència,
que ha emmudit
com una llosa,
és que ni gosa
dir cap sentència
ni fer brogit.
La quietud
com d’encanteri
que allò ho domina
sols l’ha romput
el rei que opina
amb bon senderi:
– “Sí, em sorprenc
com amb llavors
que no farien
ni un humil fenc
s’acondicien
tals esplendors!
Tot i així,
proclame hui
la candidata
amb qui jauré
la bella data
que em casaré!
És la companya
que porta el cossi
pelat i erm,
la que no enganya
per cap negoci
de guany en ferm!
Solament ella
em meravella
quan de bon grat
m’ha dut la flor
que alberga al cor
l’honestedat!”.
Carles Subiela
