EL MESTRE ZEN I El FLORER
Un mestre zen,
davant tots, pren
un cossiol
amb un roser
i els diu que vol
el mal saber.
Recipient
de porcellana
més que excel·lent,
amb filigrana
decorativa
i rosa altiva.
Tots l’admiraven,
molt es calfaven
el seu magí.
No s’atreví
ningú a dir
ni un sol sospir.
Fins que un s’alçà
i col·locà
el cossiol
a l’hort, al Sol.
-Només estava
on no tocava.
-Ell ha sigut
resolutiu,
valent i astut.
És la lliçó
que us dic hui jo.
Sort al més viu!
Carles Subiela
Carles com sempre aducatiu