EL MESTRE ES MOR
i un seu deixeble,
dolgut de cor,
ens ha expressat
com cal concebre
què ens ha ensenyat:
-“Uns afalaguen
el vencedor
i al temps amaguen
la seua enveja
de qui cobeja
ser ell millor.
Altres, quan donen
el seu condol
al perdedor,
s’emocionen
per protocol,
no per dolor.
El mestre sols
va saber ser,
sense dubtances,
sempre sincer
en les lloances
i en els condols.
Ell s’ha alegrat
amb l’alegria
del que ha vençut
i ell ha plorat
fent companyia
al que perdut.”
Carles Subiela