EL LLAURADOR IMPACIENT
impacient
pel creixement
de la llavor
de blat, escull
aquest antull:
-“Aplicaré
un tironet
per tal que en bé
cada brotet
cresca de pressa
com m’interessa!”.
I una completa
jornada passa
vinga estirar
cada planteta
per tal que es faça
prompte un bladar.
Quan l’endemà
vol fer de nou
un altre impuls,
el blat està
mústic i tou,
caduc i insuls.
La dita espenta
a un creixement
normalment lent
no l’incrementa,
sinó que acaba
la seua saba.
Desolador
el panorama
que al llaurador
se li presenta.
Tard ho lamenta
quan allà exclama:
-“Desconeixia
que la natura
té un ritme exacte;
qui se’n desvia,
paga factura
molt cara en l’acte!”.
Carles Subiela