DOS PAPERETES
Un ric magnat
és el confés
autor d’un crim
i ha apostat
eixir il·lés
del tarquim.
Han acusat
un innocent
i en el jutjat
es fa evident
que és un ultratge
tot el muntatge.
Sap l’acusat
que és condemnat
i que el judici
és l’intent
d’un fictici
processament.
Sentint mala
consciència,
tenen muntada
la martingala
d’una sentència
autoimposada.
Amb aparença
de benvolença,
l’han fet senyor
del seu destí,
salvador
o botxí.
Li han plantat
dos paperetes
i una és que el salve.
En realitat,
les dos són fetes
marcant: Culpable.
L’acusat pensa
si veu propensa
una sortida.
Cal ser sagaç
i en aquest cas
salvar la vida.
Hi ha una assistència
bastant nombrosa
i, en l’audiència
silenciosa,
tothom pendent
del triament.
Per fi, una en pren
i se l’engull
en un amén.
Diu: -Ací us queda
la papereta
que jo no vull!
Gens sorprenent,
posa culpable
i amb tan lloable
ardit potent,
malgrat que els pesa,
se l’allibera.
Trobant l’eixida
d’aquesta argúcia
tan ben parida,
fa un monument
a l’astúcia
i al talent.
Damunt, la llei,
sens més remei
que ser legal,
jutja el cacic
amb el castic
per criminal.
Carles Subiela