EL PELEGRÍ I EL LLEÓ El pelegrí veu un lleó que té un punxó en una pota. Prompte li ho nota i el cura allí. Segueix avant i és assaltat per uns roders. L’estan pastant perquè, diners, no n’han trobat. Quan el lleó irromp rugint, els del bastó se’n van fugint. Carles Subiela
SIMÒNIDES Marxà del poble sol, jove i pobre. Va anar passant contant amb gràcia relats d’encant fins enllà d’Àsia. Al cap dels anys, amb uns companys es va embarcar per al regrés. El vaixell pres va naufragar. A tots se’ls veu, menys ell, que han pres part del botí. -No agafes res? -Tot el que…
PACTE L’home a la Mort: -Vull, amb ciència, ser savi i fort. -Metge seràs i, amb diligència, m’obeiràs. Això el va fer ric i opressor. Quan més poder creia tenir, un dard d’amor el va ferir. Quan més ansia viure i gaudir, arriba el dia que ha d’obeir. Carles Subiela
TANHÄUSER Es penedí d’haver pecat i el pelegrí anà al papat pregant perdó i oració. -T’absoldrem quan el sem bastó que portes arrele i cresca com en les hortes creix l’herba fresca. Trist, sens descans, reprèn camí. Prompte, en les mans, el bastó fi, regat amb plors, li brota amb flors. Carles Subiela
EL LLEGAT DE L’ANOUER L’arbre, morent, fa testament i vol donar: -Les flors al mar, al vent les fulles seques i rulles. I les llavors a ocells sonors interpretants d’alegres cants. Reba les branques gent amb mancances de llenya al forn. Però que el tronc reste en honor dels que, a l’ombria que jo oferia,…
JACK JOHNSON Fou fill d’esclaus i campió mundial. La ira dels blancs tragué el bastó racial. Racistes blancs, tan furients que un negre havia vençut un dia, feren atacs i linxaments. Descomunal boxejador i inspirador d’un fet cabdal pels drets civils dels més humils. Autor: Carles Subiela
JOSEP BAYARRI Músic d’amada i acreditada professió, també el fascina fer l’opció de medicina. Un exquisit metge on ha estat i l’han gaudit, sempre ha mimat l’afició al saxofó. Jovial jubilat, s’ha diplomat de mestre, que era l’inicial somni i quimera.
POETA I ALDEÀ Profund poeta, s’exilià com a aldeà per la desfeta d’un trist amor, decebedor. El camp labora com un pagès i s’enamora de nou i, a més, l’amor és viu, definitiu.
PROMESA Quan s’exilia i és desterrat, fa un comiat d’estima i fe: -T’esperaré set anys i un dia! Emmalaltit, ella ha partit a la frontera. Sent, amb dolor estremidor que la lacera, l’enfebrosida veu que es mustia: -No t’he esperat set anys i un dia, mes t’he estimat tota la vida!
TÉ PREU, LA LLIBERTAT? Uns nens mimats tenen ocells engabiats. Un vianant paga per ells i els va soltant. -Per què ho va fent? -Anys al penal i era innocent. Hui reviscole fent-me el regal que els bese i volen. Als xiquets els ha envaït la tristor, s’han penedit. -Tinga, senyor, els seus quinzets.