EL REI DAVID El rei David s’enfronta al seu fill Absalom, no sabent com s’han obsedit a un xoc tan greu. Quan s’anuncia el gran triomf, el rei, corprés, s’angunia pel decés d’Absalom. Sent un punxó que l’entravessa, que l’enrabia, i a tots confessa: -Preferiria haver mort jo! Carles Subiela
S’ESTRENA LA NOVENA És excel·lent la simfonia i el més sonor aplaudiment lloa i premia el sord autor. Tot ignorant l’èxit tronant, el concertí és qui li diu que el públic viu un goig diví. Sense escoltar el que ha escrit, vell genial, sols pot plorar quan ha assolit l’èxit total. li brota amb flors.…
TANHÄUSER Es penedí d’haver pecat i el pelegrí anà al papat pregant perdó i oració. -T’absoldrem quan el sem bastó que portes arrele i cresca com en les hortes creix l’herba fresca. Trist, sens descans, reprèn camí. Prompte, en les mans, el bastó fi, regat amb plors, li brota amb flors. Carles Subiela
Es va negar a fer la mili i els seus paisans, joves i oldans, el van tractar com un tolili. La seua vida es va agrejar i la fugida el va salvar. Viu en un cau de la muntanya, el pa se’l guanya enmig la pau que aporta el riu, orant a Déu, sent comprensiu…
Pel camp passeja quan un crit s’ha sentit. Ella s’agreja perquè una espina es clava al peu. Ell l’examina amb palp expert. L’ha netejat i l’ha embenat. Si bé la cura sembla segura, encara plora i ell la interroga: -Per què és dolent el teu lament? -Entén-me el plor: Bé m’has curat i m’has deixat…
LA CITA Un jorn visita Benaguasil el conegut com Azraïl, l’àngel dolgut amb qui una cita tindrem un dia, desconeixent per quina via ens sorprendrà el trobament sense demà. A la taverna totes les nits va gent fraterna, conta acudits i inventaria els fets del dia. Cosme s’admira de la manera com Azraïl allí el…
Just fa cent anys s’omplí la terra d’un món en guerra. No ho oblidem perquè aprenguem a ser companys. EL VIOLÍ Un, alemany; l’altre, francès, s’han de fer dany. Així s’ha emés Des del poder que s’ha de fer. És el primer qui s’ha imposat contra el segon i amb un certer…
UBUNTU En una aldea pobra africana, un blanc els mana una carrera: -El guanyador s’ho endú tot! Els xiquets, tots, van de la mà, contents i a bots, riure sa i pla. Junts acudeixen, no competeixen. Com li ho expliquen? -Ubuntu, diuen. -Això què és? -Que no som res si no som tots! Molt savis…
Va governar al més avar estil de lladre. Manant així, reuní un botí on l’or va cabre. Ric i opulent, morí tot sol, ningú sabent en quin revolt deixà malmesa tanta riquesa. Mai no gaudí el que furtà, mai no es trobà l’infaust botí d’aquell fartó, cor de llautó. Carles Subiela
PÍRAM I TISBE Els dos, veïns i enamorats Els seus parents tenen mesquins i ensangonats enfrontaments. Havent parlat per un forat del mur antic que els divideix, entre ells s’ordeix un pacte amb risc. S’escaparan i es trobaran en la morera alta i propera just quan l’aurora el cel colora. Tisbe és primera i es…