ANDROCLES Androcles era un pensador que anava un dia per una ombria i amb gran temor veié una fera. Era un lleó més corpulent que una figuera i amb cabellera llarga i lluent com un paó. Mes no ha mostrat ferocitat; per com camina, ben prompte es nota que té una espina en…
MARCO POLO El mercader que va rodar per l’Orient sovint sol ser docte en contar què anà veient. -“He vist muralles tan grans que creuen valls i muntanyes com un dragó fins que no es veuen en l’horitzó. …
EL MESTRE ES MOR El mestre es mor i un seu deixeble, dolgut de cor, ens ha expressat com cal concebre què ens ha ensenyat: -“Uns afalaguen el vencedor i al temps amaguen la seua enveja de qui cobeja ser ell millor. Altres, quan donen el seu condol al perdedor, s’emocionen per protocol, no per…
QUAN MOR L’AMOR Un dia l’Odi, rei dels mals vicis, els va ajuntar. Des del seu podi, bramà amb mots nicis: -Hui vull matar! Tots els presents Mals Sentiments li van somriure perquè els agrada quan tant s’enfada: -Qui no deu viure? -Ja no tolere veure’l gaudir i em desespere pel seu valor. Qui deu…
EL MESTRE ZEN I El FLORER Un mestre zen, davant tots, pren un cossiol amb un roser i els diu que vol el mal saber. Recipient de porcellana més que excel·lent, amb filigrana decorativa i rosa altiva. Tots l’admiraven, molt es calfaven el seu magí. No s’atreví ningú a dir ni un sol sospir. Fins…
LA NÚVIA El xic un dia veu una xica, realment bonica, que amb goig lluïa vestit de núvia i al cotxe puja. La singular autoestopista va a la ciutat al casament amb el fulgent enamorat que va trobar d’oficinista. La deixa on diu i para esment que el ram votiu queda al seient. Torna a…
LA VIDA ALERTA Quan el pantà es construí, com un accés a un cert progrés, l’aigua cobrí tot el casal parroquial, sagrat i oldà. Alguns veïns, creients dels fins, consternats, juren i ens asseguren que al campanar sonen campanes que fan vibrar valls, monts i planes. Carles Subiela
EL GEGANT ENAMORAT El Gegant del Pla s’enamorà de la fadrina del pescador, amb una ardor quasi divina. Ella amb son pare isqué a les braves ones que el vent mogué greument i el temporal va ser fatal. Abatut el Gegant, molt dolgut i bramant, va plorar amb pesar. Per ço la mar és d’aleshores…
LA SERP SANXETA A Aroa Puig i Carme Cardona, transmissora i difusora, respectivament, d’aquesta llegenda lliriana. Un llaurador troba i respecta la serp Sanxeta. Hi ha la dolçor més predilecta que entre ells s’enceta. Ell deu marxar al servei militar. A la tornada, ansiós ell, l’ha retrobada. Ella, crescuda i molt forçuda, l’abraç que entrega…
L’EMPERADOR I EL POETA De ser poeta oficial amb tot l’honor, l’emperador mana i decreta el seu final: -Siga expulsat, i destruïts els seus escrits! Exiliat, que ningú li preste ajut! Fent una vida desposseïda allà a l’aldea on l’han deixat, cavil·la, crea i ha perfilat algun sonet, com sempre ha fet. Que el poble…