ELS AMANTS DE PORTACELI Adolescents enamorats, els seus parents, sempre enfrontats, han impedit que vaja avant l’amor sorgit. Ell al convent i ella fregant sòls humilment. Sols una nit viuen l’amor amb l’esplendor que els ha emmelit… ans que el rancor ix vencedor. Carles Subiela
ON SERAN? Fou solament per coincidència el brollament, l’efervescència que els dugué al llit enfebrosit. S’hi separaren, besos i abraços. Quan intentaren refer els passos i repetir joia i gaudir, és quan saberen que no sabien ni com es deien ni on vivien. Encara hui s’ofusquen i es busquen sens fi. Carles Subiela
EL TESTAMENT DEL DIRECTOR Quan sols espera el colofó a una elitista vida d’artista, fa una sincera confessió: -Prop de morir, ara he admès que no he aprés a dirigir; que han sigut dures les provatures per fer sorgir els sentiments dels instruments i de les veus per ascendir al cim dels déus i junts…
Carles Subiela
JUSTÍCIA El rei vol fer fora el molí del seu paisatge i el moliner rebutja allí tan clar xantatge: -Si el molí l’enderroqueu, senyor, seureu en el juí perquè hi ha jutges que a tots ens jutgen! Carles Subiela
ELS DOS OCELLS Ens cal transcriure aquell relat del que parlaren quan es trobaren l’ocell tancat i l’ocell lliure. La coneixença tot casual obri un cabal d’estima immensa que els té absorbits i embadalits. Llurs cors bateguen a una mateixa tonalitat mal que la reixa els ha barrat que amb goig s’entreguen. -“Vine a l’arbreda…
MOURE MUNTANYES El poble aquell, menut i bell, és una joia, mes encabit en una foia d’accés prohibit. L’avi comenta d’obrir camí per la muntanya i així es guanya temps quan s’intenta eixir d’allí. Tots els parents i alguns poblans penquen contents, aporten mans, martells, pics, pales… i moltes ganes. Mes la faena que hi…
LA FLOR, LA LLUM -Si l’ha escollit la mà de Déu, el beneït com tornarà mai al mon seu quotidià? El mestre veu l’alumne seu dubitatiu i és expressiu: -La flor que esclata i infon llum i perfum no torna mai al seu espai dins de la mata. Carles Subiela
Sentia amor per les gavines i era un candor veure’l amb elles, dolces joguines de meravelles. El va instigar Jan el ferrer: -Me’n pots portar unes parelles? Serà un plaer jugar smb elles! Innocentí, va dir que sí. Quan va tornar a la marina, no hi va trobar ni una gavina. Carles Subiela
LA FADA I… Pel bosc espés li ix una fada meravellada que vol només l’escalfor de l’amor. S’acosta a ell amb sincer cor, mes a ell l’encega la pinta d’or amb què ella es frega els llargs cabells. A ell el perdé l’enveja vana i ella no obté l’escalfor d’una humana nit d’amor. Carles Subiela