Carles Subiela ens obsequia amb el primer poema de l’any de Versos a l’aire

Pel camp passeja quan un crit s’ha sentit. Ella s’agreja perquè una espina es clava al peu. Ell l’examina amb palp expert. L’ha netejat i l’ha embenat. Si bé la cura sembla segura, encara plora i ell la interroga: -Per què és dolent el teu lament? -Entén-me el plor: Bé m’has curat i m’has deixat…