VICENT MONTESINOS I LA CAPTURA DE LA LLÍRIA D’AHIR
Carles Asensi Torres (Arxiu Municipal de Llíria)
Les societats ens fem servir de les paraules per perpetuar episodis ja passats, que al nostre juí són mereixedors de ser exclosos de l’oblit, i que si es dona la casualitat que eixa singularitat és compartida per molts, el record, entra dins de la que nomenem com memòria col·lectiva.
Dins d’eixa col·lectivitat, la memòria local amb el pas del temps es transforma en un testimoni identitari propi que passa a formar part indivisible de la història d’una ciutat i les seues gents.
Un dels elements que construeix eixa memòria és l’oralitat, indiscutiblement essencial (i més quan passa a ser escrita) però el devenir del temps i de la gent pot alterar i tergiversar en moltes ocasions el seu discurs original.
Les fotografies, en canvi, ens mostren una veritat inalterable i fidedigna, que congelen en el temps un moment i lloc concret, contrarestant les possibles deformacions de l’oralitat.
Roba eixugant-se al carrer de la Mare de Déu, ca. 1960. (AMLL. Fons Documental Vicent Montesinos Sánchez)
La Llíria que Montesinos va fotografiar entre els anys 50 i 80, és una Llíria autèntica, una Llíria capturada per sempre en paper. La fotografia conté un valor testimonial fonamental per a l’estudi del passat i és que, per això sempre han dit que val més una imatge que mil paraules, però hem de reconèixer que les fotografies per si poden resultar documents muts sense anar acompanyades del que ens referíem anteriorment: el context de la memòria oral, els testimonis.
Des d’aquest binomi fotografia i oralitat (principalment escrita) hem volgut crear aquesta exposició que s’ha fet servir de eixe conjunt testimonial fotogràfic i oral que conforma la memòria col·lectiva lliriana i que és menester siga compartida amb vosaltres.
Coneixíem les paraules, els records, les anècdotes, però ara també gràcies al llegat de Montesinos i la generositat i bona voluntat de la seua família, coneguem les imatges que testimonien molts anys després una Llíria d’ahir.
El llegat documental que ens deixa Montesinos a través de la seua família ens permet evocar d’una manera vívida aquella Llíria de la que em parlava «m’abuela Remedio, o aquella de la que molts de vostès hauran viscut i mantenen en un racó de la seua memòria.
Pepa i Alba, hereus de Montesinos, signen l’acord de cessió del fons. (Ajuntament de Llíria)
I eixe llegat documental es mostra al públic en una exposició dedicada al treball fotogràfic que Montesinos va recollir durant la seua vida. La mostra inaugurada el 24 de novembre, està situada a Ca la Vila i pot ser visitada de manera lliure de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00 hores i dissabte d’11:00 a 13:30 hores.
Desenes de persones visiten l’exposició, durant la jornada inaugural. (Ajuntament de Llíria)
L’exposició que romandrà visitable fins el 22 de desembre, es distribuix d’una manera senzilla en 10 panells, 8 dels quals estàn dedicats a aquella Llíria perduda. Els restants, obren una finestra mitjançant la que conèixer la figura de Montesinos i el llegat que ens deixa a totes i tots.
Visitants presten atenció a les imatges dels panells. (Ajuntament de Llíria)
Junt als panells, les seus fotos són acompanyades per vitrines amb divers material original i una meravellosa i interessant col·lecció de les màquines fotogràfiques amb les que Montesinos va realitzar les més de 2.000 fotografies que conformen el Fons Documental Vicent Montesinos Sánchez. També important material documental.
Una de les vitrines que s’exposen a la mostra. (Ajuntament de Llíria)
Agraïment a tots des de la Regidoria de l’Arxiu fins a la Brigada d’obres; a Joanjo Adrià, a Marta Villazón, Juan Antonio i Miguel Navarro per la seua col·laboració desinteressada i especial agraïment a Pepa, Alba i David; i com no als fills de Montesinos, Vicent i Maru que van conservar l’obra de son pare per tal que ens arribara a totes i tots.
Vicent Montesinos Sánchez, al centre de la imatge, durant el dia de Sant Vicent, ca. 1970. (Fons Documental Vicent Montesinos Sánchez)
Des de l’Arxiu estem treballant per a poder fer arribar al públic part dels fons digitalitzats de l’Arxiu, a través d’una secció del departament a la pàgina web de la biblioteca municipal.
Com a epíleg, volia aprofitar per fer una crida a totes aquelles persones que conserven amb gran estima volums documentals com el de Montesinos; no deixem que acaben oblidats o en les mans equivocades.
L’Arxiu és de totes i tots, i està al servei de la custòdia memorística de Llíria, per tant els anime a col·laborar i informar-se sobre les possibilitats de conservació que ofereix l’Arxiu Municipal, que torne a dir, és l’Arxiu de tots els llirians i no tingueu cap dubte que teníeu les portes obertes.
