“NIT DE TOTS SANTS”, per Carles Subiela
NIT DE TOTS SANTS Tornen exànimes, quasi de nit; del tenebrós Mont de les Ànimes quan ella ha dit un prec queixós: -M’he deixat el mocador. Me’l duràs? Ell s’ha espantat, mes té valor i li fa cas. En despertant, té ella al llit el mocador tacat amb sang. I s’ha esvanit amic i amor.…











