La Garrofa, un cultiu tradicional en vies de desaparició?

Maria José Fombuena està relacionada al món de la garrofa per tradició familiar. Son pare tenia un magatzem de garrofa i ja la seua àvia tenia el triturador de l’Olm. Ara ella continua amb la tradició i porta l’únic magatzem privat que queda a Llíria on es compra garrofa. Parlem amb ella per saber com comença enguany la campana de garrofa, un cultiu que va minvant al camp de Llíria.

“Quan ma güela tenia el triturador, la garrofa era un cultiu bàsic de Llíria. Als anys 70 hi havien a Llíria tres magatzems privats, a més de la cooperativa i fèiem al voltant de 6 i 10 milions de quilos cada any. Ara ja només quede jo com magatzem privat i faig al voltant de 600 mil quilos, a banda del que puga fer la cooperativa, que poden ser més o menys dos milions de quilos”, ens conta Maria José al seu magatzem Fombuena, al costat de la benzinera Vidagany.

Hui hi ha cola de cotxes a la porta del magatzem esperant per pesar els sacs de garrofes que porten. La campanya comença en agost i acabarà a l’octubre. No obstant la cua, cada vegada este producte es fa més insignificant al camp de Llíria.

-Quin perfil de gent ve a vendre la garrofa?

Ací ve molta gent que té xalets, representen el 40% més o menys de la gent que ve. Tenen alguna garrofera a casa i l’arrepleguen.

Es el cas de Jacinto, que té un xalet i ve a dur dos sacs de garrofa: “Me molesta más que otra cosa, así que la recojo y si gano 10 euros pues me voy a almorzar“, ens conta mentre està esperant a que li pesen els dos sacs de garroferes al magatzem Fombuena. “Si la dejo en el xalet huele mal” es queixa.

Agricultors, -continua Maria José, venen molts poquets. Són majors i encara tenen cultius de secà i l’arrepleguen per tradició. Són els menys.

La majoria són gent que va a espligolar en camps perduts, l’amo li dóna el permís i si arrepleguen uns quilos és benefici, són joves o en l’atur quasi tots.

-Què val un quilo? i què s’ha de fer per vendre la garrofa ací?.

Un quilo enguany val 25 cèntims. Fa falta tindre el paper de propietari del camp, o l’autorització de l’amo del bancal que t’ha deixat arreplegar-ho.

-I d’ací on va? Els productes ecològics li estan donant molta importància a la garrofa com producte estrella. Creus que pot reviscolar la seua importància.

Un 60% s’exporta per alimentació humana. Per la major part, quasi el 90% és per alimentació animal.

La llavor té més transcendència, té una part que és farinosa i és un aglutinant natural, i es fa servir per alimentació per bebès o farmàcia. Però no per alimentació, sinó com aglutinant que en la Comunitat Econòmica Europea es coneix com a E-410 que és la farina de la garrofera.

Li veus futur tu que has estat relacionada sempre amb este món, o penses que acabarà per desaparèixer?

És molt complicat perquè l’arbre tarda molt a quallar. És més un arbre que ja està plantat de fa temps i el tens per tradició. Però no és com plantar cebes que estan bé de preu, i a l’any següent tens collita. Açò, o tens l’arbre o no el tens, i cada vegada hi ha menys. S’han arrancat molts en el pas al regadiu.

-Com s’espera la campanya enguany?
Hi ha molta garrofa perquè en el seu moment plogué, però com últimament no ha plogut res està molt sequeta i no pesa quasi. Esperem que almenys siga com l’any passat.

No hay comentarios

Dejar respuesta