EL MAR PROMÉS

Portant un aire d’innovador, arriba un mestre a un lloc llebraire, camps de secor i un bosc silvestre. A l’allunyat poble inauguren l’escola nova, que molts mesuren com una prova de llibertat. I algú pressent i desconfia d’aquesta idea que potser crea l’exalçament de l’anarquia. El nou mestre és de vora mar i l’alumnat, fills...

Carles Subiela: Lenor

Al psiquiàtric, el nou doctor troba un llunàtic que sol cridar sense parar: -Lenor, Lenor!   És informat que fou l’amor mai assolit i transformat en el dolor que l’ha embogit.   Poc més avant un altre intern va escridassant el seu infern interior: -Lenor, Lenor!   Ara el bidell ho ha d’explicar: -És la mateixa que trià...

Carles Subiela: Poder i amor

PODER I AMOR   El Poder creu: -El món és meu! Per allà on passa porta amenaça i obté mirades avassallades.   L’Amor s’ofrena al món: -Sóc teu! Al seu voltant comprovareu que no hi ha pena, només encant.

Carles Subiela a José Tomás

JOSÉ TOMÁS   Eixint del seu poble natal, on pogué i féu solfa amb mà destra, entrà a l'Orquestra Nacional. Una carrera d'èxits no altera el seu sentit de l'art sensible, tan exquisit com accessible. Mestre eficaç, afectuós,...

Carles subiela: COMPUTADORES

¿Pot Déu realment haver creat un ser dotat amb un talent superior al del Creador? Aqueix error Déu no el comet, mes l’home sí i es compromet per un camí estremidor. En un futur no molt llunyà, ordinadors dominadors, on poden dur l’ésser humà?

Carles subiela: El mestre i el lladre

El mestre zen versos recita quan entra un lladre i ell el reprèn: -“Amb qui medita no es pot combatre!”. El lladre, armat amb una espasa, no s’ha trobat mai en cap casa cap ser sensible tan impassible. -“Si vols diners, en el calaix hi ha alguns doblers. Deixa’n...

Carles Subiela: Turandot

TURANDOT   Hi ha una princesa d’una ciutat imperial, d’esplendidesa i de boat universal. Cara, cabells i un cos perfecte fan que es detecte com prínceps bells a ella li vénen i la pretenen. Mes al seu cor no cap l’amor i li fa por fins l’atractiu punt de calor d’un ésser viu. Els...

Carles Subiela: La Mestra

LA MESTRA   Alegre a l’aula, pren la paraula... S’escolten trets... Amb els xiquets jugant al terra, la por aplaca com si la guerra no fos real, només la traca d’un festival.

Carles Subiela: LES BORGES BLANQUES

Des de Bilbao se’n vingué a viure amb calma i pau a un lloc menut on Terra Lliure ha aparegut.   La bomba esclata en el jutjat, el mur mitger s’ha enderrocat i sens voler a ella la mata. Miren fugí de la ciutat perquè temia que moriria d’un atemptat i així...

Carles Subiela: L’HERÈNCIA

El pare es mor i al seu voltant els fills s’apreten amb algun plor, però pensant sols en què hereten. Després d’anys, sols han acudit quan, consumit entre els llençols, hi ha un atractiu definitiu. Sabent el vell l’enveja crònica de cada un d’ells, amb veu agònica parla amb solvència sobre...
X