Carles Subiela: “Dos Arbres”

Déu ha creat Eva i Adam i els ha parlat sense lligam del que han de fer per poder ser. -“Teniu davant dos arbres verds; exuberants, sempre coberts d’una endolcida fruita exquisida. Un us pot dur l’eternitat, la més completa comoditat, la vida neta d’ínclit futur. La seua altura dóna l’encís d’una segura vida immortal al...

Carles Subiela: Feliç Sant Jordi

Sempre un llibre és la millor cura contra el mal d’odi. Gaudim el bes de la Cultura! Feliç Sant Jordi!  

Carles Subiela: Rei de Lídia

EL REI DE LÍDIA   El rei de Lídia, dut per la inèrcia de la perfídia, vol rompre Pèrsia. Planta a l’oracle si hi ha un obstacle.   El desenllaç d’aquest misteri l’ha satisfet com a un xiquet: -Destruiràs un gran imperi.   Tal com s’ha dit ha ocorregut. Ha destruït un gran...

Carles Subiela: Vint-i-nou de Juny

VINT-I-NOU DE JUNY   Dia atziac de malvestat, la mala nova diu que han guanyat aquells que els prova omplir el sac.   Va ser a Almansa que ens derrotaren i la venjança de dictadura que ens aplicaren encara dura.   Xàtiva, estirp de gent potent, la socarraren impunement i sant Felip l’anomenaren.   Amb el decret de Nova...

Carles Subiela: La Papallona

La papallona parla a l'espiga: -M'emociona l'aroma amiga que al vent desprens. Per què no véns fins a les sales de llum del cel? -Si tu tens ales, jo tinc arrels.

Carles Subiela: Penya-Segat

PENYA-SEGAT   Venint del nord, de terra endins, troba confort en un recer que els vents marins baten a pler.   El colossal penya-segat on s’ha instal·lat és un puntal des d’on albira com el Sol gira. Havent comprat una caseta mig derruïda, l’ha restablida amb tan completa felicitat i és tan poquet el que demana que...

Carles Subiela: 25 d’abril

La llibertat ens la furtaren, també ens negaren la identitat. Quan tot semblava que ens ofegava, ha renascut un poble lliure perquè ha sabut viure i somriure. Llig els versos diària de Carles Subiela al seu perfil de Twitter.

Carles Subiela: Gràcies Vida

GRÀCIES, VIDA!   Gràcies, Vida, perquè amb l’olfacte entre en contacte amb els misteris dels mons eteris que el vent envida. Gràcies, Vida, perquè amb els ulls llig i escric fulls, he vist camins, la terra humida i els fons marins. Gràcies, Vida, perquè amb el gust la suculència de l’existència l’he...

Carles Subiela: Nostàlgia

NOSTÀLGIA El meu fill hui se’n va d’ací. L’he abraçat com quan vingué al món. -Busca el futur, fill estimat. Guarde segur el teu passat per si de cas vindràs un dia i el cercaràs amb melangia.
X