Carles Subiela: Líder

LÍDER   Creient-se uns vers justiciers, tallen el trànsit perquè hi ha un canvi legislatiu que han vist lesiu.   Un vol passar per una urgència i un dirigent, intransigent, el fa parar amb contundència.   De nit, no dorm. Té el dubte: En nom de qui, de què, per què es cregué superior al...

Carles Subiela: El Beduí

EL BEDUÍ   A un beduí l'han compromés: -Quin fill vols més? Contesta així: -El més malalt fins que ha sanat; el més menut fins que ha crescut; i el que marxà fins que vindrà.

Carles Subiela: El Vol del colibrí

EL VOL DEL COLIBRÍ   S’estan cremant alguns rodals de la foresta i els animals, quiets, mirant com el foc presta.   El colibrí vola a un riu, gotes n’ha pres, les llança allí sobre el foc viu i va a per més.   El frenesí del colibrí xoca a la resta, un li...

Carles Subiela: Llibres

LLIBRES Un llibre obert crea l’atmosfera d’un cap despert; és, tancat, l’amic que espera; oblidat, és l’esperit que no et fa fora; destruït, un cor que plora.

Carles Subiela: El Llaurador i el Llanterner

EL LLAURADOR I EL LLANTERNER Al meu bancal, crie una col tan colossal que ja ha cobert l’espai d’un verd camp de futbol. -Al meu taller, faig un perol que un sequiol regant a pler no l’ompliria en tot un dia. -Per què, animal, vols construir tan gran perol? -Elemental: Per a...

Carles Subiela: L’olivera

L’OLIVERA És jubilat i l’olivera d’avantpassat arrelament la considera un gaudiment. Records sentits de la infantesa, plegar olives, fred en els dits, la candidesa de nits festives. I l’absolut convenciment que el tronc torçut serà admirat pels descendents més estimats.

Carles Subiela: La Mestra

LA MESTRA   Alegre a l’aula, pren la paraula... S’escolten trets... Amb els xiquets jugant al terra, la por aplaca com si la guerra no fos real, només la traca d’un festival.

Carles Subiela: Eurídice i Orfeu

Bella Eurídice per posseir les més verídiques fonts de virtut que pot gaudir des que ha nascut. Orfeu la vol, enamorat sense control, i ella en ell veu que ha encontrat la mà de Déu. Molt poc abans que és desposada, un escurçó l’ha mossegada amb un fibló d’etern descans. Orfeu, dolgut, mes...

Carles Subiela: Una Ària

UNA ÀRIA   L’afinador posa a punt un piano i està mirant-ho un vagabund que es diu tenor.   -Feliç sóc jo si m’acompanya vostè amb una ària! Davant l’estranya i extraordinària petició, hi ha una resposta confirmativa. El pobre i brut desconegut afina a posta fent veu de diva.   Canta amb dolcesa preciosista per a sorpresa de...

Carles subiela: Cant

CANT De lluny se sent que va arribant, tot transmetent força animant, el cant diví del pelegrí. Amb la seua aura de bonhomia, pertot s’instaura dolça harmonia, les aus l’adoren, les flors odoren. Com tant li plau, vol el marqués que al seu palau es quede allí. -El meu cant és per...
X