Carles Subiela: La Mestra

LA MESTRA   Alegre a l’aula, pren la paraula... S’escolten trets... Amb els xiquets jugant al terra, la por aplaca com si la guerra no fos real, només la traca d’un festival.

Carles Subiela: Les volia

LES VOLIA Ell les volia, la seua esposa i la xiqueta. Ella, orgullosa i insatisfeta, el repel•lia.   El va desplaure viure aïllat i així va caure aviciat, bevent alcohol, sentint-se sol.   Un millor vici, molt inclinat a la lectura, no és bastant cura que l’ha salvat del precipici.   Aquella nena, pare frustrat i mare impia, evoca...

Carles Subiela: La Gossa i el nadó

LA GOSSA I EL NADÓ   El relat té dos indigents protagonistes units pel bé dels sentiments més humanistes.   Ella, una gossa del carrer i ell un nounat abandonat entre la brossa d’un femer.   Posant la innata delicadesa més maternal, el nen rescata de la certesa d’un greu final.   Vivint allí amb clamoroses necessitats, el gest caní té precioses complicitats.   Dos...

Carles Subiela: Ales

ALES   ¿Qui no voldria posseir ales elementals i anar un dia fins a les sales celestials?   Un camperol somniador ha alçat el vol senzillament, perquè amb amor tot es va fent. Sembla increïble i és veritat l’excels valor de l’home alat, però amb amor tot és possible. El diligent ser volador és competent sembrant bonança, perquè amb...

Carles Subiela: Dos mil Tuits

DOS MIL TUITS Són dos mil tuits, urgents o cuits a foc molt lent, que, amb cor i amb ment, sempre han mostrat sinceritat. Twitter ha estat el confident on he abocat un pensament o la notícia d’una injustícia, precipitades opinions o madurades decisions, sempre amb un punt d’anar amunt. Si m’heu llegit, fa...

Carles Subiela: ELS CLAUS

A aquell xiquet de geni curt son pare un dia li mana un fet que sembla absurd o una follia.   -Tantes vegades com tu t’enfades claves un clau en la paret! Bé o de mal grau, ho fa el xiquet.   El primer dia són trenta claus. Com més...

Carles Subiela: El director

Quan sols espera el colofó a una elitista vida d’artista, fa una sincera confessió: -Prop de morir, ara he admès que no he aprés a dirigir; que han sigut dures les provatures per fer sorgir els sentiments dels instruments i de les veus per ascendir al cim dels déus i junts sentir, director,...

Carles Subiela: Enemistat

ENEMISTAT   Per una impia rivalitat, li han matat el que tenia al colomer. En el carrer estan pendents del seu disgust quan veja el mal fet al corral. Li troben gust a ser cruents.   El fill i ell entren i, en veure el dany, es desconcentren i el plor els...

Carles Subiela: DOS COLOMINS

DOS COLOMINS   Un colomí no s’ha mogut del niu al pi on ha crescut. Mai ha volat en llibertat i el germanet sí que ho ha fet. Ningú ha entès per què no arranca fins que un pagès serra la branca. El colomí ha descobert que pot volar i aprèn...

Carles Subiela: Ou, Pa i Cafè

OU, PA I CAFÉ   Bull el tutor ou, pa i cafè. L’ou s’ha endurit; el pa, ablanit, i el cafè obté molt més sabor. El mestre explica quin és el franc significat quan se’ns complica un entrebanc inesperat.   Un s’ha afeblit quan l’han colpit; un altre es veu més reforçat, la...
X