Carles Subiela: El Caminant

EL CAMINANT   No vull riqueses ni intents de tindre’n. No vull detindre’m en fortaleses, en foscos caus de bandolers ni en palaus de cavallers.   Treballaré prestant ajuda, compartiré menja i beguda i, amb el nou dia, prest per fer via! Sols vull el cel damunt de mi, l’atracció per l’horitzó, salut i anhel per...

Carles Subiela: El Captaire

Un pidolaire dóna als veïns consells sincers, savis i fins, i els seus sabers volen amb l’aire. Mai no ha rebut cap recompensa, ni l’ha volguda, sempre ha viscut dient què pensa i a tots ajuda. Un dia el rei l’ha visitat i, commogut pel que ha sabut, se l’ha...

Carles Subiela: El lluent

EL LLUENT   Per primavera, és l’Albufera un pla terrós; després, llacuna d’esplendorós color de lluna.   Quan la llavor germina i brota, la plana tota té una verdor diamantina que al vent s’inclina.   Quan s’ha imposat l’inveterat temps tardorenc, el verd s’esqualla i obté un groguenc matís de palla.   L’arròs volgut, segat, batut, és preparat fins que...

Carles Subiela: Sondes

SONDES   Algunes sondes espacials, en el camí cap a les fondes nits siderals, porten al si   mil documents d’obres d’autors intel·ligents i inspiradors de la bellesa més gran i estesa.   Imaginem la fantasia quan algun dia que no sabem algú ho rebrà i ho gaudirà.

Carles Subiela: El Vol del colibrí

EL VOL DEL COLIBRÍ   S’estan cremant alguns rodals de la foresta i els animals, quiets, mirant com el foc presta.   El colibrí vola a un riu, gotes n’ha pres, les llança allí sobre el foc viu i va a per més.   El frenesí del colibrí xoca a la resta, un li...

Carles Subiela: Llíria oberta

Llíria oberta, sempre enriquida quan es concerta música i vida, té per llegat l’art més preuat que cada dia cura i amplia.

Carles Subiela: Dotze afusellats

Benaguasil plora i honora tots els caiguts, també els batuts per una vil metralladora i embolicats, mig oblidats, en el clot d’una fossa comuna El passat diumenge 29 d’abril, a les 12 hores hi hagué al Cementeri de Benaguasil un homenatge als dotze afusellats...

Carles Subiela: El Clau

EL CLAU Es perd un clau, no s’assegura la ferradura, el cavall cau i s’hi fa mal el general que, en la batalla definitiva, dubta i s’esqualla i, sens patró, va a la deriva la nació.

Carles Subiela: Immigrants

Ve de visita. És ensenyant amb immigrants; ens explicita com han passat fam, set i por havent creuat mar i desert i, un puny el cor, el plor ha omplert els pits i l’aula. Cap més paraula. Llig els versos diària de Carles Subiela al seu...

Carles Subiela: 25 d’abril

La llibertat ens la furtaren, també ens negaren la identitat. Quan tot semblava que ens ofegava, ha renascut un poble lliure perquè ha sabut viure i somriure. Llig els versos diària de Carles Subiela al seu perfil de Twitter.
X