Carles Subiela: Navegaria

NAVEGARIA   La dama exclama: -M’has dut la pau amb la poesia! Ell, cert, proclama: -El mar més brau navegaria, buscant com fer pel món sencer perquè et sobrara força i llum clara!

Carles Subiela: Eurídice i Orfeu

Bella Eurídice per posseir les més verídiques fonts de virtut que pot gaudir des que ha nascut. Orfeu la vol, enamorat sense control, i ella en ell veu que ha encontrat la mà de Déu. Molt poc abans que és desposada, un escurçó l’ha mossegada amb un fibló d’etern descans. Orfeu, dolgut, mes...

Carles Subiela: El Tronc

EL TRONC   Quin exemplar de garrofera té el camperol! Mes mai no vol fructificar com d’ell s’espera. Un veí ronc li va a la grenya: -De tan gran arbre, sols és el tronc aprofitable per a fer llenya! El camperol, no obstant, manté la garrofera perquè un estol d’ocells que ve s’hi...

Carles Subiela: Fita

FITA   Nasqué bonica i en bona lluna. Té la fortuna que exemplifica els millors dots entre els devots. Mes el diable, sempre envejós, dictà l’edat insuperable, el dolorós final marcat.   Ella en la vida viu un seguit d’envigorida felicitat, tot ho ha gaudit, tot ho ha tastat. Tant que s’oblida que hi ha una...

Carles Subiela: La cara d’un assassí

Fou violada i el fill nascut, gran, ha tingut una trobada amb l’agressor progenitor. Eixint d’allí, dolgut, declara: -He vist la cara d’un assassí.

Carles Subiela: Víctor Jara

VÍCTOR JARA   Tornat l’Estadi Nacional en un gran pati presidiari, és el penal més sanguinari.   Hi ha un gran cantant. L’ha conegut un vigilant i és abatut a colps i a bots davant de tots.   Les mans xafades amb una barra, cruels tanoques fan risotades: -Tu, la guitarra, hui no la toques! L’estadi,...

Carles Subiela: Nostàlgia

NOSTÀLGIA El meu fill hui se’n va d’ací. L’he abraçat com quan vingué al món. -Busca el futur, fill estimat. Guarde segur el teu passat per si de cas vindràs un dia i el cercaràs amb melangia.

Carles Subiela: Vint-i-nou de Juny

VINT-I-NOU DE JUNY   Dia atziac de malvestat, la mala nova diu que han guanyat aquells que els prova omplir el sac.   Va ser a Almansa que ens derrotaren i la venjança de dictadura que ens aplicaren encara dura.   Xàtiva, estirp de gent potent, la socarraren impunement i sant Felip l’anomenaren.   Amb el decret de Nova...
X