Carles Subiela: La Rabosa i les Gallines

LA RABOSA I LES GALLINES Cas singular que va passar. Entra al corral una rabosa i ho fa tan mal que les gallines l’han deixat fosa, l’han fet xixines. L’esforç comú, cooperatiu, t’evita a tu un dany lesiu.

Carles Subiela: Mariano José de Larra

MARIANO JOSÉ DE LARRA   No havent pogut veure assumit i instituït el contingut dels ideals més liberals.   Havent viscut en la grisor d’un país brut; sent refusat pel seu amor més estimat.   Jove impulsiu, es va enfonsar...

Carles Subiela: “Si Elles paren, s’atura el món”

Perquè els marits eren guerrers empedreïts, van les mullers fer un clamor: -Vaga d’amor! Les dones són la majoria. Si ho acordaren juntes un dia, si elles paren, s’atura el món. Fartes de tanta mort per la terra, van fer el crit de gent que es planta contra els fenòmens brutals...

Carles Subiela: Una Ària

UNA ÀRIA   L’afinador posa a punt un piano i està mirant-ho un vagabund que es diu tenor.   -Feliç sóc jo si m’acompanya vostè amb una ària! Davant l’estranya i extraordinària petició, hi ha una resposta confirmativa. El pobre i brut desconegut afina a posta fent veu de diva.   Canta amb dolcesa preciosista per a sorpresa de...

Carles Subiela: Homenatge a Machado

Sap el poeta que s’aproxima la fi completa, pensa una rima, evoca el món d’aquella infància tan joganera i el pati on sent la fragància de la llimera.

Carles Subiela: Qui pregunta, ja respon

Quan pogué més un humil gra que un bosc encés? Quan un cresol desafià la llum del Sol? Quan una gota calma la set de qui s’esgota pel mal contret? On dorm el vent son son silent? Quan perd l’alé la tebior? Quina rancor l’aire ofengué? Als ulls, quant pesa la...

Carles Subiela: KWAME NKRUMAH

Tancat al càrcer, tenint només paper de vàter, des de la cel•la compongué el pres una novel•la.

Carles Subiela: Terratrèmol

Un destructiu terrabastall causa enderrocs. Van de molts llocs per si davall queda algú viu. Els d’emergències han decidit quines urgències prenen al tall i dia i nit penquen a estall. Hi ha una aïllada casa assolada que la revisen al cap d’un mes i el que divisen els ha sorprès. Hi...

Carles Subiela: La Rosa i la granota

  LA ROSA I LA GRANOTA   L’ínclita rosa brilla i imposa el seu dictat quan justet nota que una granota jau al costat.   Com que al jardí vol ser l’objecte més admirat, sense respecte li ha etzibat: -Ves-te’n d’ací!   Així ho fa aquesta sense protesta. Quan fa el regrés un mes després, la...

Carles Subiela: Cyntoia Brown

Encara sent molt jovencella, un indecent va abusar d’ella i ella el matà. Pobra i menor, negra amb terror, fou condemnada i ara serà per fi indultada.
X