Carles Subiela: La Mestra

LA MESTRA   Alegre a l’aula, pren la paraula... S’escolten trets... Amb els xiquets jugant al terra, la por aplaca com si la guerra no fos real, només la traca d’un festival.

Carles Subiela: Porta encallada

PORTA ENCALLADA   A l’hospital, davant la porta que és giratòria, el personal amb meritòria calma es comporta.   Fins que un espenta i de nou gira. També en la vida hi ha amor que ens crida. Si no s’intenta viure’l, expira.

Carles Subiela: Poder i amor

PODER I AMOR   El Poder creu: -El món és meu! Per allà on passa porta amenaça i obté mirades avassallades.   L’Amor s’ofrena al món: -Sóc teu! Al seu voltant comprovareu que no hi ha pena, només encant.

Carles Subiela: Gravat

GRAVAT   El bon amic li ha pegat i aquest ha escrit damunt l’arena com l’altercat el deixa amb pena.   Un poc després, ara és l’amic qui l’ha salvat quan s’ha trobat davant d’un risc prop del decés.   Açò ho ha escrit ell en granit. L’amic confús no ho desenreda: -Per què...

Carles Subiela: Fa cent tres anys

FA CENT TRES ANYS Fa cent tres anys, a les trinxeres foren companys i junts visqueren la fraternal Nit de Nadal. No es disparà, no hi hagué dol ni cap ferit, es disputà un partit de futbol. Quan els soldats confraternitzen sens barricades, acomodades autoritats s'encoleritzen: -Han d'obeir fins a morir! Fa cent tres anys, vérem...

Carles Subiela: Gràcies Vida

GRÀCIES, VIDA!   Gràcies, Vida, perquè amb l’olfacte entre en contacte amb els misteris dels mons eteris que el vent envida. Gràcies, Vida, perquè amb els ulls llig i escric fulls, he vist camins, la terra humida i els fons marins. Gràcies, Vida, perquè amb el gust la suculència de l’existència l’he...

Carles Subiela: Rei de Lídia

EL REI DE LÍDIA   El rei de Lídia, dut per la inèrcia de la perfídia, vol rompre Pèrsia. Planta a l’oracle si hi ha un obstacle.   El desenllaç d’aquest misteri l’ha satisfet com a un xiquet: -Destruiràs un gran imperi.   Tal com s’ha dit ha ocorregut. Ha destruït un gran...

Carles Subiela: El Roc

EL ROC   Un rei un dia va i decidí plantar un roc en el camí que conduïa cap al seu lloc. Comerciants i traginers, estudiants i viatgers, tots es queixaven i no el llevaven. Fins que arribà un camperol, ho intentà, sol, el desplaçà i just allí trobà un botí. El rei volia recompensar així...

Carles Subiela: DOS COLOMINS

DOS COLOMINS   Un colomí no s’ha mogut del niu al pi on ha crescut. Mai ha volat en llibertat i el germanet sí que ho ha fet. Ningú ha entès per què no arranca fins que un pagès serra la branca. El colomí ha descobert que pot volar i aprèn...

Carles Subiela: ELS CLAUS

A aquell xiquet de geni curt son pare un dia li mana un fet que sembla absurd o una follia.   -Tantes vegades com tu t’enfades claves un clau en la paret! Bé o de mal grau, ho fa el xiquet.   El primer dia són trenta claus. Com més...
X