Carles Subiela: Per sempre

PER SEMPRE! Vell el poeta, trist i afectat pel colp d’estat, sa casa amada l’han ultratjada i és mig desfeta. Sense conhort, en tal moment d’abatiment, la digna mort acull i ajuda Pablo Neruda. Al soterrar la gent va anar molt decidida. Quan algú crida el nom d’Allende, respon: -Presente!

Carles subiela: Un llibre obert

En algun lloc d’un llibre obert, pots descobrir plor, amor, joc o un consell cert. Sols l’has d’obrir.

Carles Subiela: Pas de migrants

Pas de migrants. Estruendor d’intolerants. Gent que els abraça. Mar de dolor, mar d’esperança. El Sol m’envia una carícia i un refilet d’au m’anuncia: -Quina delícia de café amb llet!

Carles Subiela: L’essència de València

El bosc més gran de tarongers el trobaran sols a València, on hi ha uns vergers que són l’essència de la dolçor feta amb amor.

Carles Subiela: Desterrat

DESTERRAT   El professor és desterrat a un lloc remot i, amb cert temor, l’han hostatjat a un casalot.   L’amo, pagès analfabet, és molt entès en la natura dels camps i ha tret fills i horts amb cura.   L’altre, erudit lletraferit, la vida ha fet voltat de llibres en un contret món d’intangibles.   Un,...

Carles Subiela: Navegaria

NAVEGARIA   La dama exclama: -M’has dut la pau amb la poesia! Ell, cert, proclama: -El mar més brau navegaria, buscant com fer pel món sencer perquè et sobrara força i llum clara!

Carles Subiela: Eurídice i Orfeu

Bella Eurídice per posseir les més verídiques fonts de virtut que pot gaudir des que ha nascut. Orfeu la vol, enamorat sense control, i ella en ell veu que ha encontrat la mà de Déu. Molt poc abans que és desposada, un escurçó l’ha mossegada amb un fibló d’etern descans. Orfeu, dolgut, mes...

Carles Subiela: El Tronc

EL TRONC   Quin exemplar de garrofera té el camperol! Mes mai no vol fructificar com d’ell s’espera. Un veí ronc li va a la grenya: -De tan gran arbre, sols és el tronc aprofitable per a fer llenya! El camperol, no obstant, manté la garrofera perquè un estol d’ocells que ve s’hi...
X