Carles Subiela: Plebea

Carles Subiela: PLEBEA   L’emperador s’ha enamorat d’una plebea i per amor la té en l’estrat com una dea.   Els parents d’ella se n’aprofiten fins que susciten tanta querella que hi ha un complot, crits i avalots. Perquè la brega no afecte més l’emperador, ella s’entrega i en el procés mor per amor.

Carles Subiela: Dues Aixetes

DUES AIXETES   Un home errant, sol pel desert, troba al davant dues aixetes en un prat verd d’herbes quietes. Llig un missatge breu i salvatge: -Té una un gust fi; l’altra, verí.

Carles Subiela: SOPHIE SCHOLL

SOPHIE SCHOLL Bidell zelós que denuncia qui repartia pamflets pacífics contra uns polítics d’instint atroç. La Rosa Blanca, un grup petit de gent molt franca que ha avorrit el desficaci del règim nazi. Rebé el bidell una propina i els delatats per aquest vell... Joves passats a guillotina.

Carles Subiela: Benimuslem

  BENIMUSLEM   On el riu quasi forma una illa com un oasi d’aigua i verdor, viu gent senzilla amb pau i amor.   Hui en el cos hi ha inquietud; baixa el riu gros com s’ha viscut que és un factor en la tardor. Les quatre entrades del poble estan ja...

Carles Subiela: Picapedrers

Quan començaren la catedral, no es plantejaren qui ni quin dia el seu final contemplaria. Contents, sabent el procés lent, la construïen sense pensar que hi resarien altres més tard. De la pedrera fins al penell del campanar, gent molt feinera l’esforç més bell va culminar.

Carles Subiela: Desig d’amor

Desig d’amor! Poder-se unir a un cos més càlid que el propi i l’hàlit comú sentir en l’esplendor d’un temps silent i evanescent.

Carles Subiela: La del Lliri

LA DEL LLIRI   L’emperador, estant al seu poble natal, viu l’impuls breu d’un cordial esclat d’amor.   A la font va la que serà el seu deliri i en el cabell, entre un pomell de flors, du un lliri.   La visió dolça i fugaç li deixa un traç d’emoció, s’ha imprès al...

Carles Subiela: Per sempre

PER SEMPRE! Vell el poeta, trist i afectat pel colp d’estat, sa casa amada l’han ultratjada i és mig desfeta. Sense conhort, en tal moment d’abatiment, la digna mort acull i ajuda Pablo Neruda. Al soterrar la gent va anar molt decidida. Quan algú crida el nom d’Allende, respon: -Presente!

Carles subiela: Un llibre obert

En algun lloc d’un llibre obert, pots descobrir plor, amor, joc o un consell cert. Sols l’has d’obrir.

Carles Subiela: Pas de migrants

Pas de migrants. Estruendor d’intolerants. Gent que els abraça. Mar de dolor, mar d’esperança. El Sol m’envia una carícia i un refilet d’au m’anuncia: -Quina delícia de café amb llet!
X