Carles Subiela: El Roser

EL ROSER El cavaller lloa el treball del jardiner: -No he olorat mai roser tan bell. Vull-ne un pomell! -Cull-ne una i prou! -Vull l’hort sencer! -Aquest jardí és de tots. Mou lluny, mercader d’ego mesquí! -Vindré a la nit! -Vetlant i erguit em trobaràs! -Doncs, t’abatré! -Potser perdré, mai guanyaràs!

Carles Subiela: La companyia d’Opereta

COMPANYIA D’OPERETA     La companyia que fa opereta va tot el dia de caminada i està desfeta, té son, cansada...   Ha de fer nit en un paratge d’on han sentit contes i drames del paisanatge sobre fantasmes.   No obstant el lloc, encenen foc i s’arrecera la companyia prop l’energia de la foguera.   En l’ambient, hi ha...

Carles Subiela: L’olivera

L’OLIVERA És jubilat i l’olivera d’avantpassat arrelament la considera un gaudiment. Records sentits de la infantesa, plegar olives, fred en els dits, la candidesa de nits festives. I l’absolut convenciment que el tronc torçut serà admirat pels descendents més estimats.

Carles Subiela: Gràcies

GRÀCIES     Gràcies, arbre, l’ombra que dones acull persones que intercanvien gestos amables i congenien.   Gràcies, pluja de primavera, perquè tu fas que la sequera més pertinaç s’acabe i fuja.   Gràcies, riu, aigua i fortuna! Gràcies, Sol, vigor joliu! Gràcies, Lluna, no em deixes sol! Gràcies, gràcies, sempre agraït a les rosàcies llums de l’aurora i al raig...

Carles Subiela: Manyà i artista

MANYÀ I ARTISTA   A un festival ve la millor banda francesa i el director veu amb sorpresa com un local clarinetista, encara que és adolescent, té una excel·lent vena d’artista que l’ha corprès.   Tradició familiar de serrallers, l’afició el fa tocar com els primers.   Amb tant de mèrit, no donen crèdit que aquest xiquet en un...

Carles Subiela: El Papagai

EL PAPAGAI El papagai, després d’uns anys entre els humans, torna a l’espai on ha nascut. Diu, tot cregut: -He aprés ciència i obediència, economia i jerarquia, fe en el govern i en Déu etern... Un vell sabut l’ha interrompit: -Res del que has dit ens cal ací!

Carles Subiela: Apol·lo i Leandre

APOL·LO I LEANDRE   Apol·lo, el déu del benemèrit art musical, sabem que feu en temps pretèrit un truc fatal.   Dominant l’instrument seu, la lira, no s’albira cap contrincant digne d’esment.   Així ho creu ell fins que li conten que al Serradell, on es confronten les valls del sud, ha aparegut   un pastoret que és un...

Carles Subiela: Edwin Hubble

EDWIN HUBBLE Amb el seu mul ha de suar, muntanya amunt, per a portar materials especials. Preguntà un dia què es construïa. -Va ací un notori laboratori espacial. Fou un senyal. I de muler arribà a ser el meritori director del millor observatori.

Carles subiela: El Nil i el Ganges

EL NIL I EL GANGES   Enmig del mar, es van trobar, tot confluents de diferents terres, dos rius molt expressius.   -He vist belleses i monuments, ciutats esteses, mercats i gents que he contemplat extasiat.   -Molt bells paisatges d’excepció també he vist jo pels mil paratges del meu torçut recorregut.   -He vist camins amb traginers, i...

Carles Subiela: Malcorat

MALCORAT   Un confident al rei li diu, tot falsament: -Sempre que eixiu, la reina jau amb qui li plau.   Torna amb furor i, en la foscor, veu al seu llit dos que han jagut. Encolerit, els ha abatut.   La reina, santa com una infanta, tard li ha dit que els...
X