Carles Subiela: El Tronc

EL TRONC   Quin exemplar de garrofera té el camperol! Mes mai no vol fructificar com d’ell s’espera. Un veí ronc li va a la grenya: -De tan gran arbre, sols és el tronc aprofitable per a fer llenya! El camperol, no obstant, manté la garrofera perquè un estol d’ocells que ve s’hi...

Carles Subiela: Fita

FITA   Nasqué bonica i en bona lluna. Té la fortuna que exemplifica els millors dots entre els devots. Mes el diable, sempre envejós, dictà l’edat insuperable, el dolorós final marcat.   Ella en la vida viu un seguit d’envigorida felicitat, tot ho ha gaudit, tot ho ha tastat. Tant que s’oblida que hi ha una...

Carles Subiela: La cara d’un assassí

Fou violada i el fill nascut, gran, ha tingut una trobada amb l’agressor progenitor. Eixint d’allí, dolgut, declara: -He vist la cara d’un assassí.

Carles Subiela: Víctor Jara

VÍCTOR JARA   Tornat l’Estadi Nacional en un gran pati presidiari, és el penal més sanguinari.   Hi ha un gran cantant. L’ha conegut un vigilant i és abatut a colps i a bots davant de tots.   Les mans xafades amb una barra, cruels tanoques fan risotades: -Tu, la guitarra, hui no la toques! L’estadi,...

Carles Subiela: Nostàlgia

NOSTÀLGIA El meu fill hui se’n va d’ací. L’he abraçat com quan vingué al món. -Busca el futur, fill estimat. Guarde segur el teu passat per si de cas vindràs un dia i el cercaràs amb melangia.

Carles Subiela: Vint-i-nou de Juny

VINT-I-NOU DE JUNY   Dia atziac de malvestat, la mala nova diu que han guanyat aquells que els prova omplir el sac.   Va ser a Almansa que ens derrotaren i la venjança de dictadura que ens aplicaren encara dura.   Xàtiva, estirp de gent potent, la socarraren impunement i sant Felip l’anomenaren.   Amb el decret de Nova...

Carles Subiela: El Caminant

EL CAMINANT   No vull riqueses ni intents de tindre’n. No vull detindre’m en fortaleses, en foscos caus de bandolers ni en palaus de cavallers.   Treballaré prestant ajuda, compartiré menja i beguda i, amb el nou dia, prest per fer via! Sols vull el cel damunt de mi, l’atracció per l’horitzó, salut i anhel per...

Carles Subiela: El Captaire

Un pidolaire dóna als veïns consells sincers, savis i fins, i els seus sabers volen amb l’aire. Mai no ha rebut cap recompensa, ni l’ha volguda, sempre ha viscut dient què pensa i a tots ajuda. Un dia el rei l’ha visitat i, commogut pel que ha sabut, se l’ha...

Carles Subiela: El lluent

EL LLUENT   Per primavera, és l’Albufera un pla terrós; després, llacuna d’esplendorós color de lluna.   Quan la llavor germina i brota, la plana tota té una verdor diamantina que al vent s’inclina.   Quan s’ha imposat l’inveterat temps tardorenc, el verd s’esqualla i obté un groguenc matís de palla.   L’arròs volgut, segat, batut, és preparat fins que...

Carles Subiela: Sondes

SONDES   Algunes sondes espacials, en el camí cap a les fondes nits siderals, porten al si   mil documents d’obres d’autors intel·ligents i inspiradors de la bellesa més gran i estesa.   Imaginem la fantasia quan algun dia que no sabem algú ho rebrà i ho gaudirà.
X