«EL LLEGAT DE L’ANOUER», per Carles Subiela

EL LLEGAT DE L’ANOUER L’arbre, morent, fa testament i vol donar: -Les flors al mar, al vent les fulles seques i rulles. I les llavors a ocells sonors interpretants d’alegres cants. Reba les branques gent amb mancances de llenya al forn. Però que el tronc reste en honor dels que,...

Carles Subiela: «JACK JOHNSON»

JACK JOHNSON Fou fill d’esclaus i campió mundial. La ira dels blancs tragué el bastó racial. Racistes blancs, tan furients que un negre havia vençut un dia, feren atacs i linxaments. Descomunal boxejador i inspirador d’un fet cabdal pels drets civils dels més humils. Autor: Carles Subiela

LLETRES D’HORABAIXA: «L’EUROPA NECESSÀRIA», per Josep Mª Jordán Galduf

LLETRES D'HORABAIXA: "L’EUROPA NECESSÀRIA". Josep Mª Jordán Galduf  Els seguidors de l’Aula de Ciutadania de Llíria i de les meues cròniques en aquest diari coneixen la passió que tinc pel projecte europeu. Un projecte d’unitat...

Carles Subiela: Josep Bayarri

JOSEP BAYARRI Músic d’amada  i acreditada  professió,  també el fascina  fer l’opció  de medicina. Un exquisit  metge on ha estat  i l’han gaudit,  sempre ha mimat  l’afició  al saxofó. Jovial  jubilat,  s’ha diplomat  de mestre, que era  l’inicial  somni i quimera.

Carles Subiela: Poeta i aldeà

POETA I ALDEÀ   Profund poeta, s’exilià com a aldeà per la desfeta d’un trist amor, decebedor.   El camp labora com un pagès i s’enamora de nou i, a més, l’amor és viu, definitiu.

Josep Mª. Jordán: El món després del Coronavirus

LLETRES D'HORABAIXA EL MÓN DESPRÉS DEL CORONAVIRUS Josep Mª Jordán Galduf   El coordinador de l’Aula de Ciutadania, Nico Marco, s’ha animat a organitzar una taula redona que servesca com a final de curs i com a represa...

Cales Subiela: Promesa

PROMESA Quan s’exilia i és desterrat, fa un comiat d’estima i fe: -T’esperaré set anys i un dia! Emmalaltit, ella ha partit a la frontera. Sent, amb dolor estremidor que la lacera, l’enfebrosida veu que es mustia: -No t’he esperat set anys i un dia, mes t’he estimat tota la vida!

Carles Subiela: té preu la Llibertat?

TÉ PREU, LA LLIBERTAT? Uns nens mimats tenen ocells engabiats. Un vianant paga per ells i els va soltant. -Per què ho va fent? -Anys al penal i era innocent. Hui reviscole fent-me el regal que els bese i volen. Als xiquets els ha envaït la tristor, s’han penedit. -Tinga, senyor, els seus...

Carles Subiela: Batiste

BATISTE EL POLIT Per la fam cega d’un temps sever, els tocà fer de llauradors i constructors amb pedra seca. Per l’ancestral desig de terra, maça i perpal, aterrassaren l’esquerpa serra i arbres plantaren. De les entranyes de les muntanyes més costerudes, sens més ajudes que mans calloses i poderoses, hi hagué oliveres retorçudes i garroferes gegantudes de...

Carles Subiela: El Roser

EL ROSER El cavaller lloa el treball del jardiner: -No he olorat mai roser tan bell. Vull-ne un pomell! -Cull-ne una i prou! -Vull l’hort sencer! -Aquest jardí és de tots. Mou lluny, mercader d’ego mesquí! -Vindré a la nit! -Vetlant i erguit em trobaràs! -Doncs, t’abatré! -Potser perdré, mai guanyaràs!
X