Josep Mª. Jordán: L’abraç de la Transició

LLETRES D’HORABAIXA

L’ABRAÇ DE LA TRANSICIÓ

Josep Mª Jordán Galduf

 

La notícia de la mort de l’artista valencià Juan Genovés i la imatge d’una de les seues obres més simbòliques, L’abraç, remouen els meus records del temps de la transició a la democràcia i em fan reflexionar també sobre la situació actual del país. Mire les diverses figures humanes d’aquell quadre, amb les vestimentes pròpies de l’època, plegades les unes amb les altres en senyal d’alegria i d’il·lusió, i em ve a la ment el taller de serigrafia de Pepe Llopis a Llíria, prop de l’estació, que en aquells període reproduïa les pintures dels artistes d’avantguarda més compromesos en el canvi polític.

            Com Juan Genovés, també jo vaig pertànyer aleshores al Partit Comunista del País Valencià. Un partit que atragué durant la transició una part molt significativa de les forces de l’art i la cultura. El quadre L’abraç el va pintar Juan Genovés el 1976 arran d’un encàrrec que li feren per a la campanya a favor de l’amnistia dels presos polítics antifranquistes, i ell mateix va estar empresonat uns dies per fer aquell treball. Era una abraçada col·lectiva per a mostrar la força de la unitat. Un símbol que ben prompte es va generalitzar per a representar la necessitat de la germanor i la conveniència de tancar tot tipus de ferides a favor d’un projecte comú.

            En una entrevista recent, Juan Genovés va assenyalar que, desafortunadament, l’abraçada de la transició va durar poc de temps. En realitat, la transició va ser un procés molt difícil al nostre país. El feren possible les condicions socioeconòmiques i culturals d’Espanya i el seu entorn, que propiciaven el canvi cap a la modernitat davant unes poderoses forces en sentit contrari. No oblidem que, enmig d’una crisi econòmica ben profunda, hi havia el terrorisme i les veus catastrofistes (provinents de distints sectors) que amenaçaven l’estabilitat. De fet, la transició només pogué prosperar per l’alçada de mires d’algunes de les figures polítiques més representatives i carismàtiques del país.

            També ara necessitem estar junts per a superar una difícil situació de crisi sanitària i econòmica ocasionada per la pandèmia del coronavirus. També ara caldria fondre’s en una abraçada col·lectiva com la que projecta Juan Genovés en el seu simbòlic quadre de 1976. Però també ara hi ha qui propicia la divisió i la confrontació enlloc del diàleg i el treball col·lectiu. També ara hi ha qui fomenta una atmosfera de crispació i agra tensió davant la prioritat d’una unitat d’acció en el quefer públic. Em dol tot això, i no sé si hem aprés prou de la lliçó que ensenya L’abraç de Juan Genovés: la necessitat constant d’una solidaritat col·lectiva i fraterna.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here