Josep Mª. Jordán: Fragilitat i valor humanitari

LETRES D’HORABAIXA
FRAGILITAT I VALOR HUMANITARI
Josep  Jordán Galduf

Acaba la segona setmana de confinament i les autoritats han acordat estendre
l’estat d’alarma en el país fins a l’11 d’abril. Tot el món ho hem assumit com una
restricció necessària i estem tractant de col·laborar d’una forma prou disciplinada.
La cisi sanitària que vivim aquests dies com a conseqüència del coronavirus està
intensificant la nostra sensació de fragilitat. Tants malalts, tantes defuncions, tant de
patiment. Després estan els efectes econòmics i socials, amb la brusca caiguda de
l’activitat productiva i l’ocupació laboral. Temporalment, és clar, però de manera tan
àmplia i rotunda.
I enfront de tot això, cal tindre solidaritat i molt de valor. No perdre l’esperança.
Com diu un bon amic jesuïta, Toni Català: «si donem cabuda a discursos de
pessimisme, alimentarem dinàmiques de tristor i la desolació augmentarà».
Les autoritats estan fent tot el que poden en l’àmbit sanitari, que és prioritari. I
estan utilitzant les institucions nacionals i europees davant l’amenaça d’una gran
recessió econòmica. Amb la confiança que aconseguirem superar més prompte que tard
aquesta imprevista i greu crisi sanitària i social. Una crisi que, de sobte, ha colpejat la
nostra seguretat i supèrbia col·lectives i ens ha fet reflexionar sobre la nostra forma de
viure i les nostres prioritats.


Un amic de la Universitat m’envia una correu i m’informa que una companya
nostra s’havia contagiat i acaba de faltar. Em parla de la tristor que manifesten els
carrers dels pobles i les ciutats, però també de la bellesa que transmeten les distintes
mostres de solidaritat de la gent. Tant de bo, diu, que això ens ajude a trobar unes
formes de vida més humanitzades (allunyades de tant de consumisme i individualisme) i
uns objectius públics no obsessionats en les macromagnituds comptables.
Pense com ell. L’experiència de la fragilitat i la vulnerabilitat hauria d’aportar-
nos una bona lliçó per a reorientar convenientment el nostre estil de vida. Si som fràgils
i vulnerables cal tindre més cura els uns dels altres. Cal reconstruir i mimar un Estat de
Benestar que done una bona resposta a les necessitats públiques (en matèria de sanitat,
educació i altres) en benefici de la solidaritat i la cohesió social.
A la fi, les adversitats se superen millor en el context d’una societat justa i
cohesionada. Ben equipada de serveis públics (com els referits). Això redundarà en més
solidaritat davant la nostra fragilitat i vulnerabilitat. La bona amiga que ha faltat, Dulce
Contreras, era una gran professora i servidora pública.
Ara és temps de patiment, però també d’aprenentatge. Temps d’agraïment per a
tots els servidors públics que s’ocupen d’atendre les exigències sanitàries i de seguretat
en les actuals circumstàncies. Temps per a mantindré activa la nostra sensibilitat
pensant en tots aquells que ens envolten (família, veïns, comunitat). Temps de fragilitat
a flor de pell, però també de gran valor humanitari.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here