Josep Mª Jordán: L’esperit solidari de la riuada

LLETRES D’HORABAIXA

L’ESPERIT SOLIDARI DE LA RIUADA

Josep Mª Jordán Galduf 

 

Som només al principi d’un confinament inevitable que s’allargarà, com a mínim, un parell de setmanes més abans de poder millorar la situació d’emergència sanitària que ara vivim com a conseqüència del coronavirus. 

Les autoritats ens demanen una actitud de col·laboració i coresponsabilitat cívica. Una actitud solidària com la que ha emergit en altres grans ocasions crítiques que ha patit la nostra societat en el passat. Per exemple, en la riuada del 1957 en què hi hagué que retirar el fang i va haver tanta ajuda dels uns als altres davant necessitats humanitàries ben diverses.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha comparegut recentment per a demanar als valencians unitat per a superar aquesta crisi. I ha apel·lat a aquell esperit solidari que va demostrat el nostre poble en la riuada del 1957 a València, o en la “pantanà” del 1982 a Tous, o en la Dana del passat mes de setembre a la Vega Baixa.

Un esperit solidari que ara comprovem en el treball extraordinari que està desplegant el personal sanitari atenent les demandes que reclamen els nombrosos malalts. En el personal docent que tracta d’ajudar els joves estudiants quan han de seguir les seues tasques educatives a casa. En les famílies que s’han de reorganitzar per atendre les exigències del confinament a les nostres llars. En els col·lectius ciutadans que ajuden als majors en les actuals circumstàncies. En les persones que han donat i estan donant sang. En els restaurants que envien menjar als hospitals. En les institucions caritatives i algunes pensions i hotels que han obert les seues portes a persones sense sostre. En les mateixes autoritats públiques que s’aboquen al seu treball de forma sacrificada i responsable (la Consellera de Sanitat, Ana Barceló, seguí al peu del canó de la gestió de la crisi sanitària el diumenge passat malgrat que eixe dia va faltar sa mare, d’avançada edat). 

  Un esperit solidari que podem tindre cadascú de nosaltres en la nostra vida quotidiana tot seguint les indicacions de les autoritats públiques. I cooperant els uns amb els altres per tal de fer d’aquesta una situació menys penosa i més creativa. Tot eixirà bé, segur. 

Com diu la cançó Todo va a ir bien, del cantautor Luis Guitarra: “Mientras haya un horizonte en esta tierra, /mientras no pierdas las ganes de reír, /mientras brille en nuestro cielo alguna estrella, /no te rindas, no te canses de vivir. /Todo va a ir bien… /Hay ventanas en mitad de mi ciudad, /hay palabras en el aire, que nos hacen confiar. /Y certezas que nos dan la libertad, /que nos hablan de utopías, que contagian valentía, /que nos muestran un camino por andar. /Todo va a ir bien… /De algún modo sé que todo va a ir bien”.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here