Arxiu Municipal: l’epidèmia de grip espanyola en 1918

LA GRIP ESPANYOLA DE 1918

Fa un poc més de 100 anys de la coneguda com Grip espanyola (anomenada així perque només la premsa espanyola informava de la mateix quan la resta del món estava pendent de la Gran Guerra). A Espanya es coneixia amb el nom de “La Cucaracha”.

La primera víctima d’aquella epidèmia de grip, va ser un soldat estatunidenc destinat a Kansas morint el 8 de març de 1918. Amb la intervenció d’Estats Units a la Primera Guerra Mundial va portar l’epidèmia a Europa, donant-se els primers casos a França en abril i com no a Espanya un mes després.

Llíria va començar a patir casos a partir del mes de setembre forçant a la suspensió de la Fira i Festes de Sant Miquel d’aquell any.

Aquella grip va matar arreu del món entre 50 i 100 milions de persones, siguent una de les grips més virulentes de l’època contemporània.

NO OBSTANT AQUELLA GRIP NO ÉS GENS COMPARABLE AMB L’ACTUAL NI ELS AVANÇOS MÈDICS SÓN ELS MATEIXOS QUE CENT ANYS ENRRERE, PER FORTUNA.

Fragment d’una carta que envia la mare de José Durán al seu fill informant-lo sobre les morts de grip a Llíria i preocupant-se per la salut del seu net Pepin (primogènit de Durán).

(Llíria, 21 d’octubre de 1918)
«… me dices que Pepín sigue delgado aun es pronto pero sobre todo lo que has de procurar es que esté bueno. Aquí sigue la enfermedad con todo su apogeo hoy dicen han muerto 7 no tocan campanas y los entierran enseguida.»

AMLL. Fons José Durán Martínez.

 

Per si algú a casa, li interessen els temes de l’Arxiu Municipal, passem enllaços d’articles escrits pel col·laborador de LaVeudelLíria, Carles Asensi, relacionats amb temes històrics per passar un diumenge confinat a casa. (Fes clic en l’enllaç blau)

Carles Asensi: La vesprà en la que Llíria es va ofegar: La gran tempesta del 28  de setembre de 1949.

“El día de San Miguel fue para Liria un día de luto, muy triste, sin luz, sin músicas ni procesión, que hubo que aplazar.”Les generacions llirianes actuals, o la majoria d’elles no han viscut episodis d’inundacions ni de catàstrofes que hasquen afectat a la ciutat de Llíria, però altres encara recordaran la vesprada – nit d’aquell 14 d’octubre de 1957, el dia e la riuà de València, i menys gent recordarà la vesprada del dia de la Baixà de 1949, en que a Llíria van caure 165 litres per m² en tant sols dues hores.

Carles Asensi: L’atracament del Banc Biscaia Llíria. 

De pistolers, cotxes i diners. Tot va començar al matí del dissabte 6 de maig de 1933.

El matí d’aquell divendres, res tenia de particular en Llíria, com cada dia la gent feia la seua vida, acudia a les botigues, al treball, i com cada dia, la sucursal del Banc de Biscaia de Llíria, situada en la Plaça Blasco Ibàñez, obria les portes als clients com era de costum, a primera hora.

En dita plaça, sobre les 10:30 hores van baixar de l’automòbil tres dels ocupants, quedant-se un a l’interior junt al conductor. Els tres que havien baixat del taxi, després d’intercanviar paraules amb un altre home que els esperava en dita plaça, van entrar tots junts a la Sucursal del Banc de Biscaia de Llíria, això sí, ho feien empunyant cadascú una pistola en cada mà.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here