Fina Pérez: Pura Cubells, el feminisme és un viatge que paga la pena

PURA CUBELLS MARTÍNEZ. EL FEMINISME, UN VIATGE QUE PAGA LA PENA.

Pura Cubells Martínez ha complit ja 94 anys.

Va arribar a Llíria, des del seu Alcublas natal, després de la guerra civil, “la hermana de mi padre, que ya vivía aquí, fue la que insistió, había más futuro. Y aunque mi madre era reacia a salir de Alcublas, nos vinimos, mis padres y los tres hermanos, y mira, los tres nos casamos aquí”; i ací va assistir a l’acadèmia Almi i va estar a punt de presentar-se a unes oposicions per a Hisenda, però era dona i no la van deixar per si se n’havia d’anar lluny. I es va quedar, va formar una família, i no ha deixat mai de lluitar. 

En els anys 50-60-70 de segle passat, Pura formava part del que aleshores s’anomenava classe social benestant de Llíria. Però ella sempre va tindre la seua pròpia identitat, el seu propi pensament, la seua pròpia manera de concebre el món i la societat en què vivia.

Tant és així que des de pràcticament el principi, Pura va formar part del Movimiento Democrático de Mujeres (MDM) que a València es va crear en 1969-1970 (Moviment Democràtic de Dones). Al MDM va fer amistat amb Rosalia Sender, impulsora de l’associació i membre del Comitè Central i Executiu del PCPV entre 1976 i 1982, una amistat que ha perdurat en el temps.

El MDM era una organització sorgida a mitjans dels anys seixanta, de caràcter plural, en la qual es va aconseguir integrar tant a catòliques progressistes com a militants de l’esquerra radical al mateix temps que diverses generacions de dones, de diferents professions, treballadores, estudiants, professores, sindicalistes, mestresses de casa. Totes elles es van organitzar i van consolidar col·lectius de dones per molts pobles.

Gràcies al MDM les dones van guanyar visibilitat en el moviment d’oposició al franquisme, van ser pioneres en la gestació del moviment veïnal, essencials en l’expansió de el moviment feminista i determinants a l’hora de denunciar el masclisme dels partits i comprometre a les organitzacions d’esquerra amb la lluita feminista. Van utilitzar les associacions de veïns, un lloc molt actiu en aquells anys finals del franquisme, però també van utilitzar totes les estructures que van poder per realitzar accions en barris, com per exemple, les parròquies. I tot això amb l’objectiu de solucionar les necessitats reals de les dones, a la recerca de la igualtat.

Bé, doncs,  ja des de la primera meitat dels anys setanta ens trobem a Pura involucrada en els moviments socials i feministes: Associació de Veïns de Llíria i el MDM.  I, a la primera meitat dels vuitanta Pura, juntament amb un grapat d’altres dones de Llíria, van crear un altre grup, aquest cop local, que simplement es deia així Grup de Dones de Llíria. Les seues inquietuds també la van fer afiliar-se a un partit polític, i ha sigut integrant de les candidatures municipals en més d’una ocasió.

 

Al Grup de Dones de Llíria, Pura era la més gran de totes i és molt destacable que una dona que va viure una guerra en un poble xicotet, que després va viure la postguerra ací, a Llíria, en una època en què la dona no era considerada, no era tinguda en compte, no tenia drets, no podia …. no podia tantes coses!!, és molt destacable que una dona amb una vida socialment còmoda, fera un pas endavant, i eixe pas fora per la igualtat, “porque para mi ser feminista es defender los derechos de las mujeres y luchar por ellos” com confessa ella mateixa.

 

Els anys li van fer canviar les activitats, però no les seues inquietuds i conviccions. Si abans militava activament en associacions feministes, veïnals o polítiques, després ho faria en l’associació de persones jubilades, fent teatre o organitzant la biblioteca, però sense oblidar mai les seues idees, les seues inquietuds perquè “las mujeres hemos conseguido mucho, pero aún queda mucho”.  I avui en dia, acabats de complir els 94 anys, “si pudiera, iría  la manifestación del domingo, claro que sí”, utilitza el telèfon mòbil en el qual té posades les alarmes per a les pastilles, rep whatsapps, continua llegint, però ara en un llibre electrònic, «no sabes lo bien que va” o veient la tele per estar assabentada de l’actualitat, fa tasques de punt o ganxet, «ultimamente he terminado unos calentadores para mi nieta y estoy trabajando en un tapete para la mesa», pintant «no sé si terminaré el cuadro que tengo empezado, la vista no me acompaña, pero tengo que ir al oftalmólogo, a ver si me pone más dioptrias y puedo terminarlo”, conversant de tot amb qui s’acosta a fer-li una visita i cuidant les seues plantes i flors, amb les que gaudeix i se sent feliç.

Qui li va influir perquè el seu pensament fóra el de la igualtat?, Pot ser una mestra de la república, Consuelo Nicolau, de la qual alguna vegada ella parla, o pot ser una tia, de la qual porta el nom, Purifiación Cubells Silvestre que va ser empresonada i condemnada al acabar la guerra civil. O simplement va ser la seua experiència personal i el fruit de la reflexió sobre el que passava en l’època que li va tocar viure. 

Fora com fora, aquest és un viatge de moltes dones que, com Pura, han obert camins; dones que van lluitar en els moments més durs i a les quals devem els drets que avui tenim. Unes dones que, com Pura, ens demanen que seguim lluitant, sense fer un pas enrere. 

Un viatge que paga la pena recordar, compartir i difondre.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here