Josep Mª. Jordán: Pregària per Europa (1ª Part)

LLETRES D’HORABAIXA

PREGÀRIA PER EUROPA (1ª Part)

Josep Mª Jordán Galduf

 

Europa ha representat per a moltes generacions d’espanyols (i molt particularment per a la meua pròpia) un somni d’unitat i benestar, de pau i estabilitat, de llibertat i economia social de mercat. Un somni que, en la pràctica, va inspirar un projecte d’integració supranacional que ha resultat molt beneficiós per al conjunt del continent des del llançament als anys cinquanta del segle passat.

Aquest projecte, tanmateix, no passa a hores d’ara per un bon moment. Durant els últims anys, especialment des de la gran recessió de 2008 a 2014, s’ha produït una gran distància entre el somni i la realitat (tal com vaig contar en el meu llibre Europa: el somni i la realitat, publicat el 2013). 

En efecte, darrerament ha emergit una Europa fragmentada i desmoralitzada, una Europa on ha avançat el nacionalisme i el populisme. Hi ha un notable desencís ciutadà, i s’ha debilitat la credibilitat en el projecte comú de la Unió Europea (UE). El Brexit, que acaba de consumar-se el 31 de gener passat, n’és un exemple. Però, per fortuna, també sembla un cas extrem i aïllat. 

Com superar aquesta situació i adreçar els passos cap a una major esperança en el futur del projecte europeu? 

 

La Unió Europea és en el present (tant o més com ho va ser en el passat) un projecte imprescindible per a cadascun dels països que la formem. Més encara enfront dels reptes que presenta un món globalitzat. Un projecte de democràcia i gestió compartida dels problemes comuns sota el lema d’unitat en la diversitat. Certament, no és un projecte gens fàcil de gestionar, ja que en el temps ha anat assolint una major dimensió i complexitat i hi ha grans desafiaments i problemes a la vista. Però tampoc s’han d’oblidar els notables els beneficis que s’hi han aconseguit fins ara. 

¿No s’ha produït una empenta en el desenvolupament deleuropa nostre país, les darreres dècades, de la mà de la integració en la Unió Europea? ¿No ha implicat això un esforç d’ajust i modernització econòmica i social, que ha comptat amb una ajuda estructural per part de la UE? Una ajuda que fou dissenyada per promoure la convergència (en benestar) dels països més endarrerits amb els països més avançats d’Europa. 

Com déiem, la UE no passa a hores d’ara per un bon moment, però, així i tot, el balanç del projecte és summament positiu. Considerem-ne només tres exemples de ben rellevants per a nosaltres: 1) el projecte Erasmus que ha intensificat la mobilitat estudiantil entre països europeus i ha creat les condicions per a generar una autèntica ciutadania europea; 2) la política regional que ha bombejat recursos financers a les zones més pobres de la UE i n’ha potenciat el desenvolupament autònom; 3) la política d’ampliació, que de primer permeté l’acollida en la UE dels països mediterranis (entre els quals Espanya) i després dels països de l’Europa de l’Est i l’antiga Iugoslàvia.

Per què recentment ha augmentat el nacionalisme i ha disminuït el suport popular al projecte europeu? En són moltes les causes, però una de les més importants, en opinió d’Antón Costas, és la manca d’un contracte social europeu que oferisca protecció als ciutadans i als territoris de la Unió enfront dels riscs que presenten els actuals canvis econòmics, tecnològics i demogràfics.

Certament, les necessitats socials van quedar un poc desateses arran de l’anterior crisi econòmica, i això ha llastrat la legitimitat del projecte europeu. Ara cal, per tant, avançar en una política de cohesió social i territorial de manera complementària al grau assolit d’integració econòmica, i millorar al mateix temps l’esquema d’organització política i institucional de la Unió. 

Seguirem aquesta reflexió la propera setmana. Una reflexió que alhora vol ser una pregària per Europa. Una pregària compartida amb tots vosaltres. 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here