Dijous s’estrena «Resistir és vèncer», el documental que rescata el Patrimoni bèl·lic de Llíria

Dijous dia 5 desembre s’estrena el documental: RESISTIR ÉS VÈNCER. PATRIMONI BÈL·LIC DE LLÍRIA.

L’Ajuntament de Llíria, a través de l’Arxiu Municipal, estrenarà el proper 5 de desembre de 2019 el documental coproduït junt a Faules Produccions i La Veu de Llíria,  amb el títol de “RESISTIR ÉS VÈNCER. PATRIMONI BÈL·LIC DE LLÍRIA”. Un documental de 50 minuts que convida a conèixer el patrimoni arqueològic de la Guerra Civil que Llíria alberga tant al terme com al seu nucli urbà com nius de metralladores, l’aeròdrom de Carrasses, el polvorí, o els refugis són els protagonistes d’este documental de 50 minuts. .

L’audiovisual és la culminació d’un treball que va començar ara fa tres anys per iniciativa de la productora audiovisual i el periòdic digital al que es va sumar l’Ajuntament a través de la regidoria de Cultura.

El documental té com a objectiu conscienciar sobre l’alt valor històric de les restes arqueològiques construïdes durant el conflicte bèl·lic, del qual es commemoren el seu 80 aniversari (1936 -1939 – 2016-2019), i de com ens ajuda a interpretar i conèixer quin paper va jugar Llíria durant la guerra i com es va viure a la nostra ciutat.

Segons Carles Asensi, de l’Arxiu Municipal: «Cinc mesos després del colp d’estat de juliol del 1936, el govern de la República decideix construir al pla de Carrasses de Llíria, un camp d’aviació des d’on poder canalitzar distintes operacions militars.
El 1938, amb la caiguda de Terol i el posterior avanç de l’exèrcit revoltat, el front s’estanca amb la Línia XYZ a Viver a tant sols 30 kilòmetres de Llíria.

La defensa de l’aeròdrom és essencial i tots els esforços es concentraran en que aquest no siga destruït. Comencen les tasques de fortificació de punts claus en el terme de Llíria i amb la mateixa entrega comencen a construir-se refugis antiaeris en la població».

 

Al documental col·laboren experts en patrimoni bèl·lic, historiadors, alguns d’ells de gran reconeixement en matèria aeronàutica i militar, els arqueòlegs municipals i altres divulgadors de patrimoni local com Manolo Sánchez, altre impulsor del projecte, o Carles Asensi,  Xavi Vidal, Vicent Escrivá, Paco Rozalen o Miguel Fernández.

Destaquen els casos de Jordi Romero Màñez, historiador edetà autor de l’obra “Paisatges de Guerra. La rellevància de Llíria en la defensa de València” i el de Blas Vicente Marco, un dels majors investigadors en operacions militars del Front de Terol i Llevant i en aeronàutica militar, autor de nombroses obres i articles en revistes de divulgació.

 

Amb aquest projecte divulgatiu dirigit per Cristina Vergara Sequeiro, es pretén complementar el cicle de documentals referents a la Guerra Civil a Llíria que van encetar “Llíria: La solidaritat d’un poble”(Escrivà, C. Tarín, S. 2017), que replega els testimonis dels xiquets i xiquetes d’El Escorial refugiats al municipi durant els anys de la Guerra Civil; i “La Guerra Civil a Llíria” (Ablaoui, O. Sancho,S. 2019) que recull els testimonis directes de veïns i veïnes de Llíria que van viure en la seua pròpia pell la quotidianetat de la Guerra.

L’estrena del documental serà el dijous 5 de desembre, a les 19:00 hores al Cinema de la Unió Musical. L’entrada és gratuïta.

En acabar la projecció, tindrà lloc una taula redona on experts compartiran les experiències i opinions sobre la importància de conservar aquest patrimoni arqueològic.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here