Llíria a través dels ulls de José Durán. Inaugurada l’exposició amb la presència de nombrosos llirians

LLÍRIA (1900-1939) A TRAVÉS DELS ULLS DE JOSÉ DURÁN

Inaugurada l’exposició amb la presència de nombrosos llirians

 

                                                                          

                                                                                        Francesc Rozalén Igual

                                                                                                      Carles Asensi Torres

 

El dimecres 18 de setembre s’inaugurà a Ca la Vila l’exposició “Llíria (1900-1939) a través dels ulls de José Durán”. L’acte comptà amb la presència de nombrosos llirians que ompliren la sala de plenaris de l’Ajuntament, així com una àmplia representació de la família Durán i de regidors de la Corporació Municipal. Primerament tingué lloc una conferència explicativa de l’exposició a càrrec dels comissaris Francesc Rozalén i Carles Asensi. També intervingué en nom de la família Durán la seua néta, Marina Climent, l’arxivera municipal i també comissària de l’exposició, Susana Vicent, l’alcalde de la ciutat, Manuel Civera i el regidor d’Insfraestructures Educatives i Ensenyaments Artístics, Francisco Garcia. En aquest  acte també es féu donació a l’Arxiu Municipal de més documentació que conservava la família Durán.

L’exposició ubicada a Ca la Vila es podrà visitar fins el 30 de setembre. El seu objectiu principal és  mostrar com era la Llíria dels primers quaranta anys del segle XX vista a través de tota la documentació gràfica i escrita que el metge i cronista Durán recollí al llarg de la seua vida. Un personatge que visqué una època en què la societat tradicional lentament anava canviant i evolucionant cap a una societat més moderna. Un testimoni excepcional d’un temps en què la saviesa la conservaven les persones més majors.  Aquest llegat documental cedit per la família Durán a l’Ajuntament de Llíria està custodiat a l’Arxiu Municipal des de 2001 i ha servit per a enriquir considerablement el fons del que era considerat un dels arxius locals valencians més rics. 

Vista panoràmica de Llíria les primeres dècades del segle XX. Foto Domingo Uriel. Fons José Durán. AMLL.

L’exposició exhibeix més de tres-centes imatges i una àmplia selecció de documentació escrita procedents majoritàriament del Fons Fotogràfic i Documental de José Durán. Així, es mostra una gran varietat de fotografies antigues, moltes de les quals poc conegudes, amb una bona selecció de documents antics i moderns, llibres, revistes, notícies de premsa, fullets i escrits de la cultura popular, objectes personals de Durán…i, per descomptat, textos dels seus escrits amb les opinions personals.

Vista parcial de Llíria des de Santa Bàrbara (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

L’exposició se centra en els primers quaranta anys del segle XX a Llíria, una època caracteritzada per importants canvis econòmics, polítics i socials. La mostra està estructurada en set blocs cronològics i temàtics amb els seus apartats històrics i les corresponents característiques que recullen la diversitat de materials que s’exhibeixen. En aquests blocs es tracten aspectes com la vida i obra de José Durán, el contingut del seu Fons Documental i aspectes de la vida a Llíria durant la   Restauració, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil. També en cada bloc hem prioritzat el tractament d’aquells temes més destacats o que més incidència tingueren en la vida quotidiana dels llirians.

José Durán als 29 anys (1915). Foto Família Durán Bort.

Durant aquest llarg període de 40 anys hi ha una sèrie de temes que preocuparen especialment als llirians i que apareixen en quasi tots els blocs temàtics. El més important fou la reivindicació lliriana perquè es construïra un pantà al riu Túria, en concret a Benaixeve,  per tal de portara l’aigua a les terres de l’extens secà de Llíria. Ja des de la primera dècada del segle XX l’enginyer llirià José Marqués Gil començà a treballar en el tema. Durant els anys vint els llirians intensificaren la reivindicació del pantà en una dècada de crisi econòmica per a Llíria,  la qual perdé uns 1.200 habitants com a conseqüència de ser una dècada de sequeres i de caiguda en picat de la principal font d’ingressos: la producció de raïm pels efectes de la plaga de la filoxera. En 1900 Llíria era un dels principals centres viticultors valencians i elaborava 12 milions de litres de vi que es dedicaven majoritàriament a l’exportació. En 1924 aquesta  producció s’afonà un 85%. Per això durant els anys vint s’uniren els terratinents, grans propietaris i llauradors llirians demanant a les autoritats l’inici de les obres del pantà. Però no fou fins la Segona República quan es van iniciar les obres del tan desitjat pantà de Benaixeve que portaria el nom de Blasco Ibáñez. L’acte d’inauguració de les obres celebrat el 6 d’abril de 1932 comptà amb la presència de nombrosos llirians, les dues bandes de música locals  i de les primeres autoritats de l’Estat: el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, el president del Govern, Manuel Azaña, i el Ministre d’Obres Públiques, Indalecio Prieto

Vista parcial de Llíria on s’observa al fons la construcció de les escoles de Sant Vicent. La fàbrica de Ríos encara no existeix (finals dels anys vint). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

Un altra vella reivindicació dels llirians que s’arrastrà des de principis del segle XX era la necessitat de substituir les antigues escoles públiques disperses pel nucli urbà i que la premsa de l’època considerava “vetustas y repugnantes”. Hi havia dos aules de xiquets  amb 115 i 85 alumnes cadascuna i una altra de xiquetes més reduïda. A part també hi havia una gran quantitat de xiquets sense escolaritzar. Per tot això s’exigí la construcció d’un nou col·legi i s’organitzà una comissió de veïns per pressionar a les autoritats. El 1925 l’Ajuntament oferí al Ministeri els terrenys per a construir-les i costaren 42.741 pessetes. El pressupost d’alçar els dos grups escolars fou de 556.000 pessetes però en vista que passava el temps i l’Estat no començava les obres, l’Ajuntament volgué aportat voluntàriament 139.000 pessetes (el 25% del pressupost) per tal d’accelerar la seua construcció. Finalment les obres començaren en 1928 i el col·legi s’inaugurà durant la República. 

Venda de forques i utensilis agrícoles al carrer de la Puríssima durant la fira de Sant Miquel (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

Però l’exposició, a través del llegat de José Durán, també mostra múltiples facetes de la vida de Llíria durant aquesta  època: l’expansió urbanística amb l’apertura de nous carrers, els comerços del poble, la indumentària dels llirians, l’etapa de la República i la reivindicació d’un estatut d’autonomia, la vida a Llíria durant la Guerra Civil com a poble de la rereguarda… 

Músics de la Unió Musical a l’estació del tren de Llíria abans d’iniciar el viatge a Bilbao per a participar en el Certamen Nacional de Bandes (24-07-1919). Arxiu Unió Musical de Llíria.

L’exposició dedica una part important a mostrar l’activitat cultural, social, festiva i de la vida quotidiana, és a dir, tots aquells aspectes que a poc a poc van forjant la identitat lliriana. Pràcticament tota l’activitat cultural a Llíria la desenvolupaven les dues  societats musicals, amb els concerts i certàmens de les seues bandes de música, l’activitat frenètica dels seus teatres i quadres artístics amb les representacions de sarsueles, betlems, sainets, comèdies… i també amb les projeccions de cine. No debades els dos teatres de Llíria també utilitzats com a sales de cine foren pioneres en la divulgació del cine mut i després del sonor a partir de 1930. 

Cartell que anuncia la representació de la sarsuela El Rey que Rabió al teatre de la Banda Primitiva el 05-07-1936. Fons J. Durán. AMLL.

La rivalitat històrica de les dues societats musicals també es mostra a través de la participació en certàmens i en la competència dels quadres artístics plasmada en  una de les sarsueles més estimades i representades pels llirians: El Rey que Rabió, una sarsuela amb una música brillant i amb una història que havia calat en el poble. Les dues societats musicals es ficaren en una guerra per veure quina de les dues presentava un millor espectacle, amb decorats i vestits més luxosos. En 1936, abans d’iniciar-se la guerra, el quadre artístic de la Unió Musical representà aquesta sarsuela 17 vegades i sempre  amb el teatre ple. Per la seua banda, la Primitiva la representà 13 vegades i també amb el teatre ple.  

Banda Primitiva el 22-11-1909. Fons J. Durán. AMLL.
La Banda Unió Musical davant l’Ajuntament de Bilbao quan participà en el Certamen Nacional de Música el 1919. Fons J. Durán. AMLL.

Però l’eterna rivalitat entre les dues parts del poble també es manifestava a través de les festes de les confraries del Remei i de la Puríssima i en el culte a les seues imatges. Els primers eren coneguts com «els de la bleda» i els segons com «els de la col». Tot el que suposava una millora per a un bàndol no podia quedar sense contestació a l’altra part, i per aquest motiu era necessari neutralitzar els esforços dels rivals fent un obra encara més espectacular. Per això, quan La Cort de Maria inaugurà el setembre de 1924 una capella per a la Puríssima construïda a l’església de Sant Francesc, els del Remei reaccionaren ràpidament per neutralitzar aquest èxit i construïren a l’església de l’ex-convent trinitari un camaril per a la imatge de la Mare de Déu, la primera pedra del qual es col·locà el 7 de febrer de 1925.  Aquest aspecte també està recollit a l’exposició. 

Rogativa de Sant Vicent (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

Un altre tema que es mostra a l’exposició són la romeria i la fira de Sant Miquel, una de les més importants i participatives de les comarques veïnes i de l’Horta de València. La romeria no era solament un fenomen religiós o festiu sinó també econòmic. I així ho podem comprovar en les imatges que s’exposen, on la fira, ubicada a les principals places de Llíria, oferia una gran varietat de productes per a una societat rural.   

Processó del Divendres Sant passant per davant de la farmàcia de Mariano Durán situada a la plaça Major (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

La Setmana Santa també està present a l’exposició amb imatges de gran bellesa plàstica en els desfiles de les processons de les confraries de la Sang i de la Mare de Déu dels Dolors. Altres festes que es mostren són les entrades de bous amb imatges bastant desconegudes de principis del segle XX.

Mercat del dijous a la plaça Major (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Foto propietat de J. Vicente Soriano.

El tradicional i antic mercat dels dijous que se celebra a la plaça Major també està present a l’exposició amb imatges bastant desconegudes. Tampoc hem volgut oblidar escenes dels jocs populars, els venedors ambulants o els oficis artesanals, així com una selecció de personatges que mostren la indumentària típica de les classes populars: els homes amb la brusa negra o de color i els típics mocadors al cap o bé una gorra. Les dones amb la falda llarga fins als turmells, davantal, gipó i el cabell recollit amb un topo ben atapit. Els senyorets amb jaqueta, corbata i barret i les «ames» amb vestits llargs de fines teles.

Espardenyers de Llíria confeccionant espardenyes d’espart (primeres dècades del segle XX). Foto Domingo Uriel. Foto propietat de J. Vicente Soriano.

Una altra part destacada de l’exposició és la dedicada als anuncis de publicitat dels comerços tradicionals de Llíria: «Casa Antimo, taller de tonelería y arados», «Taller de  guarnicioneria de Samuel Martínez», «Fábrica de mantas de Rufino Badenas»…  

 

Acabem  aquest llarg bloc amb una selecció de necrològiques de personatges notables de Llíria recollides per Durán i publicades en els periòdics o en les estampetes-recordatoris que s’entregaven en els funerals. En aquest material Durán completava la informació amb curioses anotacions de la vida de la persona difunta o bé amb algun comentari personal o del mateix soterrar,  ja que no cal oblidar que eren considerats uns actes socials. 

Xiquets de Madrid i d’El Escorial evacuats a Llíria a partir d’octubre de 1936. BNE.

A l’exposició també es mostren textos del dietari que Duran escrigué sobre els esdeveniments dels tres anys de Guerra Civil a Llíria i que fins ara no s’havien fet públics. Així, podem conéixer que  membres del govern republicà dormiren a Llíria en 1937 per tal d’evitar els bombardejos quan València era la capital de la República.  

L’actual plaça Major rebé el nom de plaça de la República durant els anys 1931-1939. Foto Oriol. Fons J. Durán. AMLL.

En febrer de 1937 Durán també escrivia el següent: 

“Huyendo de los bombardeos de la Capital (València) la gente se va a dormir a Liria, en tal número que los trenes de la noche parecen los de los días de San Miguel.  

 

També ens conta que en 1938 l’Estat Major de l’exèrcit republicà s‘instal·là en la masia de la Maimona i en el Mas del Capellà;  altres comentaris fan referència als bombardejos que l’aviació italiana féu al camp d’aviació de Llíria i a les masies de l’Espinar, Jutge i Casa de Camp; o la crema de les esglésies i l’intent de llevar les campanes de la Sang…  

Aviadors de l’aeròdrom de Llíria fotografiats a la plaça Major el 1938. ADAR. Arxiu de la Democràcia. Universitat d’Alacant.

Els darrers anys de la Guerra Civil, Llíria es convertí en una ciutat de reraguarda, ja que el front de guerra el tenia el 1938 a menys de 40 quilòmetres, entre les muntanyes de la Bellida i la Salada. Aquesta situació féu que s’alterara  la vida quotidiana de la ciutat amb la presència de nombrosos militars i refugiats que augmentaren el cens d’habitants. Així, per exemple, conta Durán que durant els primers mesos de 1937 hi havia a Llíria 150 aviadors fent pràctiques; en abril de 1938 arribaren a Llíria 1.500 evacuats d’Aragó; en maig arribaren de Madrid 4.000 soldats que foren allotjats a Llíria i alguns pobles veïns, o els 15.000 soldats que hi havia a Llíria i que en març de 1938 marxaren cap a Xelva i Ademús. Durán descrivia així aquest moviment de persones:

 «A partir del 18 de julio de 1938, empezó Liria a vivir intensamente la guerra. Partidors parece talmente el día de San Miguel, de camiones, gente y soldados que hay. Es una caravana de gente la que viene huyendo en mulos o a pie, como puede de Begís, Torás, Segorbe, etc…»

Republicans de Llíria pertanyents al Centre Federal (any 1920). Foto Domingo Uriel. Fons J. Durán. AMLL.

En definitiva es tracta d’una exposició que ens trasllada al que era  una societat tradicional ja desapareguda, a més de completament desconeguda per les jòvens generacions. Una societat que tenia moltes limitacions i penúries i també  moltes desigualtats que mostren una imatge tan diferent de la del món actual.

Entrada de bous a la plaça Major (inicis del segle XX). Foto de l’arxiu de José Prats Navarro.

 

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here