Maria Llibrer: Un Sant Soterrar diferent, una processó històrica

INTENSITAT I EMOCIÓ EN UN «SANT SOTERRAR» DIFERENT.

UNA PROCESSÓ HISTÒRICA

 

Per

Maria Llibrer

Confraressa dels Dolors i de la Sang

 

 

Pensàvem que la pluja arruinaria totes les processons de la nostra Setmana Santa. Confraresses i confrares de les tres confraries de Llíria, la de Jesús en l’Hort i el Sant Calze, la de la Mare de Déu dels Dolors, i la de la Sang de Jesucrist, perdien l’esperença en escoltar les previsions de l’oratge o en mirar al mòbil els percentatges de pluja que s’indicaven per als dies de processó. Tot un any preparant per a no poder acompanyar les nostres imatges, ni desfilar com a penitents. Trages i vestes preparades que es quedaven als armaris.

Finalment, una treva inicial va permetre fer de manera completa la processó de Jesús en l’Hort i el Sant Calze, però la pluja –autèntica benedicció per al camp− no va fer possible la processó del Crist de la Sang, el dijous per la nit, ni la de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres pel matí. I totes les dades de l’oratge apuntaven que tampoc no podríem fer el «Sant Soterrar» del mateix divendres. Al migdia, a l’hora nona, moment de la mort de Jesús, cap a les 15:00 h., la pluja seguia, i semblava donar-li intensitat a eixe moment clau en què Jesús expirà en la Creu:

«Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor fins a les tres de la vesprada: el sol s’havia amagat. Jesús va cridar amb tota la força:

Pare, a les teues mans confie el meu esperit» (Lc 23, 44-46).

 

El cel ennuvolat d’ahir feia reviure aquell dia i aquell moment intens.

I minuts després, la confraria de la Sang anunciava que no hi hauria «Sant Sonterrar». Confraresses, confrares i majorals no podríem acompanyar el cos mort de Jesús. El Prior i la Junta Directiva de la Sang havien anunciat que, a les 20:30 h., es faria una breu processó per l’interior de l’església de l’Assumpció, però que estaria condicionada per l’assistència de gent; fins i tot, es parlava de tancar el temple si confraresses i confrares no acudien.

Però cap les 20:15 h., l’Assumpció, començà a omplir-se de fidels que volien acompanyar el cos de Crist en el Sepulcre. I no només confraresses i confrares de la Sang, membres de les altres germandats, de Jesús en l’Hort, dels Dolors, però també portants de les diferents andes, i altres devots i fidels, i amigues i amics de la Setmana Santa, i de les nostres confraries.

L’afluència de gent fou una sorpresa, i obligava a actuar de forma improvisada. Tot es va organitzar sobre la marxa, però va resultar de gran intensitat i emoció amb la participació de tots. El secretari de la confraria de la Sang va explicar que el Sant Sepulcre faria tres voltes per les naus laterals de l’església; durant una primera volta seria portat pels majorals, als quals corresponia eixe any; però per a les altres voltes es va convidar a confraresses i confrares que volgueren participar en el trasllat. Al mateix temps, com que, pel matí, la Mare de Déu dels Dolors tampoc no havia processionat, anava a acompanyar també –un altre fet històric− el soterrar del seu fill Jesús. El cor de la parròquia de l’Assumpció, dirigit per D. José Alonso, que sempre forma part de les processons, estava també present per donar-li encara més intensitat a un encontre històric.

Entre confraresses, confrares i curiosos dubtàvem de com el Sepulcre podria circular per les naus estretes de l’església. A cop d’ull semblava, no només molt difícil, sinò també una temeritat, conduir l’ampla anda del Sepulcre recentment restaurada, i de més de 6 metres de longitud, pels espais ajustats dels extrems del temple. Però el treball intens i acurat dels portans, i la direcció dels responsables, va fer que les tres voltes resultaren un moment ple d’emocions i de respecte. Tot i la gran quantitat de gent que participava, el respecte i el silenci era total, només trencat pels cants polifònics del cor, que encara augmentaven més la intensitat d’allò que estàvem vivint, i que teníem la sensació de que era exclusiu, únic, històric!

I això es va confirmar també quan unes poques dones es van apropar al Sepulcre per participar en el seu trasllat. No ho podíem creure! Allò que havia sigut impossible durant segles, hui, gràcies a les particulars circumstàncies de l’oratge, d’eixa foscor del cel, va ser possible. En total, un xicotet grup de confraresses, només sis o set, però ja suficients per a donar un testimoni de fe, per donar un testimoni de devoció, per donar un exemple de pluralitat i igualtat en la nostra societat, i per recordar que les dones van estar, sense por i sense complexos, als peus de la creu de Jesús, i en els moments més durs de la seua passió.

Este Sant Soterrar tan particular continuava. Les llums del Sepulcre feien que cadascun dels passos entre els pilars, i els girs de l’anda pels laterals, estrets i sinuosos, on les tulipes s’apropaven perillosament als murs, il·luminaren amb força les pedres sòlides de l’església, i les voltes i les capelles laterals… Tot semblava d’una blanca llum intensa que no era sinò anticipació de la resurrecció del Crist que ara restava mort al sepulcre.

 

 

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here