Maria Llibrer: Restauració i Simbologia del sepulcre de la Confraria de la Sang

 

Divendres sant eixirà el Sepulcre de la Confraria de la Sang a processionar i podrem vore com ha quedat després de la reforma que ha tingut al prestigiós taller de Salmeron, on també es va rehabilitar el crist de Medinaceli i altres figures representatives de l’art religiós espanyol. Mentre, Maria Llibrer Taroncher, estudiant d’història de l’Art i Confraressa de la Sang i els Dolors, ens parla sobre la iconografia de la imatge del Crist jacent. Este és el seu article:

RESTAURACIÓ I SIMBOLOGIA DEL SEPULCRE DE

LA CONFRARIA DE LA SANG DE LLÍRIA

Per

Maria Llibrer Taroncher

Podem dir que al llarg de la seua història, la Confraria de la Sang de Llíria ha tingut tres sepulcres: el primer, datat del segle XV, anterior a la fundació de la mateixa Confraria, que pertanyia a l’antiga germandat de Jesucrist, que tenia la  seu a l’Església del Bon Pastor. Aquest sepulcre, que incloïa un Crist articulat pels braços, es va fer servir, i va processionar, fins a principis del segle XX. En segon lloc coneguem l’existència d’un nou sepulcre que va ser construït en 1912, que va ser cremat a la Guerra Civil, del que queda algun testimoni fotogràfic; i finalment el que avui en dia encara ix als carrers de Llíria cada Divendres Sant en la processó del Soterrar que organitza l’esmentada confraria, i que es va elaborar seguint en bona part les característiques de l’anterior.

DIGITAL CAMERA

Quant la confraria decideix la construcció d’un nou sepulcre, a principis de la dècada de 1940, en principi es van encomanar tres projectes de diferents obradors imatginers valencians (Inocencio Cuesta, Vicente Bellver i escultor Royo), però el preu de les tres propostes (que anaven de les 18.000 a les 35.000 pessetes), suposaven una despesa difícil d’assumir per la confraria.

Aleshores, la confraria decideix presentar tres projectes nous amb preus més ajustats (d’entre 14.000 y 15.000 pessetes), i es planteja, en un interessant caire democràtic –que sempre ha estat present a la confraria−, i com si fòrem a la Florència renaixentista del segle XV, una mena de concurs per a que els confrares i veïns de Llíria pogueren decidir quin Sepulcre consideraven més bonic i adequant per a la nostra Setmana Santa. Les tres propostes en pengen a la porta de l’església de l’Assumpció durant cinc dies, i finalment es decideix el Sant Sepulcre de l’escultor Vicent Bellver i Bellver. La nova anda entrà en Llíria, duta per vint confrares, a finals de març de 1942.

Aquest sepulcre és de tipus «valencià» i compost, és a dir, consta de dos cossos: el superior, l’urna on es troba la pietat, i l’inferior, l’anomenat tro, amb interessant proposta decorativa, que sustenta l’anterior, i que li dóna una majestuositat que el fa gairebé únic en tot el territori valencià. Pensem que la major part de Sepulcres estan formats només pel primer cos, l’urna amb la imatge de Jesús jacent, al qual s’afegeixen les barres per a que els portants el puguen traslladar en processó. Però el nostre no només té el dos cossos, a més a més, el seu volum i el seu disseny resulten excepcionals.

 

És d’estil neobarroc, com podem vore en la seua decoració amb la rocalla i les seus formes ampul·loses, amb volutes i amples moltures que recorren els quatre costats del tron, i que exigeixen a l’espectador una mirada atenta per tot el seu voltant. Cal apreciar els relleus, les textures (que combinen rugositat i formes llises) i els complexos volums que configuren. La part inferior recorda, per la seua decoració de caràcter orgànic, i per la seua sinuositat i irregularitat, a les roques i pedres de la cova del sepulcre on va ser soterrat Jesucrist.

Als seus cantons es troben quatre arpies, aus rapinyaires, alades amb cridaneres garres i llarga cua: són figures que pertanyen a la mitologia clàssica, que estaven vinculades al mal i la mort. Però el més interessant del nostre Sepulcres és que de la seua boca, exageradament oberta, eixen els canelobres de les llums de l’anda, que simbolitzen la victòria de la vida sobre la mort, la ressurrecció de Jesús que es produirà en tres dies després del seu soterrar.

A la part superior trobem quatre xicotetes flames que també son de tradició romana. Davant del costum romà d’incinerar els morts, el cristianisme opta per soterrar els difunts, però el foc, la flama, continuarà present amb els ciris en els ritus funeraris per recordar la vida que no acaba. A més a més, aquestes xicotetes flames tenen el detall naturalista de mostrar la força del vent en el sentit de la direcció en la que avança el Sepulcre. No us perdeu aquests genials detalls escultòrics!

Per altra banda, en cadascun dels costats del tro trobem els medallons centrals amb els instruments de la Passió (la corona d’espines, els claus, el martell, les tenalles, la llança); el Sant Calze i la Sagrada Forma (símbol eucarístic del Jesús jecent), i l’escut de la Confraria, es mostren als costats curts.

En el cos superior, a l’interior de l’urna, trobem la pietat, talla de fusta d’estil castellà que recorda amb encert i ampla força emotiva, a les famoses imatges del Jesús Jacent de Gregorio Fernàndez, el gran imaginer barroc que va marcar la iconografia de les figures processionals fins l’actualitat. No us perdeu tampoc el rostre de Jesús mort, la seua anatomia radical i les ferides d’on brolla la sang, que mouen al record i la pietat de forma intensa i colpidora!

 

Bibliografia:

Maria Llibrer (2019): “La imatge del Crist Jacent. Iconografia intensa de la Passió”.

José V. Llorens (2019): “El Santo Sepulcro de Llíria”.

Tots dos articles en el llibre “Setmana Santa en Llíria 2019”.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here