Jordi Romero presenta «Paisatges de Guerra. La rellevància de Llíria en la defensa de València»

L’historiador de Llíria, Jordi Romero ha publicat un llibre sobre la rellevància de Llíria en la Guerra Civil i el Patrimoni bèl·lic que conservem d’aquella època. Dijous va presentar este documentat llibre a Ca la Vila. Li demanem que ens explique un poc més sobre la història d’este patrimoni poc conegut que atresora Llíria. Este és el seu article de presentació del llibre «Paisatges de Guerra. La rellevància de Llíria en la defensa de València».

 

Paisatges de Guerra: la rellevància de Llíria en la defensa de València, és el resultat final d’una idea que naix mentre estava formant-me com a especialista en la gestió del Patrimoni Històric, ja que degut al deficient estat de conservació en què es trobaven la gran quantitat de les restes patrimonials procedents de la Guerra Civil que decoren el nostre terme municipal, vaig voler investigar i treballar sobre elles. Arran d’aquesta situació, l’Ajuntament de Llíria va oferir la tasca de realitzar un inventari sobre aquestes restes per poder catalogar-les com a Béns de Rellevància Local i així poder protegir-les i conservar-les. Un treball que vaig tindre la sort d’exercir i que em va resultar molt gratificant.

Pel que fa al cos del llibre, aquest està format per 3 grans apartats:

El primer d’ells fa referència a la memòria democràtica entesa com un moviment que reclama justícia per totes aquelles víctimes que durant la Guerra Civil i la dictadura franquista havien caigut en l’oblit històric. És a dir, parlem de la memòria democràtica com un contrapunt a una falta de memòria relativa a aquests fets. El que es tracta en aquest apartat és donar dignitat aquells que mai la van perdre.

La segona part se centra en com van afectar les tensions pròpies de la Guerra Civil i com es va transformar el poble a partir de juliol de 1936, tot i que Llíria era una ciutat de la rereguarda republicana. Ací s’ha intentat narrar els fets que coneixem gràcies a les obres de Luis Martí Ferrando, Daniel Simeón, Pepe Romero i Juanjo Adrià, d’una manera més clara i ordenada.

En aquest punt es posa de manifest la importància que va tenir el Camp d’Aviació, construït a tan sols 4 km del poble de Llíria i situat a les partides municipals de Carrases, Camí de la Iessa, i l’Aljub del Vale, ocupant una extensió de més d’un milió de metres quadrats. La construcció del Camp d’Aviació es va iniciar a les acaballes del 1936, coincidint amb el trasllat de la capitalitat i del govern de la Segona República des de Madrid fins a València. El Camp d’Aviació comptava amb diverses instal·lacions per al personal i per a material aeronàutic, així com una sèrie de vuit refugis antiaeris que envoltaven la infraestructura republicana.

D’aquests refugis tan sols es conserven dos, un al camí de la Iessa i un dins del Polígon de Carrases. A més a més, en el mateix Camp d’Aviació hi havia un altre refugi de majors dimensions i amb més capacitat per a donar protecció al màxim nombre de persones possible, i que avui en dia també es conserva i es pot visitar a les proximitats de l’antiga torre de control del camp d’aeromodelisme posterior al Camp d’Aviació republicà. El primer part d’operacions de l’aeròdrom data de juny de 1937, i des d’aleshores van començar arribar a Llíria un gran nombre de mecànics i pilots d’origen soviètic, així com diversos tipus d’avions de bombardeig, coneguts popularment pel nom dels Xatos, els Mosca i els Natacha.

El Camp d’Aviació de Llíria, en estar al servei de les forces aèries de la República, es va convertir en objectiu militar per part del bàndol feixista i va ser bombardejat.

– El primer bombardeig es va produir el 26 de juny de 1938 a les 15:20 hores de la vesprada per part de quatre aparells però sense provocar danys ni víctimes.

– El segon va tindre lloc el 30 de juny de 1938. Aquest bombardeig provocà grans desperfectes en la pista.

– El tercer bombardeig va ser l’11 de juliol de 1938. Aquest bombardeig sí que va provocar grans desperfectes, ja que afectà a dos avions de guerra i la mort de dos veïns de Llíria que anaven en carro i es dirigien a l’horta a treballar.

Per últim, el tercer apartat se centra en conéixer el valuós patrimoni que es troba al nostre paisatge. Un total de 47 elements es poden comptabilitzar en els vuit Centres de Resistència que es van fortificar a Llíria. Uns treballs de fortificació que es va iniciar als últims mesos de la guerra i que la van dur a terme en la seua majoria presoners de guerra. Aquests treballs de fortificació es van centrar en les zones del nord i nord-oest del terme municipal, ja que és per ací des d’on podien avançar les tropes franquistes en la seua ofensiva cap a València.

Tots aquests elements fan de Llíria un vertader paisatge de guerra que devem descobrir per conéixer millor el nostre passat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here